Pintar ¨¦s una batalla

Abans d¡¯anar a visitar Nico Munuera (Lorca, 1974) li faig una r¨¤pida telefonada, per assegurar-me que ens espera. S¡¯activa el contestador autom¨¤tic, que m¡¯anuncia que est¨¤ de viatge, i que per a qualsevol cosa urgent que necessitem truquem a un altre tel¨¨fon. Ho faig una mica inquiet i contesta la seua companya, i li pregunte si Nico ¨¦s de viatge i s¡¯ha oblidat de la cita amb nosaltres. Riu i diu que no, que ¨¦s al seu estudi de Mislata, per¨° que per a Nico ¡°de viatge¡± engloba si fa no fa estar fora de casa, tant a Madrid, a M¨¨xic o, fins i tot, a Mislata. Amb aquest primer ensurt arribem al seu estudi, situat en una planta baixa del carrer del mestre Palau. Nico ¨¦s d¡¯estatura mitjana, de gestos en¨¨rgics, riure espontani i uns ulls verds molt expressius. Un fulard vermell al coll ¨¦s l¡¯¨²nica nota m¨¦s o menys distintiva: pel que fa a la resta, a la manera de vestir i de parlar, ¨¦s d¡¯una gran naturalitat i sinceritat. No hi ha cap posa, ni cap desig d¡¯aparen?ar, ans al contrari: quan li diem que ¨¦s un dels artistes de la seua generaci¨® m¨¦s reconeguts, i sobre el qual hi ha menys dubtes, se sorpr¨¦n, i tampoc en aquesta sorpresa (reiterada, perqu¨¨ cal dir que ell insisteix a no creure-s¡¯ho, tantes esperances dipositades en la seua persona), en aquesta sorpresa, dic, no hi ha cap falsa mod¨¨stia, si no possiblement la manifestaci¨® de la seua manera de ser.

De seguida ens sentim a gust en aquella planta baixa, d¡¯un edifici qualsevol de l¡¯eixample obrer de Mislata. Li pregunte qui fou el mestre Palau i no m¡¯ho sap dir, per¨° m¡¯assegura que hi ha a Val¨¨ncia un altre carrer amb el mateix nom i que all¨° causa molts problemes als transportistes. Sonen les Variacions Goldberg en la versi¨® de Glenn Gould, i all¨°, juntament amb els seus quadres abstractes, amb aquelles poderoses experimentacions amb vermells, blaus i ocres intensos, produeix una plena sensaci¨® de benestar. L¡¯obra de Munuera atresora una sorprenent tensi¨®, tot i ser tan ser¨¤fica i pl¨¤cida: no hi ha morbidesa, ni facilitat, tot t¨¦ la tensi¨® justa. ?s un misteri la manera com, amb una obra tan abstracta, es pot aconseguir un quadre que siga emocionant i alhora punyent, suggeridor i atractiu a la retina. Li dic que aquest ¨¦s el seu gran m¨¨rit, l¡¯instint natural per a saber dotar del que ¨¦s necessari l¡¯obra, i que potser aix¨° ¨¦s el que li ¨¦s consubstancial i el que la fa tan especial. Per¨° Nico insisteix a restar import¨¤ncia al que fa. Per conv¨¦ncer-lo, li comente que pintors com Jordi Teixidor segueixen i admiren el seu treball. ¡°Saps com el vaig con¨¦ixer?¡±, em diu rient, aquell riure explosiu, que mostra una dentadura perfecta. ¡°Quan comen?ava a pintar, com que no em podia pagar el transport de quadres per a les diferents exposicions, ajudava com a pe¨® un transportista. Era un home molt particular i malcarat, amb molt males puces. Un bon dia, aprofitant un viatge a Madrid, vam portar uns quadres de Teixidor. El transportista es va enganxar per tel¨¨fon amb ell, perqu¨¨ en aquell lloc no podia aparcar i pretenia que el pintor baixara al carrer a recollir les obres¡­ El cas ¨¦s que jo li vaig pujar els quadres, a Teixidor. I la primera cosa que em va dir, quan em va veure, fou: ¡®Qu¨¨ li passa a eixe senyor?¡¯ Jo vaig haver de calmar-lo¡­¡±. Nico riu, aclucant molt els ulls. ¡°Vaig pujar esperan?at en descobrir el lloc creatiu d¡¯un dels meus ¨ªdols i em vaig trobar enmig d¡¯una batussa fenomenal! No volia que s¡¯enfadara! Despr¨¦s ens hem tornat a veure, per¨° no s¨¦ si sap que jo era aquell ajudant del transportista¡­¡±. S¡¯atura un moment i conclou: ¡°I, tanmateix, amb Teixidor he apr¨¦s a veure la pintura com un fet pur, que es tanca en si mateix¡­ Amb Teixidor, i tamb¨¦ amb Yturralde, i Hern¨¢ndez-Pijuan¡±.

Li comente que l¡¯obra de Teixidor ¨¦s molt intel¡¤lectual, que hi ha un discurs profund, molt cerebral. Vull saber m¨¦s sobre el seus or¨ªgens pict¨°rics, qu¨¨ ¨¦s el que el va motivar a endinsar-se en aquell m¨®n. I em diu, per a la meua sorpresa, de nou restant transcend¨¨ncia a tot plegat: ¡°En realitat, fins a divuit anys no havia pintat res, no havia agafat cap pinzell¡­ No m¡¯interessava gens ni mica l¡¯art. Imagina que el viatge de final de curs de COU fou a It¨¤lia i no vaig voler anar-hi! Em vaig dir: ¡®Uf! quin rotllo tant de museu!¡¯¡±. Riu, divertit de la meua sorpresa. ¡°Jo vaig comen?ar la carrera de Matem¨¤tiques a M¨²rcia¡­ Volia ser matem¨¤tic, i els meus pares estaven molt contents d¡¯aix¨°. Per¨° em vaig enamorar, i al germ¨¤ d¡¯aquell amor li agradava dibuixar¡­ Total, que li vaig preguntar on havia comprat el seu bloc de dibuix i me¡¯n vaig anar a un basar xin¨¦s i em vaig emportar tot de colors a casa¡­¡±. Li seguisc el joc una mica i li dic: ¡°O siga que fou l¡¯amor el que et va fer descobrir la teua vocaci¨®!¡±. Nico riu i afig que, per a ser exacte, fou ¡°el desamor¡±: ¡°Al cap de dues setmanes vaig trencar amb ella i en un rampell de desesperaci¨® vaig comen?ar a pintar¡­ D¡¯ac¨ª ve tot! D¡¯aquell amor frustrat¡±, i assenyala amb la vista dotzenes de llen?os amuntonats. ¡°Per¨° si quan vaig comen?ar no sabia ni qui era Andy Warhol! I quan el vaig descobrir em va impressionar tant que en la carrera em vaig afartar de pintar pop!¡±...

Li pregunte per Glenn Gould, que segueix tocant el piano, i cantussejant, en aquella estranya lit¨²rgia bachiana. Em diu que les s¨¨ries les fa generalment amb un disc de m¨²sica, que es posa una vegada i una altra, fins a desesperar els seus ajudants. Abans fou Miles Davis (i en concret, insisteix, el disc Bitches Brew) i per a la s¨¨rie White Drift fou Nick Cave. ¡°La m¨²sica m¡¯aporta un estat d¡¯¨¤nim. La utilitze molt¡­ Les Variacions Goldberg, amb Gould, em serveixen ara per a una s¨¨rie m¨¦s pausada, on un quadre condueix a un altre, amb una variaci¨® m¨ªnima, quasi no passa res per¨°¡­¡±. Em sembla convincent, i mire aquells papers pintats amb inter¨¦s i hi descobrisc una certa progressi¨®, dins d¡¯una mateixa gamma crom¨¤tica. Li pregunte qu¨¨ pensen els seus pares de la seua vocaci¨® art¨ªstica. ¡°Mon pare ¨¦s electricista i ma mare obrera d¡¯una f¨¤brica. Gent humil, treballadors fins a la medul¡¤la. I, evidentment, no entenen res de tot a?¨°. Com si foren matem¨¤tiques! Els admira que em puga guanyar la vida¡­ Per¨°, fixa¡¯t!, els estic molt agra?t, perqu¨¨ mai no es van oposar que estudiara Belles Arts a Val¨¨ncia. Em van donar suport plenament, i sense entendre un borrall d¡¯art. I aix¨° ¨¦s molt meritori!¡±.

T¨¦ molta ra¨®. Recorde que amb Miquel Navarro, que viu uns quants carrers m¨¦s enll¨¤, fou precisament a l¡¯inrev¨¦s, i va haver de superar la ferma oposici¨® familiar respecte del seu deler art¨ªstic. Li pregunte si veu el Miquel i em diu que no, que en realitat ell va a aquell taller i, despr¨¦s d¡¯entrar, abaixa la persiana i no es mou d¡¯all¨ª en tot el sant dia. Viu a l¡¯Eliana i no es relaciona gens ni mica amb el seu paisanatge mislater. ¡°Estic ac¨ª perqu¨¨ vaig trobar un baix que podia pagar¡±, resumeix. ¡°No m¡¯hi relacione gens, i el que pinte ac¨ª ho podria fer en qualsevol altre rac¨® del m¨®n. El baix quasi el tinc amortitzat i ¨¦s purament utilitari¡±.

?s una bona explicaci¨®. Per¨° trobe a faltar una mica m¨¦s d¡¯implicaci¨® social en els joves artistes, i no sols per Nico, sin¨® en general; massa sovint fa l¡¯efecte que s¨®n impermeables a la realitat social en la qual viuen: no acostumen a participar en activitats culturals, en moviments ciutadans, a manifestar posicionaments pol¨ªtics i, per acabar, fa l¡¯efecte que tots ells s¨®n ¡°apol¨ªtics¡± i viuen al marge de tot. Nico em confessa que no llig les not¨ªcies, que fins i tot evita estar informat. ¡°Visc molt apartat de tot. Em costa molt associar-me¡­ Podria pert¨¤nyer a algun grup, a alguna associaci¨®, per¨° de seguida trobe coses que m¡¯inquieten, que em posen en desacord¡­ Fixa¡¯t que no s¨®c ni de l¡¯associaci¨® valenciana d¡¯artistes! S¨®c un incr¨¨dul! A m¨¦s a m¨¦s, em dedique tan plenament al meu treball, amb tanta concentraci¨®, que no done per a m¨¦s. S¨®c incapa? de fer m¨¦s coses! Per a pintar t¡¯has de concentrar plenament¡±. Tot plegat em deixa una mica sobtat, per¨° Jes¨²s C¨ªscar, que papalloneja per l¡¯estudi fotografiant detalls, es despenja de sobte donant-li la ra¨®: ¡°Estic d¡¯acord amb tu en tot!¡±, diu terminantment i, de colp i volta, em quede sense arguments.

¡°A m¨¦s, pintar la realitat fa moltes vegades que l¡¯obra es convertisca en un cartell. En un cromo. Jo partisc d¡¯un camp limitat m¨¦s menut¡­ Com la m¨²sica! Que ¨¦s pura abstracci¨®¡­ O penses que la m¨²sica serveix per a la den¨²ncia social?¡±. Quede una mica parat, i pense en Cos¨¬ fan tutte o en El barber de Sevilla (i no parlem de La Marsellesa!), per¨° m¡¯imagine que per a Nico l¡¯¨°pera no entra dins del seu discurs, i que tamb¨¦ parla de m¨²sica ¡°en estat pur¡±. ¡°I per qu¨¨ titules en angl¨¦s les s¨¨ries?¡±, li deixe caure ara una mica a boca de can¨®. Em diu que aix¨ª aconsegueix allunyar-se m¨¦s de l¡¯obra, i li resulta m¨¦s abstracta, ¡°perqu¨¨ l¡¯angl¨¦s no ¨¦s la meua llengua¡±.

A mesura que la conversa ha anat avan?ant, Nico s¡¯ha anat posant m¨¦s seri¨®s, sense abandonar mai la franquesa i el car¨¤cter extravertit que el caracteritzen. Defensa la seua independ¨¨ncia, la seua incredulitat respecte de tot, una mena d¡¯escepticisme universal, de no prendre¡¯s res massa seriosament. Li pregunte per artistes que admira i es resisteix a donar noms. ¡°Et diria que ning¨²!¡±, afig rient. Per¨° finalment em parla de Ferran Gisbert, de Jos¨¦ Luis Cremades, de Vanessa Colareta, de Chema L¨®pez ¡°que ¨¦s un crack¡±. De sobte, s¡¯adona que bona part d¡¯ells s¨®n figuratius i alguns de molt joves. ¡°Els m¨¦s joves estan plens d¡¯energia i d¡¯il¡¤lusi¨®, i m¡¯agrada molt parlar amb ells. Aix¨° ja ho deia Hern¨¢ndez-Pijuan, que evitava reunir-se amb els pintors de la seua edat perqu¨¨ sols parlaven de diners!¡±.

Per¨° les meues cr¨ªtiques, o diguem-ho aix¨ª, la manifestaci¨® dels meus dubtes, han anat fent cam¨ª. Els artistes haurien d¡¯implicar-se m¨¦s? Haurien de ser m¨¦s inconformistes? Estar m¨¦s presents en la seua societat i crear m¨¦s opini¨® p¨²blica? Nico conclou l¡¯entrevista amb aquesta observaci¨®: ¡°S¨®c com un corredor de fons. O, si vols, com un alpinista, que s¡¯enfronta en solitari a una escalada arriscada, jugant-se la vida, amb uns guanys molt imprecisos i incerts, per¨° que ho fa perqu¨¨ li agrada, tot i que aquella elecci¨® el fa?a passar-ho malament, patir molt, i haja de dedicar-li tota la seua energia i concentraci¨®¡­ Pintar ¨¦s una batalla, per¨° jo hi estic perqu¨¨ vull!¡±. I de sobte riu, i per a traure transcend¨¨ncia al que acaba de dir, afig, amena?ador: ¡°Per¨° si trobe una altra cosa que m¡¯agrade m¨¦s¡­ Ho deixe tot!¡±.