Recomanem

Assaig

Joan Francesc Mira ¨¦s valenci¨¤. I ho ¨¦s conscientment. Una consci¨¨ncia insubornable, poderosa, del pa¨ªs que li ha tocat pensar, i que disseca peri¨°dicament des de les planes de diferents revistes i diaris, amb aquella prosa meridiana, transparent, ir¨°nica, d¡¯arguments raonablement incontestables, escrits des d¡¯un jo potent i sempre amb aquell toc inflamat de qui enumera les derrotes que anuncien una apocalipsi imminent. La condici¨® valenciana recull bona part dels breus assaigs publicats des del 2001 fins al 2011, una de les ¨¨poques m¨¦s hist¨¨riques, triomfalistes i plenes de derrotes col¡¤lectives de tota la hist¨°ria valenciana, analitzada amb una indignaci¨® potser inevitable. Indignaci¨® davant d¡¯un pa¨ªs que no es reconeix a l¡¯espill perqu¨¨ fa anys que el va trencar.

Infantil

Tota la mar no cap en un llibre. Unes quantes pinzellades, per¨°, s¨ª. La mar en vers, concretament, en t¨¦ 28, en forma de poemes breus, senzills, de rima musical i acompanyats d¡¯il¡¤lustracions. Amb els primers, obra de Carmen Ribelles, i les segones, creades per Eugenio Sim¨®, recorrem el m¨®n mar¨ª i el vocabulari que se¡¯n despr¨¦n, especialment el de la fauna. Tot plegat, un mural perfecte per als m¨¦s menuts i tamb¨¦, com diuen els autors, ¡°per a les persones que confien que la imaginaci¨® i la fantasia ens poden ajudar a comprendre, estimar i respectar altres mons i formes de vida¡±.

Assaig

La divulgaci¨® cient¨ªfica ¨¦s un g¨¨nere ¡ªho ¨¦s?¡ª complicat. L¡¯equilibri entre la informaci¨® potable per a un p¨²blic majoritari i el rigor acad¨¨mic no sempre s¡¯han ent¨¦s b¨¦. ?s per aix¨° que obres com Jugar a ser d¨¦us sempre posen alerta. Tranquils, els cient¨ªfics, perqu¨¨ els autors, Salvador Macip i Chris Willmott, tamb¨¦ ho s¨®n. El que fan, simplement, ¨¦s exposar diversos casos medi¨¤tics en qu¨¨ la ci¨¨ncia presenta un debat ¡°moral¡±, des de nadons de disseny fins a la joventut eterna. Amb una hist¨°ria s¡¯introdueix el cas, i despr¨¦s les preguntes expl¨ªcites. Finalment, les raons, a favor i en contra. El rigor, doncs, no pateix. I el que ¨¦s m¨¦s important: l¡¯equilibri tampoc.

Narrativa

Hi ha veus noves en la narrativa valenciana. Miquel Torres n¡¯¨¦s una. Acaba d¡¯arribar amb Els diumenges, una autoedici¨® que ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions. Huit relats i una manera de fer. Torres conta hist¨°ries petites, amb aquell gust pel torrent de paraules, amb conjuncions en pluja cont¨ªnua. La fam¨ªlia hi ¨¦s, des del primer moment. Torres escriu els avantpassats. Els rendeix tribut, amb aquella nost¨¤lgia de la vida senzilla, de la infantesa i de tot del que normalment se sent nost¨¤lgia perqu¨¨ no pot ser d¡¯una altra manera. Els diumenges s¨®n un indici encara, nom¨¦s. Hi ha for?a, per¨°, que batega a les paraules escrites amb tota la voluntat.

Poesia

No ¨¦s un poeta novell. Ni de bon tros. Jaume P¨¦rez Montaner acumula una traject¨°ria s¨°lida en el camp dels versos. Potser per aix¨° el seu ¨²ltim poemari, La casa buida, no defrauda. Amb una primera part de tres poemes lleugers i vol¨¤tils, arriba de sobte el devessall de ¡°Sense resposta¡±. De la ciutat a la muntanya, entre carrers i sendes. Versos pensats a cada passa, amb el mestratge evident ¡ªell ho explicita¡ª d¡¯insignes anglosaxons. Hi ha aquell tel de joventut destronada, antiga, llunyana, de tots ¡ªo quasi tots¡ª els poetes; i ara una nost¨¤lgia, un pes que arrossega als peus. Resta el poema, per¨°. I el pensa: ¡°la llengua ¨¦s una serp, que a poc a poc t¡¯ofega¡±.

Teatre

Els riures amb Alberola sempre foren una mica tr¨¤gics. Els somriures, m¨¦s discrets, tamb¨¦. L¡¯humor, la riallada, sempre amaga alguna cosa m¨¦s, i dif¨ªcilment ¨¦s la gratu?tat. El dramaturg d¡¯Alzira, un dels m¨¦s importants de l¡¯escena valenciana actual, torna amb M¡¯esperar¨¤s?, una obra en qu¨¨ es repeteixen les estocades ara a la com¨¨dia, ara a la trag¨¨dia postmoderna. Va guanyar l¡¯¨²ltim Premi de Teatre Palanca i Roca dels Ciutat d¡¯Alzira, i ho va fer amb quatre personatges d¡¯aquells que viuen m¨¦s enll¨¤ de totes les derrotes, amb vocacions sobtades de nihilisme. Uns joves vells, o uns vells joves, que vaguen entre l¡¯amor que no recorden i la realitat obligada.

Novel¡¤la

Ferran Garcia-Oliver, historiador medievalista i autor de diverses obres narratives, ens narra en La melodia del desig, premi Alfons el Magn¨¤nim, el dia a dia i l¡¯ambient clos que domina en un convent de monges de clausura en la Val¨¨ncia medieval. Quan ning¨² s¡¯ho espera l¡¯amor toca una resident, que s¡¯enamora del constructor, jueu, d¡¯orgues. Amb pols ferm i ¨¤gil, un l¨¨xic ric i f¨¨rtil per a evocar sensacions, el narrador situa les expansions i les tensions de la relaci¨® en una ciutat enlluernadora, vital, poblada de gent d¡¯or¨ªgens m¨²ltiples i parles variades.

Narrativa

Rafa Gomar, autor de novel¡¤les, diaris i relats, ¨¦s, entre nosaltres, el contista que ha elaborat una obra m¨¦s continuada i s¨°lida, amb quatre t¨ªtols de gran inter¨¦s. Amb bon olfacte per a copsar la vida di¨¤ria, en aquest ¨²ltim lliurament col¡¤loca situacions quotidianes, situades a Val¨¨ncia, a la Marina o en altres llocs, per obrir en canal els sentiments i les relacions personals, les complexitats i les incoher¨¨ncies que les acompanyen. El conjunt dels contes, escrits de vegades amb ironia, d¡¯altres amb una mirada dram¨¤tica o intimista, aporten un bon nivell literari i expliquen per qu¨¨ ¨¦s el nostre contista m¨¦s reputat.

Juvenil

Amb estil entretingut i tens alhora, i enmig d¡¯una escenografia ex¨°tica, Teresa Broseta ens narra les desventures de dos joves a Tail¨¤ndia que, mentre contemplen divertits els banys dels elefants en un riu fang¨®s, no sospiten que aviat es veuran immersos en una espiral dram¨¤tica. S¡¯adonaran que al seu pa¨ªs, com ocorre en tants altres llocs del m¨®n, els infants poden ser una mercaderia m¨¦s, una joguina trencada a les mans de qualsevol turista.

Poesia

Encara que hi ha caigudes, Quan ¨¦rem divendres (premi Jocs Florals de Barcelona) representa una maduresa important respecte als llibres anteriors. Des d¡¯una nuesa elaborada i colpidora, el llibre desplega estampes que evoquen l¡¯educaci¨® sentimental i vital d¡¯una veu femenina i d¡¯una generaci¨® ¨Chi ha refer¨¨ncies constants a Nova York i a poetes americans. El poemes, constru?ts a colps d¡¯acumulaci¨® d¡¯imatges ben triades, que recorden la manera po¨¨tica de Manuel Forcano, es decanten a poc a poc cap a la reflexi¨® sobre l¡¯amor, el dolor i la mort. Tot plegat, moments amb una for?a forta.

Novel¡¤la

Salvador Vendrell, que ha recopilat en Columnes de paper les col¡¤laboracions en la premsa, publica ara la seua primera novel¡¤la. L¡¯autor narra amb efic¨¤cia en Quan truquen de matinada tres etapes del protagonista, un historiador, reconvertit en periodista, que veu amb escepticisme desolat que totes les bombolles inflades en ¨¨poca del boom immobiliari es desinflem progressivament. El desastre actual el fa evocar la transici¨® on, encara que dominava la voluntat de colgar el passat en nom de la reconciliaci¨®, el protagonista reconstrueix, amb pot¨¨ncia i inter¨¦s, la vida d¡¯un anarquista suec¨¤ en els anys 20 i 30 del segle passat.

Narrativa

Amb discreci¨® narrativa per¨° efic¨¤cia expositiva, ironia i de vegades mala bava, l¡¯autor, que s¡¯amaga sota pseud¨°nim, reconstrueix la traject¨°ria d¡¯un professor de Secund¨¤ria. Per mitj¨¤ de cap¨ªtol breus, el protagonista dissecciona, sense deixar rama per esporgar, el dia a dia de la vida educativa al Pa¨ªs Valencia. Conta, i no acaba, les ombres i els desgavells que afecten els directors, professors, alumnes, pares, pol¨ªtics... La llista de greuges ¨¦s llarga: agressivitat, falta de respecte i maltractament al professorat, augment galopant de l¡¯anticultura, el desconcert, la imparable substituci¨® ling¨¹¨ªstica... Comptat i debatut, una radiografia bastant ajustada del panorama actual de l¡¯ensenyament.