La dictadura del ¡®cupcake¡¯

Fa uns 13 anys vaig marxar de Barcelona per traslladar-me a Madrid, temps suficient per presenciar el que altres catalans exiliats, b¨¦ per un cert xovinisme, b¨¦ per nost¨¤lgia, van batejar com la ¡°barcelonitzaci¨®¡± de la capital d¡¯Espanya. Un proc¨¦s que comen?a quan detectes t¨ªmides emoticones dibuixades en una carta-men¨² i que acaba amb la institucionalitzaci¨® del muffin i els ous benedictins per decret llei. ?s la dictadura de tot all¨° que ¨¦s buf¨®, l¡¯imperi del cupcake sobre la gallineja, potser la menys nociva de les seq¨¹eles de la gentrificaci¨® a qu¨¨ se sotmet tants barris europeus des de fa un parell de d¨¨cades.

Barcelona, per descomptat, no la va inventar, per¨° s¨ª que va ser la primera a Espanya a metabolitzar-la, i la que ho ha fet amb m¨¦s personalitat. El secret ¡ªm¨¦s f¨¤cil de dir que de portar a la pr¨¤ctica¡ª va consistir a saber ser permeable a la modernitat global sense perdre la identitat. Dit de pressa i malament: si el que tocava era desconstruir, per qu¨¨ no una truita de patates? El resultat no sempre va ser f¨¤cil (gelateries amb DJ, sushi amb samfaina), per¨° va seduir un munt d¡¯erasmus i va col¡¤locar la ciutat en b¨ªblies de l¡¯avantguarda del canvi de mil¡¤lenni com ara la revista Wallpaper*.

Molt abans del Bicing, el Bread&Butter i el Mobile World Congress, Barcelona ja era un parad¨ªs hipster. Les revistes ABarna i B-Guided guiaven els estudiants de disseny pels primers restaurants de cuina macrobi¨°tica de Gr¨¤cia, Comme des Gar?ons obria botigues guerrilla (despr¨¦s se¡¯m va dir pop-up stores) i Vin?on s¡¯abarrotava de barcelonins que buscaven ¡°algo cachondo¡± per Nadal (ho diu el New York Times: Barcelona ¨¦s una ciutat obsessionada amb el regal original).

La difer¨¨ncia ¨¦s que llavors el negoci estava sobretot en la clientela local. Avui la ciutat ¨¦s una de les 10 m¨¦s visitades del m¨®n i les targetes de cr¨¨dit de russos, xinesos, ¨¤rabs i brasilers s¡¯hi deixen 2.900 milions d¡¯euros a l¡¯any (el doble que a Madrid), cosa que converteix el lloguer mensual del metre quadrat al passeig de Gr¨¤cia (220 euros de no res) en un dels m¨¦s rendibles del luxe mundial.

Un fenomen que no nom¨¦s ha eclipsat el que va ser el s¨²mmum de l¡¯exclusivitat ib¨¨rica, el madrileny carrer Ortega y Gasset (que un fam¨®s modista descriu avui com ¡°poc m¨¦s que un carrer pijo de prov¨ªncies¡±), sin¨® tamb¨¦ la barcelon¨ªssima avinguda Pau Casals i els seus nobles voltants, que al seu dia van ser una mena de Rodeo Drive de la burgesia catalana. Louis Vuitton ha estat l¡¯¨²ltim de tancar el seu local a la zona (despr¨¦s de 26 anys). Abans ho van fer Gazzar, Herm¨¨s, Dior, Versace, Marni, Max Mara i Thierry Mugler. Avui hi sobreviuen botigues amb solera com Furest, avantguardistes com Jean Pierre Bua i acomplexants com Jofre ¡ªque s¡¯ha diversificat fins a ocupar pr¨¤cticament un carrer sencer¡ª, per¨° qui no veu al barri la met¨¤fora de la fi d¡¯una ¨¨poca ¨¦s perqu¨¨ no vol. Avui Barcelona i compres s¨®n sin¨°nim de passeig de Gr¨¤cia. Podria ser pitjor.

Lucas Arraut ¨¦s director d¡¯Icon.