¡°L¡¯Ateneu ha de tenir un paper actiu en el proc¨¦s pel dret a decidir¡±

El catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona Jordi Casassas (Barcelona, 1948) presideix, des de dilluns passat, l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. La seva candidatura El teu Ateneu, qualificada de sobiranista, es va imposar el passat 24 de mar? a la continuista, presidida pel doctor en Economia Josep Maria Carreras. Al davant t¨¦, almenys, tres anys de mandat, en qu¨¨ s¡¯ha proposat col¡¤locar aquesta instituci¨® en el centre de la cultura, la pol¨ªtica i la societat civil catalanes.

Pregunta. Ha complert la seva paraula i el primer que ha fet ha estat col¡¤locar una senyera de forma permanent a la fa?ana.

Resposta. ?s un acte simb¨°lic per deixar clar el vincle amb la societat catalana, protagonista del que est¨¤ passant i com a senyal que Catalunya segueix necessitant els seus s¨ªmbols davant l¡¯animadversi¨® per part d¡¯inst¨¤ncies com l¡¯Estat, la judicatura i alguns mitjans poderosos, contra la reivindicaci¨® del dret a decidir.

P. Per qu¨¨ la seva candidatura s¡¯ha qualificat de sobiranista?

R. Des del primer moment vam dir que l¡¯eix nacional, no el sobiranisme, seria un dels nostres pilars. L¡¯Ateneu ha de tenir un paper actiu en el proc¨¦s del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perqu¨¨ l¡¯Ateneu ha contribu?t a l¡¯aven? del catalanisme en els moments m¨¦s assenyalats de la hist¨°ria, i ara estem en una esp¨¨cie de nova Transici¨®. Aix¨° no vol dir que hi hagi un posicionament concret, ni una orientaci¨® de vot. No ¨¦s que l¡¯Ateneu sumi a l¡¯Assemblea Nacional Catalana els 4.000 vots dels seus socis per al que sigui. Que quedi clar.

P. La candidatura de Carreras assegurava que l¡¯Ateneu havia fet m¨¦s pel dret a decidir programant actes que no pas signant manifestos.

R. La junta anterior ha pecat de falta de comunicaci¨®. S¡¯han fet coses, per¨° han quedat difuminades. La nostra candidatura, en plantejar el debat no nom¨¦s de si hi ha d¡¯haver un cendrer aqu¨ª o all¨¤, un nou ascensor, o tres o quatre actes m¨¦s, ha tingut m¨¦s sintonia amb el ciutad¨¤, que casualment ¨¦s soci. Hi ha un problema de regeneraci¨® democr¨¤tica, estem en un barri de pobresa i desigualtat manifestes, el desgast produ?t pel turisme de masses ¨¦s preocupant... els temes que ens preocupen s¨®n molts, no nom¨¦s el dret a decidir. Quan es remouen els pro</CF>blemes surten de sota les pedres, no podem ser monotem¨¤tics i oblidar la resta.

P. I si al final no es produeix la consulta?

R. L¡¯Ateneu seria m¨¦s important, perqu¨¨ la societat estaria molt tocada i fr¨¤gil.

P. Durant la campanya ha assegurat que no n¡¯hi havia prou amb fer confer¨¨ncies, que calia generar coneixement.

R. L¡¯Ateneu ¨¦s un bon embut que recull el millor de la cultura del pa¨ªs, d¡¯Espanya i del m¨®n, i el filtra per a la ciutat. Catalunya, des de l¡¯¨²ltim quart del segle XIX, est¨¤ creant un teixit associatiu important¨ªssim que ha servit per superar la persecuci¨® de dues dictadures durant el segle XX i que ha perm¨¨s que el catalanisme continu? funcionant. El que produeix aquest moviment ¨¦s el motor d¡¯arrencada d¡¯un canvi que ha d¡¯acabar sent pol¨ªtic. L¡¯Ateneu ha de ser dinamitzador, un lloc on es produeixen actes culturals que generen consci¨¨ncia i obren els ulls.

P. Es pot parlar de tot?

R. No del que pugui ferir la sensibilitat mitjana, el que atempti contra els comportaments democr¨¤tics b¨¤sics i el que sense justificaci¨® sigui una desqualificaci¨® contra el nostre pa¨ªs.

P. Per exemple?

R. La confer¨¨ncia que va fer Rosa D¨ªez el 2008 va estar al l¨ªmit.

P. Que votin nom¨¦s el 41% dels socis no ¨¦s molt baix?

R. Dels 4.000 socis, nom¨¦s 1.000 s¨®n actius, v¨¦nen gaireb¨¦ cada dia, constitueixen penyes i dinamitzen seccions. La resta ve poc o gaireb¨¦ mai.

P. Del total, la seva candidatura va obtenir el 49% dels vots. El soci est¨¤ dividit?

R. ?s la difer¨¨ncia m¨¦s gran en unes eleccions. S¡¯ha produ?t un canvi dels grossos en la vida aten¨ªstica, despr¨¦s veurem si ho podem materialitzar. S¡¯ha de gestionar el dia a dia, no tot s¨®n grans declaracions. Estem en converses per integrar en les nostres comissions membres de l¡¯altra candidatura, com el mateix Carreras o Llu¨ªs Foix.

P. En ser llistes obertes, els medi¨¤tics van ser els m¨¦s votats.

R. La gent que surt a la televisi¨® atrau, per¨° s¨®n medi¨¤tics amb un perfil definit, coher¨¨ncia, una obra i un caixet determinat, no el medi¨¤tic perqu¨¨ s¨ª.

¡°S¡¯ha tractat el soci com un client, sense responsabilitat, i ara aix¨° canviar¨¤¡±

P. Canviaran els estatuts?

R. Una comissi¨® d¡¯experts est¨¤ estudiant canvis, com que les eleccions tornin a ser cada quatre anys, o fins i tot cada cinc. Les eleccions generen una divisi¨® nerviosa que no ¨¦s real, accentua les coses que despr¨¦s es calmen. Hi ha hagut un temps en qu¨¨ el soci ha estat tractat com un client que s¡¯havia de tenir content per¨° sense responsabilitat, i aix¨° canviar¨¤.

P. L¡¯Ateneu no ¨¦s el Bar?a, per¨° ¨¦s dif¨ªcil governar?

R. S¨ª, perqu¨¨ cada soci t¨¦ un tarann¨¤. Aquest palau, encara que est¨¤ reformat, ¨¦s gran i vell, hi ha m¨¦s de 30 treballadors i no tenim vocaci¨® d¡¯empresariat dur. Per¨° ¨¦s veritat que la instituci¨® t¨¦ una in¨¨rcia que la fa funcionar.

P. Pot cr¨¦ixer m¨¦s?

R. Seria bo arribar als 5.000 socis. Necessitem rejovenir la massa social. ?s un dels reptes.

P. Quina ¨¦s la situaci¨® econ¨°mica actual?

R. Les quotes dels socis ¡ª29 euros¡ª representen el 60% dels ingressos i ens donen un coix¨ª important.

P. Les aportacions de les administracions s¡¯han redu?t.

R. Les subvencions es poden veure en positiu i en negatiu. Si nom¨¦s reps la subvenci¨® i res m¨¦s, vius subvencionat, per¨° vius una vida falsa. Per¨° si d¨®nes una reciprocitat el concepte canvia. La p¨¨rdua de subvencions tamb¨¦ pot significar la p¨¨rdua d¡¯inter¨¨s de les administracions, i aix¨° no vull que es produeixi en cap cas.

P. L¡¯any passat hi va haver menys actes i l¡¯assist¨¨ncia va disminuir un 8,2%, segons la mem¨°ria del 2013.

R. Si es redueix el pressupost aix¨° ¨¦s normal, per¨° mai m¡¯ha semblat que la cultura ¡°an¨¦s a pes¡±. Si s¡¯han de reduir les activitats, ser¨¤ un element a estudiar, per¨° no estic nervi¨®s ni preocupat perqu¨¨ es redueixi la densitat d¡¯actes.