Dos senyors de la poesia

L¡¯excepcionalitat de Poemes comen?a per l¡¯invent mateix d¡¯un llibre que no ¨¦s normal. La portada ho destaca de manera ins¨°lita, perqu¨¨ l¡¯ant¨°leg i prologuista de la poesia de Joan Vinyoli (de qui celebrem enguany el centenari) ¨¦s Joan Margarit, que llueix el seu nom en mida tipogr¨¤fica gaireb¨¦ id¨¨ntica a la de Vinyoli mateix. L¡¯encert ha estat complet, perqu¨¨ expressa molt b¨¦ el luxe infreq¨¹ent¨ªssim de trobar el di¨¤leg vera? i transparent de dos poetes en un sol llibre. El que duu a dins no ¨¦s nom¨¦s la poesia de Vinyoli, sin¨® molts anys de lectura pacient i intel¡¤ligent, sensible i cr¨ªtica, indecentment honesta i obertament valenta: la tria que ha fet Margarit ¨¦s acurad¨ªssima, i el pr¨°leg, una interpretaci¨® insubstitu?ble de la v¨¤lua de Vinyoli. ?s la lectura que un poeta en la plenitud de la maduresa ha acabat fent d¡¯un altre poeta que no sempre ha estat excels ni sempre ha estat autor reconegut, ni sempre ha format part del c¨¤non contemporani de la poesia catalana. Els millors el van apreciar en les seves diverses etapes, i alguns fins a l¡¯extrem de mantenir-hi una correspond¨¨ncia tan c¨¤lida i inevitablement melanc¨°lica com la que varen creuar Vinyoli i Miquel Mart¨ª i Pol. El seu epistolari entre 1977 i 1983 l¡¯han publicat ara Xavier Folch i Andreu Rossinyol, en reedici¨® del llibre que va apar¨¨ixer fa gaireb¨¦ 30 anys.

Margarit no ¨¦s el poeta de fa 30 anys, per¨° Vinyoli no ¨¦s tampoc el poeta que va ser llavors. Ara ¨¦s un altre autor perqu¨¨ el temps hist¨°ric ¨¦s un altre i perqu¨¨ la conjunci¨® d¡¯atzars ens permet aproximar-nos a la seva obra des de l¡¯¨°ptica c¨°mplice per¨° sovint implacable d¡¯un poeta que sap molt b¨¦ la lentitud que necessita la maduraci¨® d¡¯un tipus de poesia: aquella que no explora l¡¯imaginari fantasi¨®s o fabulat del cosmos, sin¨® el conflicte ¨¨tic i vital de l¡¯¨¦sser viu, el conflicte de ser adult i colpidorament culpable, de ser adult i magn¨¤nim amb un mateix i no amb els altres, de ser adult i indulgent sense voler, de ser adult i no gosar dir la veritat. O fer-ho: a Margarit el Vinyoli que m¨¦s l¡¯enc¨¦n ¨¦s el que descobreix ¡ªsovint contra ell mateix¡ª la drecera real que duu a la pr¨°pia veritat m¨¦s enll¨¤ del desig i l¡¯¨¤nsia, m¨¦s enll¨¤ dels paranys de l¡¯exist¨¨ncia, i sovint cruel, net i clar: ¡°Sordejo, per¨°/ no cridis. Parla baix./ ¡®If music be the food of love/ play on¡¯. No tornar¨¦. No tornis./ I must do something of my poverty¡±.

El Vinyoli que agrada al senyor Margarit ¨¦s un poeta esquerp i el¡¤l¨ªptic, sovint desolat. El seu dring de veritat ressona insistentment a la mem¨°ria, com una forma d¡¯oraci¨® laica i dolorosa, com una forma d¡¯elegia ¨ªntima a la mancan?a i la insatisfacci¨®. El¡¤l¨ªptic? Pels volts de 1980, quan ja ha escrit Cercles, Vinyoli pateix ¡ªVinyoli va patir per nombroses causes, end¨°genes i ex¨°genes¡ª i escriu cartes torturades a Mart¨ª i Pol. All¨¤ sovint despulla la veu de solemnitats artificials per mirar de tocar amb exactitud el mal, l¡¯angoixa davant de la creaci¨® po¨¨tica, temor¨®s que li ¡°manqui ¡®invenci¨® formal¡¯¡± i que ¡°el pas de la ¡®viv¨¨ncia¡¯ a la ¡®forma¡¯ sigui massa directe¡±, ansi¨®s de trobar un ¡°grau ¡®x¡¯ d¡¯abstracci¨® per tal que l¡¯¡®efecte¡¯ est¨¨tic o ¡®cat¨¤rtic¡¯ pogu¨¦s arribar a l¡¯oient o al lector com, per exemple, m¡¯arrib¨¤ a mi, poderosament, contemplant algunes obres de Chillida¡±. ?s el desig d¡¯acostar-se com sigui ¡°a la ¡®m¨²sica¡¯ i en definitiva al ¡®silenci¡¯. ?s aquest silenci que emana de l¡¯escultura i de l¡¯arquitectura¡±.

Les explicacions en poesia s¨®n sempre sobreres, o nom¨¦s les acceptem asseguts a l¡¯aula per devoci¨® o per obligaci¨® acad¨¨mica. El que ¨¦s ins¨°lit ¨¦s que un poeta ens expliqui amb la fiabilitat i la solv¨¨ncia del millor cr¨ªtic imaginable el comportament de la poesia d¡¯un altre, la ruta que porta al compliment de si mateixa i a destriar el millor de si mateix possible. Aix¨° ¨¦s ortegui¨¤, ja em disculparan, per¨° diu el que vull dir: Margarit esmuny en un detectivesc i fluid¨ªssim pr¨°leg qu¨¨ li va passar a Vinyoli perqu¨¨ Vinyoli deix¨¦s de ser el poeta modest, cat¨°lic i transcendent ¡ªribianesc tamb¨¦¡ª que hauria estat i trob¨¦s la via per ser el poeta gran i imprevist que recull aquesta tria. Ho celebrem?

?