Simulacre i fetitxisme

A la planta soterrani de la galeria Estrany & De la Mota s¡¯amaga un jerogl¨ªfic a gran escala que cont¨¦ una geografia i una biografia. O encara millor, es tracta de l¡¯al¡¤legoria d¡¯un paisatge en qu¨¨ tots els fragments meton¨ªmics mantenen l¡¯escultura en suspens. La firma Sergi Aguilar (Barcelona, 1946), i els signes pertanyen al g¨¨nere din¨¤mic d¡¯un mitj¨¤ que, de moment, apareix bidimensionat a la paret. S¨®n gestos que s¡¯exposen en una durada tranquil¡¤la perqu¨¨ l¡¯espectador pugui participar del proc¨¦s creatiu de l¡¯escultor. Tamb¨¦ s¨®n simulacre i fetitxisme de taller.

Abans d¡¯entrar, se¡¯ns convida a llegir al full de m¨¤ la cita seg¨¹ent, de l¡¯arquitecte austr¨ªac Adolf Loos (1870-1933): ¡°Si ens trobem davant d¡¯un monticle de dos per un metre de forma m¨¦s o menys piramidal, podr¨ªem arribar a pensar que aquest tur¨® en el paisatge ¨¦s, en realitat, el t¨²mul d¡¯un enterrament, i que aix¨° ja seria, en si mateix, arquitectura. Crec que la naturalesa mostra i oculta el sublim i el cruel, i que alhora que ens revela tota la seva plenitud tamb¨¦ l¡¯amaga. D¡¯aqu¨ª aquest viatjar continu¡±.

En l¡¯obra d¡¯Aguilar, l¡¯afecte pel paisatge es produeix sobre els contorns, els l¨ªmits i les l¨ªnies de fractura. El seu treball ¨¦s el viatge en diagonal d¡¯una narraci¨® fict¨ªcia que encadena tots els fragments que descansen en la taula del seu estudi. L¡¯artista ens diu que tot est¨¤ davant dels nostres ulls o a punt d¡¯emergir. A sota de cada ru?na pot apar¨¨ixer una escultura que es resisteix a un ordre intern, tot provocant en l¡¯espectador, m¨¦s que una mirada focalitzada en un objecte espec¨ªfic, una ¡°mirada vacant¡± sobre un camp visual.

Res de nou sota el sol, perqu¨¨ ja fa d¨¨cades que l¡¯escultura moderna va decidir projectar-se com una combinaci¨® d¡¯exclusions, amb l¡¯adici¨® del no-paisatge a la no-arquitectura com a resultat. Per¨° Aguilar fa tot aix¨° de manera impl¨ªcita, com una f¨®rmula sobre una pissarra. L¡¯escultura obeeix a unes lleis i relacions que descarten, neguen i avancen. L¡¯extracci¨® del detall est¨¤ en les formes, en jocs de pl¨¤nols i plantilles, en la barreja de materials ¡ªcartrons pintats, feltres, fustes, cautx¨², cordes¡ª, sempre amb la idea d¡¯alleugerir l¡¯obra de la comoditat i el vigor formalista.

L¡¯exposici¨® suggereix pensar el despla?ament, transitar estrats de la naturalesa, accidents (avencs, turons, muntanyes) que s¨®n alhora biografia, pol¨ªtica i po¨¨tica, i que ara, a les parets de la galeria, es transformen en valors crom¨¤tics i analogies. Cada pe?a, cada forma, adquireix en el seu gaireb¨¦ un sentit heterogeni, derivat, per¨° per aix¨° mateix desplega un sentit ¨²nic, una transfer¨¨ncia que la inaugura i la tanca. Un t¨²mul que avisa, una tomba que amaga. L¡¯abisme invisible. Aix¨° ¨¦s Al-Gir, un viatge imaginari, la dislocaci¨® en qu¨¨ es troba l¡¯artista abans de crear la seva obra i, encara m¨¦s, despr¨¦s de la seva execuci¨®.

La part m¨¦s feble del conjunt ¨¦s la s¨¨rie d¡¯escultures Ref., que representen aquest mateix territori imaginat per¨° fet amb guix i margaridoies, que l¡¯artista tanca en una vitrina, com els antics diorames dels museus de ci¨¨ncies naturals. S¨®n cimbells en qu¨¨ la mirada es deixa atrapar per posar en joc el simulacre del paisatge fragmentat a la paret. Encadenen el relat paisatg¨ªstic abans inenarrable, per¨° no el superen.

A la sala de Silvia Dauder (ProjecteSD), l¡¯alemany Hans Peter Feldman (1941) signa la instal¡¤laci¨® Stamps with Paintings (Segells amb quadres), una l¨ªnia de prestatges de fusta que ocupa totes les parets de la galeria i sobre els quals s¡¯han col¡¤locat 150 segells de correus, cadascun dels quals reprodueix una pintura hist¨°rica d¡¯un nu femen¨ª. Els segells tenen diversa proced¨¨ncia i recullen una extensa arqueologia del nu i les seves diverses representacions en els mitjans de comunicaci¨® i l¡¯alta cultura.

En una societat com la nostra, on es d¨®na un exc¨¦s de consum d¡¯imatges i informaci¨®, resulta curi¨®s comprovar com l¡¯aura d¡¯una obra d¡¯art i la seva reproducci¨® mec¨¤nica ja no s¨®n contradict¨°ries, sin¨® que es necessiten. I m¨¦s sorprenent encara ¨¦s veure la facilitat amb qu¨¨ algunes cultures, com la persa o l¡¯¨¤rab, deixaven veure en aquelles estampes la dona en la seva m¨¤xima esplendor. No ¨¦s la millor obra de Feldman, per¨° t¨¦ aquesta agilitat furtiva dels millors ready-made.

?