¡°Cada vegada menys gent ens diu ingenus¡±

Hi ha personatges que resumeixen una ¨¨poca. Per a molts joves d¡¯aquest rac¨® del m¨®n, la figura de Xavi Sarri¨¤ ho ¨¦s, sens dubte, amb aquella mescla entre m¨²sica i rebel¡¤lia ind¨ªgena que el port¨¤, amb els companys d¡¯Obrint Pas, a ser una esmena a la totalitat a les frustracions passades d¡¯un pa¨ªs acostumat a perdre. Nascut a Barcelona el 1977, per¨° criat a Val¨¨ncia, va fer can?ons fins el dia que opt¨¤ per escriure, potser perqu¨¨ mai no ho havia deixat de fer. Fou Hist¨°ries del parad¨ªs (2008), un primer intent, un indici, un conjunt de narracions curtes que anticipaven una decisi¨®. El temps s¡¯ha encarregat de confirmar-la. Ara arriba amb Totes les can?ons parlen de tu, la seua primera novel¡¤la, una hist¨°ria d¡¯uns anys noranta de barris, ¨¤nsies i m¨²sica, sobretot m¨²sica. No podia ser d¡¯una altra manera.

Pregunta. Qu¨¨ pesa m¨¦s, la ploma o la guitarra?

Resposta. La veritat ¨¦s que s¨®n dos mons molt interrelacionats, amb els mateixos mecanismes profunds. El fet d¡¯haver estat tant de temps fent can?ons m¡¯ha ajudat molt a escriure. Ho he fet des dels tretze anys. Ara, una novel¡¤la t¡¯imposa l¡¯aprenentatge d¡¯una t¨¨cnica, d¡¯una arquitectura, que per a mi ha sigut apassionant. I espere continuar aprenent.

P. Ara et presentes amb Totes les can?ons parlen de tu, una novel¡¤la que es proposa clarament retratar un m¨®n, el del 1992.

R. Una ¨¨poca de la qual, per cert, no hi ha moltes pel¡¤l¨ªcules ni llibres encara, tot i que ¨¦s clau: la caiguda del mur i la consolidaci¨® d¡¯un neoliberalisme d¡¯escala global imposen la idea que la hist¨°ria s¡¯acaba. Paral¡¤lelament, es crea tot un m¨®n que comen?a a contradir l¡¯anterior. L¡¯exemple ¨¦s el zapatisme, que lluita d¡¯una manera que no es coneixia. Al Pa¨ªs Valenci¨¤, vivim el reflex de tot aix¨° amb l¡¯arribada al poder del PP. Crec que ¨¦s important contar aquell temps.

P. Neoliberalisme triomfant, l¡¯idealisme dels 70 a la desbandada¡­ i uns joves enmig de tot all¨°.

R. ?s clar, ells estan en conflicte amb un m¨®n que els ha estat imposat amb totes les frustracions de la Transici¨®, i la desmobilitzaci¨® que aix¨° provoc¨¤. S¨®n els primers que han nascut amb una certa consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica al Pa¨ªs Valenci¨¤ i tenen ganes de canviar-ho tot. Amb tota la ingenu?tat, ¨¦s cert, per¨° amb totes les ganes de construir.

P. Qu¨¨ se n¡¯ha fet, de tota aquella efervesc¨¨ncia?

R. Aquell moviment ha donat molts bons fruits. L¡¯altre model de pa¨ªs que es proposava cada vegada t¨¦ m¨¦s for?a, ¨¦s m¨¦s normal i m¨¦s viu. Ara no som tan ingenus, per¨° continuem fidels a all¨° que cr¨¦iem. Aquelles ganes ingovernables de canviar-ho tot continuen ben vives. I ara encara m¨¦s, al cap de vint anys d¡¯un model neoliberal, de destrucci¨® del patrimoni, veiem que el seu ¨²nic futur ¨¦s negre, i que aquelles utopies, aquelles ganes de transformar-ho tot, s¨®n l¡¯esperan?a. El que abans era idealista i ut¨°pic ara ¨¦s necessari. De fet, cada vegada menys gent ens diu ingenus.

P. Alguns d¡¯aquells joves eren rebels, per¨° tots buscaven un grup.

R. S¨ª, hi havia la necessitat de crear-se una identitat pr¨°pia, sobretot amb la m¨²sica. Es refugiaven en els seus col¡¤lectius: skins, punks, heavys¡­, per protegir-se dels conflictes que vivien a casa o al carrer.

P. Perqu¨¨ en el fons creixien.

R. Efectivament, el llibre utilitza l¡¯embolcall pol¨ªtic per a parlar de sentiments, d¡¯aquella vida que comencem a descobrir a l¡¯adolesc¨¨ncia, de les ferides que arrosseguem m¨¦s tard.

P. Tamb¨¦ hi ha una certa enyoran?a de l¡¯autenticitat perduda.

R. No s¨¦ si ¨¦s autenticitat, per¨° el cert ¨¦s que era una altra ¨¨poca. El capitalisme encara no s¡¯havia apoderat de totes les est¨¨tiques. T¡¯havies de buscar una mica m¨¦s la vida, fer bricolatge amb la roba o la m¨²sica, perqu¨¨ no tot estava tan a l¡¯abast. Per aix¨° els grups eren m¨¦s tancats, no tan h¨ªbrids com ara.

P. Retrates un temps, per¨° tamb¨¦ un espai: Val¨¨ncia.

R. ?s la Val¨¨ncia que vam viure molta gent com jo, la dels barris entre l¡¯horta i una ciutat que li girava l¡¯esquena. I entremig, els joves que anaven descobrint una llengua i una cultura. M¡¯interessava el joc entre aquests dos mons: els pares del protagonista, llauradors de tota la vida, i els amics, fills d¡¯immigrants nouvinguts. Dos cultures en contacte.

P. I la m¨²sica que ho abra?a tot.

R. La m¨²sica ¨¦s un dels elements m¨¦s potents amb qu¨¨ constru?m la nostra manera de veure el m¨®n, especialment quan som joves, com alguns dels personatges. Amb la m¨²sica no nom¨¦s s¡¯evadeixen i es refugien, tamb¨¦ aprenen a viure. Volia que les can?ons parlaren de la hist¨°ria ¡ªla de tots, no nom¨¦s la d¡¯aquells adolescents, sin¨® tamb¨¦ la dels seus pares.

P. Entre tots els grups que s¡¯hi esmenten, potser Negu Gorriak ¨¦s el m¨¦s simb¨°lic.

R. S¨ª, van ser uns referents, els que van comen?ar a barrejar la m¨²sica tradicional amb altres estils, una fusi¨® que representa la nova ¨¨poca que viuen els protagonistes, el despertament de tota una generaci¨®.

P. Deus ser conscient que, de la mateixa manera que ells suposaren un referent per a molts joves, un grup com Obrint Pas ha sigut el posterior profeta laic per a uns altres.

R. [Riu] Home, profetes laics¡­ La veritat ¨¦s que fa molta il¡¤lusi¨® que les can?ons que hem fet tanta gent hagen impregnat molts altres, que prenguen significats nous.

P. El panorama musical en qu¨¨ es desenvolupa la novel¡¤la, i on es va forjar Obrint Pas, no ¨¦s el que deixa el grup. Deixeu els escenaris, per¨° els deixeu plens.

R. Ara hi ha molt de talent, molta gent que fa coses diferents, amb connexi¨® amb la realitat actual. S¨®c molt optimista pel que fa a la m¨²sica en valenci¨¤, malgrat la situaci¨® que vivim. I ¨¦s que hem de ser conscients de la situaci¨® al Pa¨ªs Valenci¨¤: fa vint anys que ens enfrontem a la falta d¡¯ajuda i que creem la teranyina de resist¨¨ncia que ens ha fet avan?ar.

P. Hi ha m¨¦s grups i m¨¦s variats, ¨¦s innegable. La m¨²sica en valenci¨¤ s¡¯ha fet gran. Algun dia podrem deixar de banda la ¡°discriminaci¨® positiva¡±?

R. La m¨²sica en valenci¨¤ fa uns quants anys que t¨¦ un nivell espectacular¡­ per a una situaci¨® de minoritzaci¨® cultural com la que vivim al Pa¨ªs Valenci¨¤. Mai no ho podrem comparar amb l¡¯angl¨¦s o el castell¨¤, que no viuen una situaci¨® d¡¯atac constant com la que vivim nosaltres. Amb tot, hi ha qualitat, diversitat, p¨²blic. S¨ª, s¡¯ha fet gran, per¨° mentre visquem aquesta situaci¨®, caldr¨¤ batalla permanent.