Enciclop¨¨dia existencial

En un dels passatges clau per con¨¨ixer com funciona l¡¯estructura d¡¯un artefacte narratiu tan persuasivament convincent com Els jugadors de whist, un dels personatges enumera els elements que li agraden a les novel¡¤les: li encanten les simetries ocultes, les llistes, els cap¨ªtols rizom¨¤tics, i troba correcte suspendre la incredulitat del lector. Tamb¨¦ hi afegeix no suportar l¡¯ordre cronol¨°gic perqu¨¨ ¨¦s el no-muntatge, i afirma que el que li plau ¨¦s ¡°comen?ar pel mig, ex abrupto, despr¨¦s saltar endarrere, tornar endavant (...). M¡¯encanten els trencaclosques. I les pretericions. I els finals triples. I, per descomptat, una certa dosi de metaliteratura. Saps all¨° de Kundera?¡± ¡ªper¨° el personatge no pot continuar explicant-se perqu¨¨ li sona el m¨°bil. Tant se val: el que fa ¨¦s al?ar el mapa de la geografia de la novel¡¤la segons l¡¯ent¨¦n i la practica l¡¯autor, Vicen? Pag¨¨s (Figueres, 1963), des d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci i La felicitat no ¨¦s completa fins a Dies de frontera, l¡¯obra guanyadora del premi Sant Jordi 2013.

Al cap i a la fi, les maniobres amb les quals Pag¨¨s explora el territori de la novel¡¤la sorgeixen d¡¯una impossibilitat, de la certesa de saber que, a hores d¡¯ara, les frases i les formes dels grans relats del passat s¨®n inviables per una pura q¨¹esti¨® de versemblan?a: la lleugeresa de les hero?nes dom¨¨stiques de Jane Austen ha esdevingut insuportable, i de la mateixa manera que Cervantes revisita la novel¡¤la de cavalleries, per qu¨¨ no seguir-lo i fer el mateix, per exemple, amb la novel¡¤la moralitzant del XIX?

No s¨®n pocs els novel¡¤listes que han triat aquesta l¨ªnia: en el cas de Pag¨¨s, el resultat del seu ¨²ltim pas de rosca ¨¦s Dies de frontera, novel¡¤la molt ¨¤gil, enginyosa, din¨¤mica i saga? que ¨¦s al mateix temps i, sobretot, un elogi a l¡¯art de la Novel¡¤la i a tot all¨° que nom¨¦s pot descobrir i dir la mateixa forma novel¡¤lesca. L¡¯an¨¨cdota surt d¡¯un dels arguments universals de la hist¨°ria de la literatura: Teresa i Pau s¨®n una parella que se separa perqu¨¨ un dels dos ¡ªno cal precisar qui¡ª abandona el principi de realitat i comet l¡¯error d¡¯il¡¤lusionar-se massa amb el breu episodi ad¨²lter que protagonitza. Per¨° a partir d¡¯aquest punt tan poc extraordinari, i de les caracter¨ªstiques particulars de la incompet¨¨ncia vital de cada un dels personatges, Pag¨¨s arma una novel¡¤la que transcendeix llargament la problem¨¤tica psicol¨°gica derivada de les circumst¨¤ncies traum¨¤tiques de la separaci¨® ¡ªi aix¨° no vol dir de cap manera que la descripci¨® dels seus car¨¤cters no sigui convincent¡ª, i es concentra en l¡¯an¨¤lisi de la situaci¨®: el lector no sent les frases que passen pel cap de Teresa i Pau, sin¨® que sembla com si l¡¯autor digu¨¦s al lector el que ell mateix pensa quan posa la mirada sobre els avatars dels personatges, com si fossin el motiu o l¡¯excusa a trav¨¦s dels quals mostrar l¡¯enciclop¨¨dia existencial, tan privada com p¨²blica, de la contemporane?tat d¡¯ara i aqu¨ª.

La felicitat, els esclats de bellesa o el tedi de la relaci¨® de la parella protagonista s¨®n gaireb¨¦ invisibles, i no s¨®n el que crea el suspens o atrapa el lector; al contrari, el que el sorpr¨¨n i l¡¯aferra al text ¨¦s cadascun dels cap¨ªtols, m¨¦s enll¨¤ del que el precedeix o el segueix, amb unes reflexions que no poden qualificar-se ni de digressions ni d¡¯interrupcions, perqu¨¨ figuren arreu, com si Dies de frontera fos senzillament la representaci¨® d¡¯all¨° que Kundera anomenaria una novel¡¤la que pensa.

La veu narradora no relata uns fets que sembli con¨¨ixer de primera m¨¤, sin¨® que narra i comenta el relat que li hauria fet alg¨² que hagu¨¦s seguit les perip¨¨cies des de lluny. M¨¦s encara: a la veu narradora li agrada recordar de tant en tant que, potser, res del que explica ¨¦s real i que tot podria ser una invenci¨® seva, i, de vegades, no es pot estar de fer veure totes les bambolines i tots els mecanismes del teatre d¡¯il¡¤lusions que organitza per a goig del lector. Amb simetries, especulacions, el¡¤lipsis, llistes, exhibicions estil¨ªstiques memorables, convertint en possibles les relacions impossibles entre objectes i situacions diss¨ªmils, atorgant el paper que vol al plantejament, al nus i al desenlla?, Pag¨¨s aconsegueix que una novel¡¤la que q¨¹estiona la credibilitat del que s¡¯hi esdev¨¦ es llegeixi amb el mateix frenes¨ª que una gran novel¡¤la cl¨¤ssica.