El primer ¡°boom¡± immobiliari valenci¨¤

Les torres de Serrans, una fita de la Val¨¨ncia medieval, es constru?en en nom¨¦s sis anys (del 1393 al 1399), amb Pere Balaguer com a mestre d¡¯obres (l¡¯arquitecte, en llenguatge contemporani). Per¨° pocs saben que les pedres d¡¯aquest monument, que encara resisteixen hui en dia, procedien dels tossals de l¡¯Almaguer (Alginet), Godella i Bellaguarda (Altea, des d¡¯on es transportaven per mar a la capital). Tamb¨¦ ens costa imaginar un bosc de carrasques envoltant el Palau del Real (actualment, els jardins de Vivers).

Sorpr¨¦n igualment que Alzira f¨®ra un centre d¡¯exportaci¨® de fusta de carrasca ben important, i que a Oriola hi haguera abundants nogueres i ¨¤lbers que s¡¯empraven per a la fusteria decorativa. O que les finestres de columnetes fines tan caracter¨ªstiques del g¨°tic, com les dels palaus de l¡¯Almirall (Val¨¨ncia) o el ducal de Gandia, es compraven a piquers de Girona que les fabricaven en s¨¨rie.

Dades com aquestes les recull l¡¯estudi Abastecer la obra g¨®tica. El mercado de materiales de construcci¨®n y la ordenaci¨®n del territorio en la valencia bajomedieval, fet pels historiadors de l¡¯art Juan Vicente Garc¨ªa Marsilla i Teresa Izquierdo Aranda. A m¨¦s de fer un compendi de la bibliografia que hi ha sobre el g¨°tic valenci¨¤, els autors hi aporten documentaci¨® in¨¨dita extreta dels nombrosos llibres de comptes que es conserven, especialment els del Mestre Racional (tresorer del rei) i els dels consells de les viles, a m¨¦s d¡¯altres registres, com ara la f¨¤brica de la Catedral, la sotsobreria de murs e valls o l¡¯Obra de la Llotja Nova de Val¨¨ncia.

La creaci¨® de ciutats noves, arran de la conquesta de Jaume I, com ara Castell¨®, Sant Mateu, Gandia, Vila-real o Alcoi, i la repoblaci¨® de les existents (Val¨¨ncia, Alzira, X¨¤tiva, D¨¦nia, Cocentaina¡­) requerien la construcci¨® de catedrals, parr¨°quies i convents, palaus i cases, almodins i llotges, molins i forns, hospitals (fins a dotze n¡¯hi havia a la ciutat de Val¨¨ncia)¡­ En totes les intervencions urban¨ªstiques que hui anomenar¨ªem ¡°obres p¨²bliques¡±, cada pedra col¡¤locada, cada fusta, cada rajola, cada cab¨¤s de cal? i, fins i tot, el cab¨¤s mateix tenia el registre comptable corresponent. Aix¨° ha perm¨¦s als autors de la investigaci¨® esbrinar d¡¯on procedia el material i qui el venia (i a quin preu), qui el transportava i per on, i quin ¨²s concret se¡¯n feia. Tot un mapa del tramat econ¨°mic i social al voltant de la construcci¨® en el Regne de Val¨¨ncia als segles XIV i XV, activitat que suposava una font d¡¯ingressos complement¨¤ria per a la majoria de fam¨ªlies i en la qual destaca, a m¨¦s, una gran especialitzaci¨® dels oficis i un empresariat incipient del sector.

Garc¨ªa Marsilla admira tot aquest control comptable del qual ¡°haur¨ªem d¡¯aprendre, perqu¨¨ demostra una gran sostenibilitat econ¨°mica en fer quadrar els ingressos i les despeses¡±, afirma. A banda de l¡¯extracci¨® de pedra per als grans monuments (que generava un negoci hostaler en els pobles ve?ns que acollien els treballadors, com s¡¯ha demostrat a Alginet i Benidorm), la fusta era la mercaderia m¨¦s preuada. ¡°Quasi tota era importada dels regnes de Castella i Arag¨®, i arribava aprofitant el corrent dels rius X¨²quer, T¨²ria i Millars¡±, explica Izquierdo Aranda. Per¨° tamb¨¦ eren necessaris l¡¯algeps i la cal?, les rajoles i les teules, els productes del ferro, o les cordes per a pujar els materials a gran altura amb grues i altres enginys.

Abastecer la obra g¨®tica¡­ va guanyar el 2011 el premi d¡¯investigaci¨® de la C¨¤tedra Demetrio Ribes i est¨¤ a punt de ser publicat per la Generalitat Valenciana i la Universitat de Val¨¨ncia. Es tracta d¡¯un estudi pioner perqu¨¨ ¡°fins ara no s¡¯havien analitzat els registres comptables de manera integral, nom¨¦s alguns articles puntuals¡±, diu Garc¨ªa Marsilla, ¡°i pot servir de model per a altres investigacions a la resta d¡¯Europa¡±.

Tot i ser un treball especialitzat, ¨¦s de lectura molt amena i est¨¤ farcit d¡¯an¨¨cdotes sobre la vida quotidiana i de personatges rescatats del pas dels segles. Per exemple, desvela que les vidrieres eren tan costoses que les finestres se solien tapar nom¨¦s amb tela encerada; que tot el s¨°l de la catedral de Val¨¨ncia estava cobert amb estores d¡¯espart; que els esmorzars eren ja una tradici¨® entre els obrers, de vegades sufragats pels municipis en agra?ment per l¡¯esfor? de les colles, i fins i tot que les visites de les autoritats als edificis en construcci¨® se celebraven amb un ¨¤pat especial, com passa hui en dia.

La conversa amb els autors convida a comparar aquella ¨¨poca de construcci¨® fren¨¨tica amb la dels nostres dies. Hi va haver una bombolla immobili¨¤ria en la Val¨¨ncia medieval? ¡°S¨ª, en el sentit positiu¡±, diu Garc¨ªa Marsilla. ¡°La construcci¨® va ser, amb el mercat del t¨¨xtil i l¡¯alimentari, el sector productiu principal d¡¯aquells segles¡±, afig Aranda. Era Pere Comte, l¡¯art¨ªfex de la Llotja de Val¨¨ncia, el Calatrava medieval? ¡°S¨ª, era un empresari en tots els sentits¡±, segons Izquierdo Aranda. ¡°S¡¯encarregava de diverses construccions alhora i les delegava en altres mestres d¡¯obra¡±. ¡°Aquesta delegaci¨®¡±, explica, ¡°denota que hi havia dissenys previs ben amarrats, que Comte supervisava amb nom¨¦s tres o quatre visites a les obres¡±.