Un rus degenerat?

En una entrevista, famos¨ªssima, que Joaqu¨ªn Soler Serrano va fer-li a Josep Pla, aquest responia amb poques paraules, o nom¨¦s una, les preguntes que li feia aquell sobre una s¨¨rie de persones del m¨®n literari catal¨¤ i universal. Ja era bona la resposta de Pla a la pregunta ¡°Salvador Espriu?¡±: ¡°Un cuco¡±, que d¨®na a entendre una ben dissimulada animadversi¨® de Pla envers l¡¯avantpen¨²ltim profeta de la hist¨°ria de Catalunya, essent el pen¨²ltim Llu¨ªs Llach, i l¡¯¨²ltim, Oriol Junqueras. Per¨° no ens desviem: quan el de la tele pregunta a Pla sobre Dostoievski, aquell, ras i curt, respon: ¡°Un degenerat¡±.

?s molt probable que els lectors de Dostoievski pensin que l¡¯empordan¨¨s anomenava ¡°degenerat¡± aquest gran escriptor a causa de l¡¯abund¨¤ncia de lladres, prostitutes, estafadors, jueus mal¨¨vols, farsants, criminals, incestuosos, parricides, ad¨²lters calumniadors i puteros que apareixen a les seves diverses novel¡¤les, quasi totes d¡¯una enorme categoria i d¡¯una originalitat molt gran, gaireb¨¦ un corresponent narratiu de l¡¯obra d¡¯un altre gran nihilista del segle XIX, Friedrich Nietzsche.

Per¨° potser Pla, home llegit i molt ben informat, va tenir un rapte de lector molt fi, en fer aquella afirmaci¨®, i volia dir que Dostoievski era un degenerat a causa del seu relativisme moral, la seva relativa, nom¨¦s relativa, descreen?a, i la seva concepci¨® de la llibertat humana. En efecte, una nova lectura de Los hermanos Karamazov, que aconsello vivament als lectors (en castell¨¤, en nova traducci¨® i notes imprescindibles de Fernando Otero, Marta S¨¢nchez-Nieves i Marta Reb¨®n, Barcelona, Alba, 2013), ens portar¨¤, amb paci¨¨ncia no excessiva, fins al cap¨ªtol V del Llibre cinqu¨¨, Pro y contra, ¨¦s a dir, a la llegenda del Gran Inquisidor. Dostoievski hi imagina un di¨¤leg entre dos dels tres germans Karam¨¤zov, Ivan i Aliosha (o Alioixa?), en qu¨¨ el primer ¡ªque ¨¦s home religi¨®s, novici a la vora de l¡¯st¨¤rets Zosima¡ª narra al segon la llegenda que segueix: a l¡¯inici dels temps moderns, pel que sembla, Jesucrist en persona (i en naturalesa, ¨¦s clar) apareix un bon dia als carrers de Sevilla i es barreja amb la multitud. Hom hi reconeix un sant, el Crist mateix, i li demana miracles. Un cec recupera la vista. Una dona, que duu a enterrar a la catedral la seva ¨²nica filla, de set anys, li demana que la ressusciti, i Crist ho fa: ¡°Talit¨¤ kum¡±, reescriu l¡¯autor, seguint la B¨ªblia antiga: ¡°Aixeca¡¯t, noia!¡±. Tothom se senya, tothom es prosterna, tothom creu m¨¦s que mai si ¨¦s que mai els russos havien deixat de creure, com s¡¯ha demostrat amb el temps.

Llavors apareix entre la plebs el Gran Inquisidor, que el novel¡¤lista rus creu pr¨°xim als jesu?tes, oblidant que la Inquisici¨® va ser, als temps moderns, despr¨¦s de la seva fundaci¨® al segle XII amb el prop¨°sit d¡¯eliminar c¨¤tars i albigesos, encarregada sobretot a l¡¯orde dels dominics, que avui encara ens resulten, a causa d¡¯aix¨°, ben antip¨¤tics. Poques p¨¤gines abans d¡¯aquest episodi, Dostoievski ja havia posat en boca d¡¯un dels seus personatges la famosa dita segons la qual, si D¨¦u ha mort, llavors ¡°tot ¨¦s possible¡±. Aix¨° obre, en la nostra novel¡¤la d¡¯avui ¡ªveritablement gran per molt que els amants de les aventures, de la sang, del fetge i de les destrals i els cranis de les velles indefenses prefereixin Crim i c¨¤stig¡ª, una perspectiva moral abismal i terrible. L¡¯argument de l¡¯inquisidor ¨¦s que Jesucrist, de la mateixa manera que ho havia fet D¨¦u despr¨¦s del pecat original d¡¯Adam i Eva, havia vingut al m¨®n per atorgar una absolta llibertat d¡¯arbitri, o s¨¤via elecci¨® entre el b¨¦ i el mal, i aquesta llibertat havia fet, a la humanitat, molt m¨¦s de mal que b¨¦. Els homes, lliures davant el pari (Pascal) d¡¯escollir entre una i altra cosa, vaguem en la perplexitat i el dubte des d¡¯aquell moment. Millor hauria estat que el Messies no hagu¨¦s vingut mai. Per aix¨° l¡¯inquisidor li anuncia, despr¨¦s de tancar-lo a la garjola, que l¡¯endem¨¤ el far¨¤ cremar, pr¨¤ctica consuetudin¨¤ria dels inquisidors... fins al 1820. Al final, l¡¯allibera, despr¨¦s que el Crist l¡¯hagi besat, i li diu: ¡°V¨¦s-te¡¯n i no tornis m¨¦s... mai m¨¦s¡±. Aix¨ª Dostoievski, no solament amb habilitat narrativa sin¨® tamb¨¦ amb gran penetraci¨® moral i intel¡¤lectual, deixa als germans Karam¨¤zov lliure el cam¨ª perqu¨¨ facin matar el seu pare, aquell gran ¡°degenerat¡± en el sentit m¨¦s lat.

?