Verges i la Mort

Per dues coses, almenys, ¨¦s famosa i respectada la vila de Verges, al Baix Empord¨¤: per haver estat el bressol de Francesc Camb¨® ¡ªpol¨ªtic al qual l¡¯actual Ajuntament no para d¡¯honorar¡ª i per ser l¡¯escenari d¡¯una de les m¨¦s rares, per infreq¨¹ents, representacions en viu de la dansa de la mort: s¡¯esdev¨¦, com cada any, la nit de Dijous Sant (de fet, hauria de ser el dia seg¨¹ent, el de la crucifixi¨®); enguany, el pr¨°xim 17 d¡¯abril.

La dansa de la mort apareix d¡¯una manera prol¨ªfica en la literatura, la iconografia i la coreografia processional de la baixa edat mitjana, sens dubte com a conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯aparici¨® de les grans epid¨¨mies dels segles XIII i XIV ¡ªi pensar que aquest va ser tamb¨¦ el temps del glori¨®s i plet¨°ric per¨ªode del primer Humanisme!¡ª, potser tamb¨¦ a causa de la desmoralitzaci¨® provocada pel cisma d¡¯Occident. En aquest sentit, ¨¦s un veritable precedent del prestigi que el tema de la mort, les calaveres i els cad¨¤vers tindran al llarg de tot el per¨ªode barroc, en especial en les arts pl¨¤stiques.

Tradicionalment, pel que veiem en la iconografia medieval, la dansa era presidida per una figura amb una dalla, acompanyada de personatges que representaven el car¨¤cter absolutament democr¨¤tic del trasp¨¤s a vida eterna: el Papa, un rei, uns cortesans, mercaders acabalats, artesans, pagesos i pobres de solemnitat. A Verges, possiblement per tradici¨® secular, el que s¡¯hi veuen s¨®n, a m¨¦s de la Parca amb una dalla ¡ªamb la inscripci¨® Nemini parco, ¡°No perdono ning¨²¡±¡ª, unes figures al¡¤leg¨°riques del pas irrefutable del temps i del final de la vida: entre elles un nen que porta un rellotge sense busca, dos que sostenen plats amb cendres ¡ªquia pulvis es et in pulverem reverteris, ¡°perqu¨¨ ets pols i et convertir¨¤s en pols¡±, Vulgata, Gen 3.19¡ª, cendres que a Verges volen de seguida, perqu¨¨ ¨¦s un lloc vent¨®s, i un abanderat, al mig de la colla, amb el lema arcaic: ¡°Lo temps ¨¦s breu¡±, sense accent a la e. Un home amb un timbal de solemnitat marca el pas sinistre, molt ben reglat, de tots cinc personatges disfressats de cad¨¤vers tot ossos.

Joan Amades va fer un llibre molt interessant, no espec¨ªfic sobre aquesta dansa, per¨° s¨ª sobre els ritus funeraris: La mort: costums i creences, Barcelona, 1935. L¡¯an¨°nim L¡¯art de ben morir va ser publicat, en edici¨® facs¨ªmil, per Edicions Torculum (que en llat¨ª vol dir ¡°premsa¡±), a Barcelona, l¡¯any 1951. Philippe Ari¨¨s ¨¦s l¡¯autor d¡¯una imprescindible Historia de la muerte en Occidente: desde la Edad Media hasta nuestros d¨ªas, Barcelona, Acantilado, 2000. Els gravats famosos de Hans Holbein, el jove, sobre la dansa de la mort es troben editats, segons una edici¨® francesa de 1538, per Dover Publications, Nova York, 1971, i pertot.

Per¨° el millor llibret sobre el tema continua sent, al meu entendre, el de Ventur¨®s Pelegr¨ª (un pseud¨°nim, cal suposar, perqu¨¨ seria massa casualitat), La Dan?a de la Mort (sic), Barcelona, Estampa de Francesc X. Alt¨¦s, 1903, a partir d¡¯un exemplar original de la Biblioteca d¡¯El Escorial (paraula que ve d¡¯esc¨°ria, o sia deixalles, nom no pas inadequat tractant-se d¡¯un edifici tan lleig).

?s de l¡¯¨²ltim llibre citat que trec, modernitzant-los, aquests versos: La Mort: ¡°?Qu¨¨ et penses, per ser miny¨® valent / o infant de dies, que lluny jo ser¨¦, / o que pel fet que siguis vell impotent / la meva vinguda ajornar¨¦? / Et faig saber que aplegar¨¦ / a tu fora d¡¯hora, no gens cur¨®s / que siguis jove o vell xacr¨®s: / tal com te trobi, te m¡¯endur¨¦¡±. O aquests altres: Diu el Pag¨¨s: ¡°Cerca, si et plau, m¨¦s lleuger ballador, / deixa¡¯m, oh Mort, que amb altre m¡¯aparelli. / Jo menjo porc, de vegades ovella, / ¨¦s mon ofici molt ferm treballar, / llaurant les terres per lo pa sembrar: / no vull fer cas de ta cantarella¡±. I li respon La Mort: ¡°Si el treball vostre fos sempre sense art, / i no rob¨¦ssiu mai ning¨² de la terra,/ all¨¤ en la gl¨°ria eterna tindr¨ªeu part; / fent altrament, cobrareu pena i guerra¡±.

Sembla clar que, amb aquesta cerim¨°nia f¨²nebre que agermana tots els vilatans (¨¦s part d¡¯una representaci¨® de la mort de Crist i d¡¯una allargassada process¨® ulterior), a Verges la gent es mor amb m¨¦s dec¨°rum i serenitat que enlloc del pa¨ªs nostre. Memento mori!