Prosa Brossa

Els grans autors no sempre deixen els seus textos perfectament organitzats perqu¨¨ els puguem reunir en volums d¡¯obra completa. A m¨¦s, en el cas de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), que ¡°anava construint els llibres amb material d¡¯al¡¤luvi¨®¡±, com diu la seva editora Gl¨°ria Bordons, la feina es pot complicar bastant. De llibres en prosa, l¡¯autor en va fer uns quants reculls: Viv¨¤rium (1972), Anafil (1987), A?afil 2 (1995), en espanyol i mai no publicat en catal¨¤ fins ara, i, finalment, Alfabet desbaratat, del final de la seva vida, que recupera textos dispersos.

El criteri de Brossa era seguir un ordre cronol¨°gic, i ¨¦s el que Bordons fa prevaler a Prosa completa i textos esparsos, en lloc de reeditar aquests llibres tal com van sortir, encara que aix¨° comporti algun desajust; hi afegeix escrits en prosa que havien aparegut en llibres de bibli¨°fil i alguns altres de rigorosament in¨¨dits, sobretot dels ¨²ltims anys, i hi mant¨¦ alguns poemes malgrat que tamb¨¦ foren inclosos en ulteriors reculls po¨¨tics.

El resultat ¨¦s un conjunt d¡¯una ¨¤mplia varietat de g¨¨neres, que cont¨¦ des de treballats relats superrealistes fins a entrevistes i q¨¹estionaris de premsa, passant per un parell de guions cinematogr¨¤fics, pr¨°legs a llibres i presentacions d¡¯exposicions, pr¨°pies o d¡¯altri. Per¨° Brossa, al llarg de m¨¦s de mig segle, sempre ¨¦s el mateix: vindicatiu, transgressor, provocador, i fa servir qualsevol pretext per portar l¡¯aigua al seu mol¨ª. Segurament seria bona idea editar tota l¡¯obra de la mateixa manera, no compartimentant-la per g¨¨neres ¡ªsempre portats al l¨ªmit o ultrapassats fins a l¡¯absurd per la creativitat brossiana¡ª, sin¨® ordenant-la en el temps per data de composici¨® ¡ªno pas d¡¯edici¨®, que a vegades ¨¦s molt m¨¦s tardana¡ª, per poder veure aix¨ª qu¨¨ va escriure, en un any determinat, de poesia pr¨°piament dita, poesia visual, prosa o teatre.

Aquest recull diversiforme de tota, o gaireb¨¦ tota, la prosa de Brossa presenta ara com ara una doble utilitat per mantenir viu l¡¯inter¨¨s per aquest gran experimentador. En primer lloc, permet accedir f¨¤cilment a grans peces liter¨¤ries, com ara les d¡¯imaginaci¨® desbordant escrites a final de la d¨¨cada dels quaranta, algunes publicades a Dau al Set. Menci¨® a part mereix U no ¨¦s ning¨², llibre escrit el 1950 que no va veure la llum fins al 1979, en edici¨® de bibli¨°fil, juntament amb dibuixos d¡¯Antoni T¨¤pies: dedicat ¡°als lluitadors del PSUC¡±, representa el seu comprom¨ªs pol¨ªtic expl¨ªcit, a partir del qual moltes imatges i situacions deixen de ser merament on¨ªriques per adquirir una dimensi¨® simb¨°lica en clau subversiva, com quan, despr¨¦s de parlar d¡¯un fons negre: ¡°De sobte, una llum vermella que penetra es projecta al llarg de la paret¡±.

En segon lloc, escampades arreu i a vegades a la impensada, apareixen diverses i contundents definicions de l¡¯activitat art¨ªstica, sobre la seva visi¨® del m¨®n i la funci¨® de l¡¯intel¡¤lectual. Si b¨¦ Brossa no t¨¦ un pensament gaire sistem¨¤tic i hi predominen sempre l¡¯¨¤nim juganer i el sentit de l¡¯humor, al llarg d¡¯aquest llibre s¡¯hi poden espigolar formulacions perfectament complement¨¤ries: ¡°L¡¯art genu¨ª del nostre temps arrenca del balbuceig personal, ¨²nic i intransferible¡±, deia el 1963. ¡°L¡¯art ¨¦s ¡ªo hauria de ser¡ª la reserva cultural davant el positivisme ferotge de la mal anomenada civilitzaci¨®¡±, proposava el 1995. Hi ha una fotografia molt coneguda en qu¨¨ se¡¯l veu assegut en un balanc¨ª, en una habitaci¨® plena de llibres i enmig de piles de diaris escampats per terra; ¨¦s sens dubte una posa, que t¨¦ per¨° un efecte tan intimidatori com les dimensions de l¡¯obra brossiana. Aquesta recopilaci¨® ajuda a perdre la por a endinsar-se en el laberint.

?