R¨²ssia en un piano

El carisma volc¨¤nic de la seva escriptura pian¨ªstica i l¡¯irresistible poder emocional de les seves melodies van convertir el compositor rus Serguei Rakhm¨¤ninov (Semionovo 1873-Beverly Hills, Calif¨°rnia, 1943) en una llegenda de virtu¨®s del segle XX. Adorat pel p¨²blic i menyspreat per les avantguardes, que mai no van suportar les seves apassionades melodies, la seva m¨²sica desafia el pas del temps i segueix enlluernant el p¨²blic. La pianista coreana Hyo-Sun Lim i l¡¯OBC ofereixen els seus tres grans concerts per a piano en un sol cap de setmana, en un Festival Rakhm¨¤ninov sota la batuta de Pablo Gonz¨¢lez.

Nena prodigi al seu pa¨ªs natal ¡ªes va iniciar en el piano amb nom¨¦s tres anys¡ª i formada per Gary Graffman a l¡¯Institut Curtis de Filad¨¨lfia, una aut¨¨ntica factoria de grans virtuosos, Hyo-Sun Lim (Jeonju, 1981) posseeix les qualitats necess¨¤ries per enfrontar-se a un gran repte: tocar gaireb¨¦ tota l¡¯obra concertant del compositor rus en tres dies: els Concerts n¨²m. 1 i 2 (divendres, 20.30 h); la Raps¨°dia sobre un tema de Paganini, en un programa completat per Sheherezade, de Rimski-K¨®rsakov (dissabte, 19 h) i el Concert n¨²m. 3, que tanca el festival al costat de les Danses simf¨°niques (diumenge, 11 h).

Encara que va ser un pianista llegendari i un notable director d¡¯orquestra, Rakhm¨¤ninov se sentia, per sobre de tot, compositor. Despr¨¦s de la desastrosa estrena de la Primera simfonia, el 1897, dirigida en un pen¨®s estat d¡¯embriaguesa per Alexander Glazounov, va trigar tres anys a recuperar la fe en el seu talent creador, i ho va aconseguir amb la reeixida estrena el 1901 del Concert per a piano n¨²m. 2, la seva obra m¨¦s famosa, utilitzada, imitada i moltes vegades plagiada en el m¨®n cinematogr¨¤fic.

Despr¨¦s de la Revoluci¨® Russa va comen?ar el seu llarg exili que el va portar als Estats Units, on, despr¨¦s de l¡¯esclat de la Segona Guerra Mundial, va fixar la seva resid¨¨ncia definitiva a Calif¨°rnia. Les gires de concerts li van donar fama i diners, per¨° li van deixar poc espai per compondre. Fill del romanticisme rus, despulla les seves emocions en unes partitures de m¨¤xim virtuosisme t¨¨cnic, riques textures ¡ªsubtilment acolorides a l¡¯estil rus¡ª i melodies eloq¨¹ents. M¨²sica amb sentiment i ¨¤nima russa, com confessava el mateix compositor el 1941: ¡°S¨®c un compositor rus, i el pa¨ªs en qu¨¨ he nascut ha influenciat el meu temperament i la meva concepci¨® del m¨®n. La meva m¨²sica ¨¦s el producte del meu temperament, de manera que ¨¦s m¨²sica russa, per¨° mai m¡¯he esfor?at conscientment a escriure m¨²sica russa ni cap altra classe de m¨²sica. El que intento fer quan escric la meva m¨²sica ¨¦s dir senzillament i directa el que escolto en el meu cor quan estic component¡±.