Una cervesa, cent festivals

Si es pensa en un festival musical, immediatament ve al cap la marca d¡¯una cervesa, la beguda franca dins els recintes musicals, siguin locals coberts o espais a l¡¯aire lliure. La vinculaci¨® entre cervesa i m¨²sica ve de lluny, per¨° darrerament, i tal com va passar abans als Estats Units, les grans marques cerveseres han anat guanyat protagonisme en el patrocini musical, i de forma m¨¦s particular, als festivals. Per¨°, qu¨¨ troben les cerveses en la m¨²sica? Quin retorn els donen els festivals? Amb la seva important aportaci¨® econ¨°mica, ?no estan distorsionant un mercat que sembla viure una bombolla que fa n¨¦ixer m¨¦s i m¨¦s festivals cada temporada?

¡°La m¨²sica ens d¨®na vinculaci¨® amb un p¨²blic al qual ¨¦s molt dif¨ªcil arribar per altres camins. El consumidor pot tenir una experi¨¨ncia molt gratificant dins un festival, de manera que acaba vinculant aquesta sensaci¨® i els seus records amb nosaltres¡±. Ho diu Jofre Riera, responsable de patrocinis de Damm, una empresa que associa el seu nom a multitud de festivals (S¨®nar, PopArb, Ac¨²stica, Cap Roig, Canet Rock, Cru?lla, etc¨¨tera), sales de concert (Razzmatazz, Sidecar, Apolo, Salamandra), cicles (Curtcircuit) i fins i tot les Festes de la Merc¨¨, dedicant un 30% del pressupost de patrocinis a la m¨²sica. Als darrers anys, Riera ha viscut el canvi en la pol¨ªtica de patrocinis, ¡°que abans nom¨¦s suposaven la venda del nostre producte en exclusiva i en tot cas uns quants cartells promocionals¡±. El temps ha definit un nou perfil de patrocini, que segons Riera ¡°busca una implicaci¨® m¨¦s profunda amb el festival, participar en la promoci¨® i organitzaci¨® de concursos i, en definitiva, aconseguir m¨¦s que el consum de la nostra marca al recinte¡±. Per cert, en festivals com el S¨®nar es poden consumir uns 90.000 litres de cervesa, ¡°una quantitat petita comparada amb els m¨¦s de 500 milions que venem tot l¡¯any¡±, apunta Riera per contextualitzar la xifra.

?bviament, aquesta col¡¤laboraci¨® de m¨¤xims nom¨¦s afecta els grans esdeveniments ¡ªcas del S¨®nar¡ª, on s¡¯arriba a etiquetar les ampolles amb promocions del festival. Molts poden conformar-se amb el m¨ªnim ¡ªcessi¨® de cervesa a bon preu i gratu?tat per muntar les barres i els tiradors. El S¨®nar ¨¦s important, segons Riera, ¡°perqu¨¨ al marge de la seva personalitat ens ajuda a projectar la marca a l¡¯estranger, on tenim una quota de mercat del 10%. El consum de cervesa ¨¦s molt emocional, i despr¨¦s de 15 dies sense veure el sol, un angl¨¨s pot buscar una cervesa per vincular-la amb el bon temps i les experi¨¨ncies viscudes al festival¡±, argumenta. Un altre canvi en els patrocinis de Damm ¨¦s que ja no busca unir el seu nom al del festival, ¡°at¨¨s que un hipot¨¨tic canvi de patrocinador fa inservible la feina feta. Som una marca de cerveses, no de m¨²sica, tot i que el patrocini cultural estigui en el nostre ADN¡±, manifesta, tot acceptant que ¡°les marques ja som els mecenes principals de la m¨²sica, un paper que nosaltres acceptem sense problemes¡±. I que ning¨² no pateixi, ¡°no som una multinacional, sin¨® una empresa familiar arrelada al territori, i els canvis sobtats de l¨ªnia estrat¨¨gica de patrocinis no estan previstos. Tenim una responsabilitat social al territori¡±, defensa.

Tot i l¡¯aparentment inexplicable profusi¨® de festivals musicals, Riera continua trobant a faltar ¡°un generalista que reculli els diversos gustos dels joves d¡¯ara, ja no marcats generacionalment per la seva pertinen?a al punk, al rock o al hip-hop¡±. En aquest sentit, Riera apunta el Cru?lla (aquest any amb Jack Johnson, Emir Kusturika, Vetusta Morla, Band Of Horses i Calle 13, entre d¡¯altres) com el model m¨¦s proper a un festival obert. Jordi Herreruela, el seu director, diferencia entre dos patrocinis: ¡°El de les marques que fan de promotors rebenten el negoci encarint la contractaci¨® i, un cop acabada la campanya, desapareixen. Damm, per contra, d¨®na suport als professionals que ja treballen al sector¡±, precisa. Per Herreruela, l¡¯aportaci¨® d¡¯una marca serveix per abaratir entrades: ¡°Sense patrocini, les nostres entrades pujarien un 20%. Nosaltres, que van abaixar preus l¡¯any passat, vam explicar aix¨° al nostre p¨²blic, cosa que resulta m¨¦s f¨¤cil que fer-ho a qui ha pagat 200 euros per un abonament i est¨¤ sotm¨¨s a molta publicitat dins el recinte. El p¨²blic ha de ser el gran beneficiat dels patrocinis¡±.

El temps ha definit un

Herreruela no pensa que les marques de cervesa, amb els seus patrocinis, siguin responsables del que molts ja defineixen com a bombolla de festivals. Herreruela creu que els festivals apareixen perqu¨¨ molta gent pensa que s¨®n un negoci f¨¤cil, i ¡°ignoren que trigues entre set i deu anys a consolidar-lo¡±, apunta. Per ell, Canet Rock ¨¦s l¡¯exemple de l¡¯any: ¡°Un festival que neix per celebrar el bon estat de la m¨²sica catalana i ho fa competint amb festivals que des de fa anys fomenten aquesta escena. ?s un disbarat. Durar¨¤ un any, far¨¤ mal i desapareixer¨¤¡±, pronostica. Ara b¨¦, per explicar el virus dels festivals cal no oblidar que s¨®n tamb¨¦ reclams tur¨ªstics, sense obviar el que Santi Balmes, l¨ªder de Love Of Lesbian, anomena ¡°efecte vacances¡±. Segons indica, ¡°at¨¨s que el p¨²blic no t¨¦ diners per viatjar, converteix els festivals en les seves vacances, un espai on pot sentir m¨²sica i viure aventures de tota mena¡±, assenyala. Per als grups, els festivals comporten alguns problemes, ja que, com diu Santi Balmes, ¡°si un promotor de Logronyo sap que el mes seg¨¹ent toques en un festival a 100 quil¨°metres, ja no et contracta per a sala¡±.

Per¨° es podria conjecturar que, a m¨¦s d¡¯afavorir l¡¯aparici¨® de festivals, els patrocinis condueixen a valorar-los en termes exclusivament num¨¨rics, ja sigui d¡¯assist¨¨ncia o d¡¯impacte econ¨°mic a la zona ¡ªla darrera moda. Jofre Riera, que nega que els seus patrocinis afavoreixin el xarampi¨® de festivals, accepta que la valoraci¨® quantitativa ¨¦s un corrent que va a m¨¦s, en detriment de la qualitativa, per¨° desmenteix que sigui un element que Damm faci servir per valorar el retorn de la seva aportaci¨®. ¡°Patrocinem festivals amb un aforament curt, com el PopArb, perqu¨¨ el seu actiu ¨¦s la satisfacci¨® de la seva assist¨¨ncia, que al cap i a la fi ¨¦s all¨° que ens d¨®na el que busquem¡±. Per Roberto Tierz, director de la sala Sidecar, el problema ¨¦s que ¡°molts festivals s¨®n molt semblants i agrupen un p¨²blic que les marques consideren que marca tend¨¨ncia de consum en altres p¨²blics. Per aix¨° aquests festivals de perfil indie capten molts recursos en patrocinis¡±.

?