Auden, cr¨ªtic literari

La hist¨°ria de l¡¯assaig angl¨¨s presenta una s¨¨rie de regularitats que s¨®n perfectament visibles en la tradici¨® que va de Francis Bacon (l¡¯edici¨® a Curial dels seus Essaysen traducci¨® de Josep Carner encara no s¡¯ha exhaurit!) fins a autors com Wilde o Chesterton, passant per Swift, Samuel Johnson, Goldsmith, Coleridge, Lamb, Hazlitt, Macaulay o Matthew Arnold. Es tracta de la millor assag¨ªstica del m¨®n, amb algunes notables excepcions: la francesa de Montaigne, l¡¯espanyola de Larra o la catalana de Josep Maria de Sagarra.

Quan va arribar el segle XX, nogensmenys, l¡¯assaig angl¨¨s ¡ªcom va passar amb el franc¨¨s, el catal¨¤ o el castell¨¤; no va passar amb l¡¯assaig alemany, que sempre ha tirat al tractat de filosofia, i ells tan amples¡ª va entrar en camins molt novedors, tots interessants, per¨° amb grans dissemblances. Virginia Woolf practica un assaig lleg¨ªvol, molt a l¡¯estil dels autors que hem citat m¨¦s amunt; T. S. Eliot es va decantar per un assaig que ¨¦s una rara mescla d¡¯assag¨ªstica filos¨°fica, discurs inaugural del curs en una universitat privada i tradici¨® ind¨ªgena; i W. H. Auden, que ¨¦s l¡¯autor que avui ens interessa, va practicar, per dir-ho aix¨ª, el tipus d¡¯assaig m¨¦s ben avingut amb la personalitat d¡¯un poeta. De vegades ¨¦s molt personal, de vegades sembla que s¡¯adreci al mateix p¨²blic que el seu contemporani Eliot; intel¡¤ligent ho ¨¦s sempre; i ¨¦s, gaireb¨¦ sempre, encertat i estilista fi.

Aix¨ª ho comprovar¨¤ el lector que agafi aquesta darrera edici¨® d¡¯una tria dels seus assaigs de literatura ¡ªl¡¯anterior, que jo recordi, era la d¡¯Editorial Pen¨ªnsula, Pr¨®logos y ep¨ªlogos, 2003¡ª, ¨¦s a dir: El arte de leer, Ensayos literarios, edici¨® d¡¯Andreu Jaume i traducci¨® de Juan Antonio Montiel, Barcelona, Lumen, 2013. La tasca de Jaume, en especial, ¨¦s tan lluminosa com la que va assolellar la seva edici¨® d¡¯Eliot, recent, i com totes les coses que es proposa de fer aquest editor, en el sentit angl¨¨s, essent Anglaterra la seu de les seves prefer¨¨ncies, al costat de Gr¨¨cia i de la contrada de Su¨¤bia.

El llibre recull articles tan importants com ¡°Els grecs i nosaltres¡± (amb incid¨¨ncia preciosa del debat entre cultures politeistes i cultures cristianes), ¡°Els sonets de Shakespeare¡± (amb comentaris sobre la relaci¨® entre la pros¨°dia de les lleng¨¹es i llur capacitat de forjar metres), ¡°Tennyson¡± (de qui Auden afirma: ¡°De tots els poetes anglesos ell va ser, potser, el que tenia l¡¯o?da m¨¦s fina; per¨° probablement tamb¨¦ va ser el m¨¦s beneit de tots¡±), ¡°C. P. Cavafis¡± (aqu¨ª, amb gran dec¨°rum, l¡¯autor no aprofita l¡¯afinitat d¡¯elecci¨® sexual que hi tenia, sin¨® que, com Riba, parla m¨¦s aviat dels poemes metaf¨ªsics, sempre tan f¨ªsics en el cas del neogrec), o ¡°Un homme d¡¯esprit¡±, dedicat a Paul Val¨¦ry, el qual estimava com a pensador (podria ser al contrari?), per¨° quasi execrava com a poeta i versificador.

En tots els casos, Auden es presenta com un cr¨ªtic refinat, atent a la tradici¨® anglesa ¡ªaquesta, s¨ª¡ª de la close reading propugnada pel New Criticism, conreador del que ell mateix anomenava ¡°la curiositat ociosa¡± ¡ªrestes de kantisme est¨¨tic, possiblement; potser ress¨° horaci¨¤¡ª i, per damunt de tot, com un lector acurat, sempre a la recerca d¡¯intuir qu¨¨ hi ha de veu personal en cada autor, i de quina manera una literatura escrita des de la perspectiva de la singularitat demana un lector sensible a la personalitat, no a la biografia, que tamb¨¦ ¨¦s una altra cosa: ¡°En el cas dels homes d¡¯acci¨®, governants, estadistes, generals, l¡¯home ¨¦s id¨¨ntic a la seva biografia. Tractant-se, per¨°, de l¡¯artista, que ¨¦s un creador i no un pur faedor, la seva biografia ¡ªla hist¨°ria de la seva vida¡ª i la hist¨°ria de les seves obres s¨®n coses distintes¡±.

Aquest llibre torna a ser, com ja ¨¦s d¡¯esperar, un d¡¯aquells per als happy few i band of brothers: pocs, per¨° molt germans i molt feli?os: ¡°poquets i alegrets¡±, diem sint¨¨tics els catalans. I una ¨²ltima postil¡¤la, car no podem oblidar Espriu de cap manera, per pura fidelitat. Diu Auden de Cavafis: ¡°?s un dels pocs poetes capa?os d¡¯escriure un poema patri¨°tic que no desperti vergonya aliena¡±.