Pessoa. Estell¨¦s. Lisboa. Val¨¨ncia

Deia l¡¯escriptor de Rosario, Fontanarrosa, que ell no volia nirvanes, que al seu cel, si de cas, li posaren unes quantes canchitas i un parell de bars. Nom¨¦s. Tot perqu¨¨ ¡°en el bar est¨¢s en tu casa y a la vez est¨¢s balconeando la calle¡±. Ell sabia que all¨¤, assegut darrere d¡¯un caf¨¦, tenia la vida per escriure. El cel de Fernando Pessoa no tindr¨¤ campets de futbol, per¨° s¨ª bars de tauletes m¨ªnimes amb una tassa, una copa de licor i el plateret del compte, tan estrets i c¨¤lids com la cafeteria A Brasileira des d¡¯on s¡¯escrivia impenitentment mentre, de passada, escrivia la seua Lisboa. I ¨¦s que no s¡¯ent¨¦n Lisboa sense Pessoa, per¨° tampoc Pessoa sense Lisboa. El mateix, sense pors, es pot dir de Val¨¨ncia i de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. Poeta i assagista en llengua portuguesa, el primer, i poeta i poeta i m¨¦s poeta en llengua catalana, el segon, Pessoa i Estell¨¦s es donen la m¨¤ en la Ciutat. Tan llunyanes i properes, les seues literatures s¨®n carrers.

Ho comprovem amb dos s¨ªmbols: el Livro do desassossego, un assaig en totes les fronteres, qui sap si cara oculta del Quadern gris de Pla, i el Llibre de meravelles, un poemari que ¨¦s, en el fons, l¡¯antologia de si mateix. Dues obres que, malgrat les dist¨¤ncies siderals que les separen, tenen el carrer com a mat¨¨ria primera. No exagere: ambdues necessiten les caminades urbanes com l¡¯aigua, i beuen de cada passa entre cantons, de cada mirada entre tramvies, de cada tros de vida que s¡¯escola entre les baranes. De tot aix¨°, en fan paraules. ¡°Res el camp o la naturalesa no em pot donar que valga la majestat irregular de la ciutat tranquil¡¤la, sota la lluna, vista de Gra?a o Sao Pedro de Alc?ntara. No hi ha per a mi flors com, sota el sol, el colorit variad¨ªssim de Lisboa¡±. Ho escriu Bernardo Soares, el ¡°semiheter¨°nim¡± que tria Pessoa en el Livro do desassossego per caminar la Baixa, la part antiga de la ciutat al?ada contra tot pron¨°stic de les runes despr¨¦s del terratr¨¦mol del 1755, de carrers sim¨¨trics i imperials, decadents, com una mena de Par¨ªs rovellada preco?ment. Una llar a la vora del riu Tejo: ¡°em veig al quart pis de la Rua dos Douradores, m¡¯assistisc amb son; veig, sobre el paper mig escrit, la vida vana sense bellesa i el cigar barat que consumint-se estenc damunt el vell paper assecant¡±. El paper, sempre.

El paper per a escriure la vida des de la taula d¡¯un bar o mirant-la a trav¨¦s d¡¯una finestra perduda enmig de Lisboa. Tradici¨® ancestral repetida anys m¨¦s tard amb altres mans i a trav¨¦s d¡¯altres vidres: ¡°Anava per Val¨¨ncia, pels carrers de Val¨¨ncia. / Modestament diries el nom d¡¯algun carrer, / Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat / els dius, els anomenes, els escrius!¡±. ?s Estell¨¦s en el seu Llibre de meravelles, solcat d¡¯unes voreres que s¨®n la nost¨¤lgia ¨Cmalgrat tot¨C d¡¯un amor i d¡¯una postguerra: ¡°Sols evoques aix¨°: una m¨¤ en una m¨¤, / una paraula amable, no gentil, sols amable, / un lent anar per uns carrers inconeguts / que pel seu nom evoques, per tots els seus balcons¡±. I dic malgrat tot perqu¨¨ hi havia grisor i penes i drames, per¨° tamb¨¦ una estima irrenunciable pels indrets que feien d¡¯escenari a la vida: ¡°Uns benvolguts carrers, enll¨¤, per Quart de fora, / les baranes del riu, els bancs de l¡¯Albereda¡±. Benvolguts, estimats. ¡°Carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau, / aquelles nits d¡¯hivern, aquelles nits d¡¯estiu¡±.

Estima pels carrers de la Val¨¨ncia evocada dels quaranta, que se li escapa per les m¨¤negues amb tota la gravetat de l¡¯enyor. Com a Pessoa la Lisboa dels deu i dels vint i els trenta, escrita simult¨¤niament, amb tota la pot¨¨ncia del present: ¡°Estime aquestes places solit¨¤ries, intercalades entre els carrers de poc tr¨¤nsit, i aix¨ª mateix sense m¨¦s tr¨¤nsit que els carrers. S¨®n clarianes in¨²tils, coses que esperen, entre tumults llunyans. S¨®n de poble dins la ciutat¡±. Lisboa, encara. I sempre. ¡°Estime, els capvespres demorats d¡¯estiu, l¡¯assossec de la ciutat baixa, i sobretot aquell assossec que el contrast accentua a la part que el dia submergeix en m¨¦s bullanga. La Rua do Arsenal, la Rua da Alf?ndega, la prolongaci¨® dels carrers trists que s¡¯estenen cap a l¡¯est all¨¤ on acaba la Rua da Alf?ndega, tota la l¨ªnia apartada dels molls quiets¡±. All¨¤, precisament, al cant¨® amb el Terreiro do Pa?o, la immensa pla?a on un dia s¡¯al?¨¤ un palau, hi havia el Caf¨¦ Martinho da Arcada, predilecte de l¡¯escriptor portugu¨¦s. I hi ha, encara, aquell bar, el m¨¦s antic de Lisboa, ornamentat amb desenes de fotografies que recorden amb orgull que all¨¤, un dia, s¡¯assegu¨¦ Fernando Pessoa a escriure el que podia i a beure el que no.

Perqu¨¨ Pessoa ¨¦s un orgull indissimulat, popular, s¨ª, per¨° tamb¨¦ institucional. I en aquest darrer punt, se separa dram¨¤ticament d¡¯Estell¨¦s. La Lisboa oficial, no cal dir-ho, s¡¯enorgulleix del seu escriptor, l¡¯enarbora com un estendard: plaques que resen ¡°ac¨ª nasqu¨¦¡±, ¡°ac¨ª visqu¨¦¡±, ¡°ac¨ª prenia caf¨¦¡±, postals, versos i aforismes a les parets del metro. I un etc¨¨tera de rever¨¨ncies. La Val¨¨ncia oficial, en canvi, oblida Estell¨¦s. L¡¯amaga. On est¨¤ la placa que recorda el lloc on el poeta escrivia Coral romput, trencat, una nit de diumenge del 1953? On est¨¤ la placa al carrer de Misser Masc¨®, n¨²mero 17, adre?a de la llar invocada entre els versos d¡¯aquell mateix poema? Li queda, ¨¦s de veres, Burjassot i l¡¯est¨¤tua de qu¨¨ tamb¨¦ gaudeix Pessoa a la Rua Garret. Almenys, aix¨°. I no ¨¦s poca cosa.

El que no li queda a cap dels dos ¨¦s la ciutat que escrigueren. ¡°Dem¨¤ ja no ser¨¦ jo¡±, deia solemnement Miquel Bau?¨¤. ?s cert. Tot canvia, evid¨¨ncia a crits. La Lisboa de Pessoa ja no existeix. La Val¨¨ncia d¡¯Estell¨¦s s¡¯esva¨ª, tamb¨¦, i ho va fer davant dels seus ulls: ¡°Davant el temple de Sant Agust¨ª, paraven / autobusos, tramvies grocs. Evoque una pla?a / polsosa, d¡¯arbres trists. Ara tot ha canviat¡±. Els carrers no s¡¯havien mogut ni un mil¡¤l¨ªmetre, per¨° ja no eren els mateixos. Ja no s¨®n els mateixos. Al centre de Val¨¨ncia no hi ha tramvies i, a poc a poc, els turistes guanyen terrasses a la discreci¨®. A Lisboa encara n¡¯hi ha, de tramvies. S¨®n grocs i renillen com els cavalls, per¨° circulen pel Chiado i la Baixa com una de les tantes atraccions de les legions amb mapes oberts a les mans i c¨¤meres davall del bra?. Ex¨¨rcits que ens recorden a cada fotografia que b¨¦, que ben mirat no cal ser tan dram¨¤tics, que els apocalipsis no existeixen, que la ciutat est¨¤ encara all¨¤, davant dels nostres ulls. Una obvietat que no amaga, per¨°, que ¨¦s ja una altra.

Per¨° Pessoa i Estell¨¦s, tot all¨°, ja ho sabien: ¡°Dem¨¤ tamb¨¦ desapareixer¨¦ de la Rua da Prata, de la Rua dos Douradores, de la Rua dos Franqueiros. Dem¨¤ tamb¨¦ jo ¨Cl¡¯¨¤nima que sent i pensa, l¡¯univers que s¨®c per a mi¨C s¨ª, dem¨¤ jo tamb¨¦ ser¨¦ el que ha deixat de passar per aquests carrers, el que altres vagament evocaran amb un ¡®qu¨¨ se¡¯n deu haver fet¡¯ i tot el que faig, tot el que sent, tot el que visc, no ser¨¤ m¨¦s que un vianant menys per la quotidianitat de carrers d¡¯una ciutat qualsevol¡±. Ells ja sabien que, en el fons, la nostra posteritat no ens pertany, que, abans o despr¨¦s, els nostres carrers seran patrimoni d¡¯uns altres.