Joan Fuster mesurat per Josep Iborra

Dif¨ªcilment trobarem un estudi¨®s de l¡¯obra fusteriana que no haja consultat m¨¦s d¡¯una vegada el magn¨ªfic Fuster port¨¤til de Josep Iborra. No exagere si afirme que aquest llibre ¡ªpremi d¡¯assaig Joan Fuster, dels Premis Octubre del 1982¡ª ha establert les l¨ªnies directrius de bona part dels estudis dedicats a l¡¯intel¡¤lectual valenci¨¤ en les tres ¨²ltimes d¨¨cades. M¨¦s recentment, el 2012, coincidint amb el cinquantenari de l¡¯aparici¨® de Nosaltres, els valencians, es public¨¤ Humanisme i nacionalisme en l¡¯obra de Joan Fuster, la tesi doctoral in¨¨dita que Iborra refongu¨¦ i ampli¨¤ a partir de Fuster port¨¤til, i que no ha fet sin¨® augmentar-ne la vig¨¨ncia i l¡¯atractiu original. Ara, tenim a les mans Fuster, una declinaci¨® personal, un recull d¡¯articles, pon¨¨ncies, notes i estudis dispersos ¡ªalguns, in¨¨dits¡ª sobre la personalitat i el pensament fusterians amb qu¨¨ Iborra ha concl¨°s la seua particular trilogia a l¡¯entorn de l¡¯assagista.

Tot i el seu car¨¤cter marcadament miscel¡¤lani, el volum est¨¤ estructurat d¡¯acord amb un itinerari i uns nuclis tem¨¤tics que en faciliten la lectura. Aix¨ª, el primer bloc del llibre parteix d¡¯una visi¨® integral de l¡¯opus fusteri¨¤ arrelada en el racionalisme i el reconeixement de l¡¯?originalitat irreductible? de l¡¯¨¦sser hum¨¤, que posa al descobert les ramificacions que connecten les diferents parcel¡¤les de la seua obra i permet superar la falsa dicotomia creada entre l¡¯escriptor esc¨¨ptic i el referent c¨ªvic comprom¨¦s amb el dest¨ª del seu poble. L¡¯apartat seg¨¹ent ¡ªel que m¨¦s documents in¨¨dits posa a l¡¯abast del lector¡ª es val del concepte d¡¯originalitat esbossat pr¨¨viament per a presentar un Fuster m¨¦s personal, m¨¦s ¨ªntim. ?s destacable la pon¨¨ncia ?Joan Fuster, filharm¨°nic? en qu¨¨ Iborra conjumina els seus coneixements de mel¨°man expert amb les viv¨¨ncies musicals que compart¨ª amb Fuster al llarg de la seua amistat.

Tal com indica Enric Iborra en el pr¨°leg, les seccions tercera i quarta graviten al voltant de la concepci¨® fusteriana del g¨¨nere assag¨ªstic i dels punts de contacte i de diverg¨¨ncia amb els autors cl¨¤ssics. En aquesta part del llibre, Josep Iborra re?x amb una brillantor inusual en ?Fuster, Val¨¦ry, Montaigne, Pascal i Rabelais. Notes disperses?, un text integrat per notes fragment¨¤ries, per¨° h¨¤bilment relligades pel fil conductor de les lectures dels autors esmentats, que enlluernen per la seua capacitat anal¨ªtica i sint¨¨tica. Si b¨¦ Iborra manifest¨¤ nombroses vegades que, en el cas de Fuster, l¡¯autor ¨¦s superior a l¡¯obra, un t¨¦ la mateixa sensaci¨® sobre Iborra en llegir aquestes notes in¨¨dites.

El cinqu¨¦ bloc est¨¤ dedicat en exclusiva a les relacions epistolars de Fuster i a les condicions pol¨ªtiques i socioculturals en qu¨¨ fou escrit El descr¨¨dit de la realitat. Iborra demostra amb escreix les seues habilitats narratives en ?Text i context d¡¯El descr¨¨dit de la realitat? a l¡¯hora de recrear la Val¨¨ncia de postguerra que va con¨¦ixer de primera m¨¤. El darrer apartat cont¨¦ tres estudis que analitzen la influ¨¨ncia liter¨¤ria i extraliter¨¤ria de Fuster en les lletres catalanes. Especial atenci¨® mereix l¡¯article ?Joan Fuster i la tradici¨® catalana moderna?, que s¡¯ocupa dels antecedents de l¡¯assaig catal¨¤ i precisa la relaci¨® de Fuster amb tres dels assagistes m¨¦s rellevants: Joan Maragall, Eugeni d¡¯Ors i Josep Pla.

En definitiva, Fuster, una declinaci¨® personal ens ofereix el plaer impagable de resseguir les indagacions l¨²cides d¡¯un mestre sobre un altre mestre, d¡¯un amic sobre un amic. En aquest sentit, Fuster ben b¨¦ podria haver definit la seua relaci¨® amb Iborra tal com Carles Riba retrat¨¤ la seua amistat amb el poeta Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel: ?Potser ell cercava de con¨¨ixer i exercir la seva pr¨°pia for?a per la meva; per¨° sens dubte jo per ell descobria en mi, sentia crear-se en mi, valia per a mi: la nostra relaci¨® entrava, per una tal correspond¨¨ncia i cooperaci¨® de creixences, en el g¨¨nere m¨¦s noble de les amistats virils, aquelles en les quals els t¨ªtols de mestre i de deixeble es distribueixen, si de cas, segons una difer¨¨ncia externa d¡¯edats o de graus acad¨¨mics, per¨° en rigor pertanyen tots dos alhora, transcendits, a cadascun dels dos amics?.