El purgatori dels llibres

En el segon dels c¨¤ntics que componen la Divina Com¨¨dia, Dant, sota el guiatge de Virgili, recorre el Purgatori en el lent i llarg caminar que el portar¨¤ fins al Parad¨ªs. Durant l¡¯ascens al cel, el poeta visita les ¨¤nimes que esperen la purga i l¡¯expiaci¨® dels pecats que no volgueren, o no pogueren, evitar: set pecats humans i una salvaci¨® divina. Els llibres, per sort, no pequen tant. De fet, l¡¯¨²nic pecat ¨¦s no ser llegits. Potser per aix¨° existeixen les llibreries de vell, per a donar-los una segona, tercera o eterna oportunitat de redempci¨®. A la ciutat de Val¨¨ncia, contra crisis i pessimismes, en sobreviuen un bon grapat.

Els m¨¦s vells encara recorden el carrer de la Nau solcat dels prestatges on el Joan Fuster impunement jove de la postguerra buscava, silenci¨®s i capficat, algun llibre en valenci¨¤. De fet, fou all¨¤ mateix, al cor de l¡¯antiga zona universit¨¤ria de Val¨¨ncia, on floriren molts dels negocis en qu¨¨ altres joves i no tan joves buscarien durant d¨¨cades els llibres que la guerra havia escampat i convertit, per for?a, en articles de segona o quinzena m¨¤. De tots els purgatoris del carrer de la Nau, per¨°, nom¨¦s en resta un, despr¨¦s del tancament de la llibreria Bonaire. Es tracta de la llibreria Facultades, l¡¯¨²ltim i discret estendard d¡¯una ¨¨poca.

Bonaire no ha estat l¡¯¨²nica llibreria de vell en abandonar els carrers ¨²ltimament. Fa un quant temps, les llibreries de vell amb local a la capital s¡¯acostaven a la quinzena. Ara amb prou faenes n¡¯arriben a deu. En els ¨²ltims cinc anys n¡¯hi ha hagut unes quantes que han hagut de renunciar a la quotidianitat: Vallier, al carrer de Salamanca; la fuga? Rosa Rosae, al carrer dels Drets; o Gonz¨¢lez Sabio, al carrer del Naturalista Ar¨¦valo Baca, a l¡¯altra banda del riu. V¨ªctimes de la crisi? En part s¨ª. Les vendes han baixat i el manteniment del local es fa inevitablement m¨¦s complicat; en certs casos, senzillament insostenible. ?s per aix¨° que algunes decideixen concentrar-se nom¨¦s en les fires i en el puixant negoci d¡¯Internet, els seus altres dos puntals d¡¯ingressos. Abaixar la persiana es converteix en el sin¨°nim inevitable d¡¯una superviv¨¨ncia parcial.

¡°La crisi es nota molt. El llibre antic tenia com a client potencial la classe mitjana, que ara pateix molt¡±, diu Miguel des de la porta de la llibreria El C¨¢rabo, al carrer de l¡¯Estamenyeria Vella, una de les primeres a obrir al llindar d¡¯aquella d¨¨cada dels huitanta que suposaria una nova primavera per a les llibreries de vell de la ciutat. Fou el 1979. Ara acaba de passar de pare a fill, mentre, de retop, esquiva la mort i reivindica un estil de vida.

I ¨¦s que si n¡¯hi ha que tanquen parcialment i es refugien en les fires o en la Xarxa, tamb¨¦ n¡¯hi ha que desapareixen per sempre. I la majoria ho fan per jubilaci¨®. La crisi, en aquest gremi, ¨¦s tamb¨¦ generacional. Treballar els prestatges comen?a a ser com llaurar el camp, una professi¨® en qu¨¨ el futur ¨¦s en fam¨ªlia o no ho ¨¦s. Al cas de Miguel s¡¯afig el de Juli¨¢n, que perpetua una hist¨°ria de paper vell a La Guarida de las Maravillas, al carrer de la Tapineria. El seu pare, Antonio, ven llibres nom¨¦s un parell d¡¯illes m¨¦s enll¨¤, al carrer de Sant Ferran, a l¡¯Asilo del Libro.

Un altre dels hereus tossuts del gremi ¨¦s Marc Sanz, d¡¯El Rinc¨®n del Libro, una llibreria que gr¨¤cies al seu pare ha arribat a acumular vora vint anys d¡¯hist¨°ria al carrer¨® de Suay, prop de l¡¯avinguda del Port. Ara ¨¦s el fill qui obri quan les fires li ho permeten. Aquestes, diu resignat, ¡°s¨®n l¡¯¨²nic que ens ha impedit tancar¡±. I aix¨° malgrat que, fins i tot entre les paradetes de fira a vessar de llibres d¡¯ocasi¨®, novel¡¤les roses, hist¨°riques o d¡¯esoterisme, la crisi tamb¨¦ es fa notar. La XXXII edici¨® de la Fira del Llibre Antic i d¡¯Ocasi¨® de Val¨¨ncia, que comen?a el pr¨°xim dia 27 de febrer, els tornar¨¤ a posar a prova, com deixa caure Luciano, a la porta de la petita llibreria Querub¨ªn, que obri al cant¨® del carrer Cadis des del 1941. La seua ¨¦s una de les tres llibreries de vell del barri de Russafa, juntament amb la llibreria Ex Libris, al carrer del Pintor Salvador Abril i la Russafa, al carrer de Sevilla.

Hi ha problemes, per¨°, que cap fira no pot solucionar, com la p¨¨rdua de clients. ¡°Les vendes han baixat una barbaritat¡±, diu sense eufemismes Eduardo, mentre el cigar en equilibri entre els seus dits, imm¨°bil, ompli d¡¯un fum di¨¤fan l¡¯interior de la seua llibreria del carrer de Balmes; es diu Al Tossal i descansa al cor del barri de Velluters, on va arribar ara fa vint-i-cinc anys amb vocaci¨® de persist¨¨ncia. Per ell han desaparegut clients: ¡°abans venien xiquets de l¡¯escola a comprar llibres; ara van a les biblioteques. El mateix ocorre amb les dones majors, que fa anys compraven moltes novel¡¤les¡±. Ho diu sota la mirada silenciosa del fill, que l¡¯observa assegut darrere de la taula. Eduardo li torna la mirada fuga?ment. I torna a fumar. ¡°Em substituir¨¤ quan em jubile¡±.

Un altre dels llibreters de vell que poblen el centre hist¨°ric de la capital, Rafa Solaz, no ¨¦s tan pessimista. T¨¦ una llibreria jove, com ell, i paradoxalment ¡ªo no¡ª especialitzada en llibre antic. Arrib¨¤ al carrer de Sant Ferran ara fa catorze anys. Malgrat que reconeix que el seu m¨®n ¡°¨¦s bastant desconegut i mitificat¡± i sovint ¡°incorrectament identificat amb all¨° vell i inaccessible¡±, no dubta quan diu que cada vegada hi entra m¨¦s gent jove. Potser, els qui hi van ho fan motivats per presentacions de llibres i altres activitats paral¡¤leles que hi organitza. ¡°S¡¯ha de ser fresc i obert al carrer¡±, rebla, com una m¨¤xima.

Joves, grans? Qui entra realment a les llibreries de vell? ¡°Hi ha gent jove que busca coses espec¨ªfiques; gent amb traject¨°ria i grans biblioteques, interessada en edicions concretes; hi ha tamb¨¦ els col¡¤leccionistes purs, m¨¦s sibarites i, finalment, els clients excepcionals, que adquireixen els llibres m¨¦s cars¡±. Ho diu Robert P¨¦rez entre les prestatgeries d¡¯Auca Llibres Antics, la llibreria que obr¨ª el 1988 al carrer de l¡¯Hospital i que despr¨¦s de passar per la pla?a de Lope de Vega ha aterrat a la pla?a de la Merc¨¦. Ell, tot i que la matisa, tamb¨¦ reconeix la davallada de vendes a causa de la situaci¨® econ¨°mica. Per¨° va m¨¦s enll¨¤ dels llibres antics i d¡¯ocasi¨®, i fins i tot m¨¦s enll¨¤ de la crisi. El problema, diu, ¨¦s estructural: ¡°negar que la lectura en conjunt ha perdut pes ¨¦s una ximpleria. I per al llibreter ¨¦s un problema¡±. M¡¯assenyala l¡¯ordinador enc¨¦s damunt de la taula. ¡°Aix¨° potser complemente el llibre, per¨° no el substituir¨¤ mai¡±. Qui sap si per espantar aquest pensament al?a la mirada i la llan?a una mica m¨¦s enll¨¤, als prestatges, on uns quants llibres esperen encara, pacients i callats, una segona o tercera oportunitat per a expiar el seu ¨²nic pecat possible.