Max torna a la Rambla

Amb el c¨°mic publicat en la clandestinitat i amagat a la jaqueta, Max (Barcelona, 1956) recorria la part baixa de la Rambla amb ulls furtius i atents: buscava aquells signes identificatius ¡ªbarba i cabells llargs¡ª dels joves rebels, els ¨²nics que, al costat de la ¡°gent de la mala vida¡±, s¡¯atrevien a sortir a la nit durant els ¨²ltims anys de la dictadura. Ells eren els seus lectors. Un r¨¤pid moviment de mans i Max els lliurava les seves primeres historietes. Aix¨ª va vendre gaireb¨¦ mil c¨°pies abans que la policia el descobr¨ªs i li segrest¨¦s el tiratge.

Despr¨¦s de 40 anys, Max (Francesc Capdevila) torna a trepitjar el que era ¡°el lloc m¨¦s underground de Barcelona¡±. Aquesta vegada, el seu nom art¨ªstic s¡¯associa a m¨²ltiples premis prestigiosos ¡ªPremi Nacional de C¨°mic 2007 i Gran Premi del Sal¨® del C¨°mic el 2000, entre d¡¯altres¡ª i els seus dibuixos brillen a la llum del dia que entra per les finestres de l¡¯Arts Santa M¨°nica. ?s l¡¯espai cultural que reuneix les seves obres per a la retrospectiva m¨¦s gran que s¡¯ha organitzat mai a Barcelona. A partir de l¡¯11 de mar?, el centre acull Max. Oh pan¨°ptica ficci¨®!, gaireb¨¦ cent obres emblem¨¤tiques (la meitat s¨®n dibuixos originals) que resumeixen el llarg trajecte professional de l¡¯artista establert a Mallorca. Des de la primera p¨¤gina que va publicar a la revista clandestina El Rrollo Enmascarado (1973), fins a la historieta completa La vida es tan misteriosa..., creada per a l¡¯estand d¡¯EL PAIS a la fira ARCO del 2013, o la seva recent s¨¨rie ?Oh, diab¨®lica ficci¨®n!, que es publica cada 15 dies a El Pa¨ªs Semanal.

¡°L¡¯exposici¨® arrenca en el present i viatja cap al passat, agrupant les obres per d¨¨cades i afinitat estil¨ªstica¡±, explica la comiss¨¤ria, Marta Serra: ¡°Per¨° el gros del material, que inclou cartells i portades de discos il¡¤lustrades per Max (ra¨® per la qual es projectaran tamb¨¦ cinc videoclips musicals de grups com Los Planetas o Radio Futura), pertany a les dues ¨²ltimes d¨¨cades, deixant als anys setanta i vuitanta un paper m¨¦s aviat testimonial¡±.

Max desenterra records llunyans davant la suma dels estils sorgits de la seva ploma, per¨° no hi ha remordiments: ¡°Jo s¨®c els meus dibuixos, mai no he pogut dissociar el meu proc¨¦s personal de la meva feina¡±, declara. Com tampoc no ha pogut separar els seus personatges de la realitat social d¡¯Espanya, ¡°constant paisatge de fons de les meves creacions¡±, assenyala. Aix¨ª, l¡¯¡°estil barroc, na?f i molt espontani¡± de les seves primeres d¨¨cades (setanta i vuitanta) reflecteixen un ¡°¨ªmpetu caracter¨ªstic de la joventut¡±, i el hippy i revolucionari Gustavo, el seu primer personatge de c¨°mic, encarna l¡¯¨¨poca d¡¯il¡¤lusi¨® i possibilitats que va seguir ¡°la grisor de la dictadura¡±. A Peter Punk, estereotip de les tribus urbanes, mostra ¡°la diversi¨® irreflexiva de la meitat dels anys vuitanta i la decepci¨® dels noranta, quan es detecta que el tipus de democr¨¤cia instaurada no era la que somni¨¤vem¡±. Despr¨¦s del seu llibre m¨¦s pol¨ªtic, Punkdinista, que ¡°tracta de la tra?ci¨® de la meva pr¨°pia generaci¨®, que va permetre l¡¯esclat de la crisi actual¡±, Max crea la seva obra m¨¦s reivindicativa, Nosotros somos los muertos, que narra la guerra de B¨°snia, i que es podr¨¤ llegir completa a l¡¯exposici¨®.

Per¨° a partir d¡¯aquest moment (1993), Max compr¨¨n que aquest tipus de creaci¨® ¡°est¨¤ molt b¨¦ com a pamflet, per¨° com a obra d¡¯art no funciona¡±. Busca una altra manera d¡¯abordar aquests temes, m¨¦s coherent amb la maduresa adquirida: se submergeix en ¡°els mons interiors de les persones, xops del subconscient, els traumes i els somnis¡±. Temes de filosofia, mitologia i psique que, a trav¨¦s de l¡¯humor i l¡¯estil ¡°m¨¦s nu i simple que he fet mai¡±, investiguen el comportament hum¨¤.

Per a l¡¯exposici¨®, Max ha reunit les seves tem¨¤tiques i obsessions en un ¡°mapa mental¡± situat a meitat de recorregut. Al costat del dibuix d¡¯una biblioteca que tanca la mostra, on apareixen com a tribut ¡°els llibres i noms dels artistes que m¡¯han influ?t¡±, les dues obres ¡°marquen el territori des del qual em moc¡±. I a trav¨¦s del qual els espectadors s¡¯endinsen en l¡¯evoluci¨® de Max, de l¡¯art del c¨°mic, i d¡¯Espanya.