Up & Down

Any 1966, passatge de la Concepci¨®, entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gr¨¤cia, sal¨® de Rosser (nom comercial de la modista d¡¯alta costura Roser Pujol). Diverses models amb un cartonet numerat a la m¨¤ desfilen per l¡¯estan?a, d¡¯una banda a l¡¯altra, inexpressives, amb abrics de lam¨¦ i renard que es treuen mec¨¤nicament i pengen al bra? mentre clouen el recorregut marcant mitges llunes amb el tors sortint per on han entrat. Assegudes en butaques baixes, un munt de senyores observen la cerim¨°nia amb serietat extrema, i de tant en tant s¡¯apunten algun n¨²mero. Enmig de tot plegat, una noia jove amb aspecte de xicotot fa fotos de l¡¯escena; ¨¦s filla d¡¯un enginyer de l¡¯Eixample i t¨¦ un tiet torero, boxejador i ciclista; respon al nom de Colita. No ¨¦s el seu escenari habitual; de fet, no hi tornar¨¤ m¨¦s, potser ¨¦s un enc¨¤rrec rutinari que li han passat els seus amics i mestres Oriol Maspons o Xavier Miserachs, que toquen moda de tant en tant; ella prefereix les botigues desmanegades del barri Xino, els carrers an¨°nims i els ravals gitanos.

La mirada de Colita

Any 1968, una mica m¨¦s amunt, a la Diagonal. Una noia va amb bicicleta, amb mirada m¨²rria, cabells curts, boina, jersei i minifaldilla pantal¨®. Obre les cames i fa equilibris mentre just sota la roda un noi la retrata de forma temer¨¤ria: ¨¦s Antoni Bernad. Nerva, empresa de pijames i g¨¨nere de punt, enceta campanya amb la imatge resultant, posa anuncis a tota plana en diaris i revistes i arrasa. Bernat es converteix en el primer fot¨°graf exclusiu de moda al pa¨ªs. Tot ha canviat, Barcelona esclata com la capital m¨¦s moderna d¡¯Espanya i comen?a a despuntar com una ciutat-estat.

Tant Colita (Barcelona, 1940) con Antoni Bernad (Barcelona, 1944) seran protagonistes i narradors visuals de la desclosa; l¡¯un, als barris alts i la jet set; l¡¯altra, als baixos, la vida nocturna i les vindicacions l¨ªcites que esdevenen agosarades per culpa dels temps. Per aix¨°, tot i semblar antag¨°nics, es complementen. Tots dos comencen als 20 anys de manera autodidacta, perqu¨¨ volen ser fot¨°grafs i punt, contradient els anhels burgesos familiars. Tots dos passen abans un moment per Par¨ªs i, de retorn, s¡¯obren cam¨ª de pressa. Pertanyen de ple a la gauche divine; Bernad en versi¨® clamorosa i paper cuix¨¦ i Colita en impressi¨® d¡¯¨°fset i veu de cassalla. Comparteixen amics, addictes del Bocaccio i l¡¯Up & Down, per¨° un els retrata mudats i l¡¯altra, despentinats. La mirada de Colita ¨¦s incisiva i brutal; la de Bernad, distant, ir¨°nica i delicada. Subverteixen, per qu¨¨ no!, els papers imposats pels criteris masclistes.

COLITA, PERQU? S?!

Ara tots dos tenen retrospectiva: Colita, una de gran, a la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera, i Bernad, una de petita, a la Fundaci¨® Forum, de Tarragona. Per a la fot¨°grafa de Joan Manuel Serrat, Antonio Gades, Jaime Gil de Biedma i Carmen Amaya, aquesta exposici¨® ¨¦s una m¨¦s al curr¨ªculum, atape?t de monogr¨¤fiques, publicacions i reconeixements. Per Bernad, en canvi, ¨¦s de les poques vegades que es mostra la seva producci¨® en una sala, al marge de la impremta, que ¨¦s on ha anat destinada de forma habitual. De fet, ell mateix sempre ha esquivat la pretensi¨® de la imatge emmarcada que vol competir amb la pintura i els sants.

En paraules de Terenci Moix, Colita ha sabut captar de manera directa i absoluta ¡°el juego de provocaciones continuas que nos ofrece la realidad¡±. Pel seu compte, Bernad, autor de m¨¦s d¡¯un mili¨® de fotografies, ha sedu?t la realitat amb les seves elegants mise-en- sc¨¨ne, intranscendents i casuals en aparen?a, rere les quals s¡¯amaga un ¨¦sser culte i refinat, per¨° tamb¨¦ juganer, irreverent i potser, fins i tot, un puntet pervers.