Una passi¨® amorosa en la Val¨¨ncia del quatre-cents

Ferran Garcia-Oliver ¨¦s un medievalista amb vocaci¨® liter¨¤ria forta. Ho demostren els diversos dietaris que ha escrit, com ara el darrer, El vaixell de Genseric, un t¨ªtol de pes, i la novel¡¤la La Veu d¡¯Odil¨®. Ara torna a la ficci¨® i ens transporta amb La melodia del desig al m¨®n que millor coneix, la Val¨¨ncia del quatre-cents, que ha merescut el premi Alfons el Magn¨¤nim Val¨¨ncia de Narrativa.

Qu¨¨ pret¨¦n l¡¯autor? No ¨¦s f¨¤cil tancar una novel¡¤la en una idea ¨²nica, i no hi ha cap motiu per a fer-ho. Perqu¨¨ la literatura no limita camps, vol obrir-hi finestres. La melodia del desig aspira a l¡¯explosi¨® de vida en la ficci¨®, a omplir de mons el seu m¨®n. Vol aconseguir una hist¨°ria de personatges ¡°normals¡±, amb somnis i desitjos, que han de bregar amb la sort, contra les reixes r¨ªgides de les normes del moment. I ho aconsegueix en bona part, sobretot gr¨¤cies als protagonistes, joves i tocats per l¡¯arravatament del furor amor¨®s. S¨®n personatges intel¡¤ligents i atrevits, per¨°, per b¨¦ que s¨®n coneixedors dels l¨ªmits, tenen somnis i anhels, i es neguen a ser anorreats pels prejudicis i per les estretors morals i miren de fer forat en els murs de les contencions per a ser all¨° que volen i viure tal com desitgen fer-ho. Tota la novel¡¤la balla sobre un joc de contrapesos: entre la mentalitat apocal¨ªptica de la religi¨®, les convencions socials i el m¨®n interior dels personatges. Aix¨ª, els diversos protagonistes s¨®n conscients del temps i del lloc en qu¨¨ viuen, per¨° tamb¨¦ troben escletxes per on fer sortir la dimensi¨® m¨¦s humana.

Per tal d¡¯aconseguir l¡¯equilibri buscat, l¡¯autor teixeix una malla amb molts fils i de colors variats i tramats en m¨²ltiples direccions. El resultat ¨¦s una Val¨¨ncia diversa i dispersa, malgrat tots els intents d¡¯amarrar-la, ca¨°tica, vital i canviant, lluminosa i fosca alhora, on entren en conflicte els interessos de l¡¯aristocr¨¤cia i els nous que afavoreixen l¡¯urbs i el comer?, entre els ordes religiosos i els agents productius, i on conviuen la gatzara vital del carrer i la vigil¨¤ncia de l¡¯ortod¨°xia. Les friccions tamb¨¦ es coven en l¡¯interior dels monestirs pel simple fet que les monges ho eren per designi familiar. Per tant, l¡¯adaptaci¨® a la rigidesa monacal no sempre era viable. La madeixa de la novel¡¤la creix amb l¡¯encreuament de les hist¨°ries i de les vides dels protagonistes principals. Magdalena de Bordills, la menuda d¡¯una fam¨ªlia noble, ¨¦s tancada en el monestir de la Sa?dia, pertanyent a l¡¯orde de les monges cistercenques. No li ha estat f¨¤cil renunciar a tot; amb els anys ha sabut acoblar la dignitat personal, la intel¡¤lig¨¨ncia i la curiositat amb els preceptes religiosos. Davant seu hi ha Gen¨ªs Tristany, un jove vital i intu?tiu, fill d¡¯un mestre orguener convers, que ha pogut fugir de les r¨¤tzies fan¨¤tiques contra els jueus. La construcci¨® d¡¯un orgue en l¡¯esgl¨¦sia del monestir, ideat amb l¡¯objectiu d¡¯atraure m¨¦s feligresos i augmentar-ne el prestigi, ¨¦s la guspira que enc¨¦n la passi¨® entre els joves. ?s el punt ¡ªamb els passos previs¡ª en qu¨¨ la hist¨°ria fa un viratge important: creix la temperatura de la hist¨°ria, gr¨¤cies a la preparaci¨® de la trobada i la recreaci¨® dels moments clau, amb especial atenci¨® als sobresalts interns dels enamorats i a la gesti¨® del desig.

Garcia-Oliver fa esfor?os perqu¨¨ la documentaci¨® no emmascare l¡¯acci¨®, la trama

La for?a de la trama resideix fonamentalment en els joves, per¨° l¡¯autor d¨®na veu a altres personatges, sense arribar a ser una novel¡¤la plenament coral: hi trobem la persecuci¨® dels jueus, la vida abans de la Contrareforma de les monges enclaustrades a desgana, amb tota mena de relaxacions i conflictes; les distintes maneres de sobreviure en una ¨¨poca on l¡¯exist¨¨ncia era extremament fr¨¤gil; la persecuci¨® d¡¯alguns estaments del suport econ¨°mic i pol¨ªtic a fi de mantenir els privilegis; i la pres¨¨ncia de molts altres aspectes que pinten la mentalitat d¡¯una societat medieval. Corren per la hist¨°ria capellans de rang divers, cavallers i dames, la reina i Ausi¨¤s March, conversos i gent d¡¯origen ben diferent, putes, joglars i rodamons¡­ Entre els personatges secundaris destaquen el pare, l¡¯abadessa del monestir, la tia de Magdalena, l¡¯amic de Gen¨ªs, el Mut, l¡¯home per a tot servei de les monges. Hi traspuen for?a els periples de la monja enamorada, que fracassa en la fugida, i de l¡¯esclava t¨¤rtara del monestir. L¡¯autor dibuixa aix¨ª una ciutat sorollosa, refinada, brutal, amb una enorme mobilitat. Tot plegat, una Val¨¨ncia viva, allunyada dels t¨°pics m¨¦s rancis.

Ferran Garcia-Oliver fa esfor?os perqu¨¨ la documentaci¨® no emmascare l¡¯acci¨®, la trama. Se¡¯n surt generalment. El text transmet el goig de l¡¯autor en la recreaci¨® d¡¯olors, colors, ambients, costums, transgressions, gestos i menudeses que respira la vida del moment. En aquesta direcci¨® rau un dels punts forts del llibre: fa servir un idioma potent, fecund en expansions liter¨¤ries. ?s una llengua porosa, sensorial, t¨¤ctil, sensual, de coloracions cl¨¤ssiques, gens encarcarada, que trau un r¨¨dit enorme a les imatges m¨¦s potents de la literatura de l¡¯¨¨poca; una llengua que integra en un mateix al¨¦ finesa i exuber¨¤ncia i el pebre fort dels registres populars. Una novel¡¤la, s¡¯ha de dir, que ofereix un ventall gener¨®s d¡¯al¡¤licients literaris per als lectors que gaudisquen d¡¯una prosa proteica i els abellisca gaudir del tumult vital d¡¯un per¨ªode clau en la hist¨°ria de Val¨¨ncia. Sempre perdre de vista que el gaudi ¨¦s, sobretot, est¨¨tic. En aquest sentit, La melodia del desig ¨¦s una aportaci¨® d¡¯una gran v¨¤lua.