Poli¨¨dric Bohigas

"Un dia, parlant sobre les nostres respectives decisions universit¨¤ries, Martorell ¡ªJosep Martorell¡ª ens va deixar bocabadats: havia decidit estudiar arquitectura (...). A mi em va obrir el cel. Vaig pensar en Puig i Cadafalch, Dom¨¨nech i Montaner i en no s¨¦ quants prohoms que van ser alhora arquitectes, historiadors, poetes, pintors i pol¨ªtics¡±. ?s l¡¯apunt que fa l¡¯arquitecte Oriol Bohigas en el llibre Refer la mem¨°ria (RBA), que avui es presenta. Un gran volum que ¨¦s el compendi de tres llibres ja editats: Combat d¡¯incerteses ¡ªde la seva inf¨¤ncia i joventut¡ª, Dit i fet ¡ªels anys de la maduresa¡ª i Passar comptes, reflexions que sonen a an¨¤lisi de la vida i del panorama general.

Anotacions, records, reflexions ¡ªno necess¨¤riament cronol¨°giques¡ª de Bohigas que transcorren per la seva dilatad¨ªssima vida: al desembre complir¨¤ 89 anys. Aquell comentari quan cursava set¨¨ de batxiller en una xerrada habitual entre estudiants que decideixen el cam¨ª que prendran ¡ªfins a aquell moment Bohigas semblava encaminat a l¡¯enginyeria industrial¡ª va resultar premonitori de la seva poli¨¨drica vida. Una etapa el va portar a una altra o, senzillament, es van barrejar.

Es va graduar a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1951, i immediatament es va integrar en el Grup R ¡ªamb Josep Antoni Coderch, Josep Martorell i Antoni de Moragas, entre d¡¯altres¡ª, que impulsava l¡¯arquitectura racionalista. ¡°Almenys una tarda a la setmana ens reun¨ªem per criticar els projectes que est¨¤vem fent i per xafardejar¡±, explica Bohigas en el llibre. La pol¨ªtica ¡ªen ple franquisme¡ª i la cultura s¡¯integraven de forma natural en aquestes xerrades.

A una etapa dedicada professionalment a l¡¯arquitectura dins MBM, l¡¯estudi fundat per Bohigas, Martorell i David Mackay, quan tots tres van sortir de l¡¯ETSAB el 1951, se¡¯n van anar succeint d¡¯altres que desfilen per Refer la mem¨°ria. Quan l¡¯arquitecte es va embarcar en el projecte d¡¯Edicions 62 (va estar al capdavant de l¡¯editorial entre 1975 i 1999), va promoure tamb¨¦ la Fundaci¨® Mir¨® (la va dirigir entre 1981 i 1988) i, per si fos poc, ho va compatibilitzar amb la responsabilitat de l¡¯ETSAB (1977-1980). Uns c¨¤rrecs no representatius, sin¨® d¡¯acci¨®. ¡°L¡¯ampliaci¨® de l¡¯edifici era una altra operaci¨® que calia fer¡±, explica Bohigas de la seva etapa a la Fundaci¨® Mir¨®. I una cosa semblant va passar quan va estar a l¡¯ETSAB, i tamb¨¦ quan va assumir la presid¨¨ncia de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s (2003-2011), ja que en tots dos casos Bohigas va impulsar importants obres de transformaci¨®. I, per descomptat, la seva llarga etapa com a transformador de l¡¯urbanisme de Barcelona com a delegat, a les ordres directes primer de Narc¨ªs Serra i despr¨¦s de Pasqual Maragall. De Refer la mem¨°ria, m¨¦s concretament de la part Combat d¡¯incerteses, es pot deduir que Bohigas es va pensar bastant d¡¯acceptar el c¨¤rrec que li oferia Serra ¡ªal setembre de 1980¡ª per emprendre la transformaci¨® d¡¯una Barcelona grisa, amb barris oblidats, desordenada, d¡¯esquena al mar.

Bohigas explica: ¡°En una d¡¯aquestes reunions al despatx de l¡¯alcaldia, Serra va tenir una llarga conversa telef¨°nica i despr¨¦s em va explicar de qu¨¨ es tractava. Eren els primers contactes per programar la possibilitat de fer a Barcelona els Jocs Ol¨ªmpics de 1992. Aquesta not¨ªcia bomba, inesperada, em va fer decidir d¡¯acceptar el c¨¤rrec perqu¨¨ evidentment els Jocs Ol¨ªmpics podien ser l¡¯instrument de les grans transformacions urbanes a Barcelona¡±. Relacions intenses i personal¨ªssimes tant amb Serra com despr¨¦s amb Maragall, per definir el que despr¨¦s es va acabar denominant el model Barcelona. Monumentalitzar la perif¨¨ria i funcionalitzar el centre. Uns conceptes que Bohigas posa com a exemple del que es va fer en aquell llarg decenni: donar una qualitat a l¡¯espai p¨²blic dels barris que integraven la ciutat i dotar el centre ¡ªl¡¯¨²nic que s¨ª que complia uns est¨¤ndards m¨ªnims¡ª d¡¯infraestructures i serveis de qu¨¨ mancava, com ara escoles p¨²bliques. Una ¨¨poca en qu¨¨ Bohigas feia i desfeia, primer des dels despatxos municipals, i despr¨¦s des del seu despatx professional, MBM, on va prendre forma la Barcelona ol¨ªmpica. Probablement un acaparament de responsabilitats que nom¨¦s es pot entendre en una determinada ¨¨poca. Pol¨ªticament situat a la vora del PSC per¨° sense militar-hi.

Tamb¨¦ del dietari desordenat que constitueix Refer la mem¨°ria es despr¨¨n que l¡¯etapa com a regidor de Cultura de l¡¯Ajuntament no va ser la millor. ¡°Una regidoria gaireb¨¦ in¨²til¡±, tal com titula les reflexions sobre aquesta etapa de la seva traject¨°ria (1991-1994), que acaba abruptament quan presenta la dimissi¨® arran que es rebutg¨¦s un informe en qu¨¨ Bohigas requeria 10.000 milions de pessetes per dotar la ciutat d¡¯equipaments culturals. Aquest informe despr¨¦s va prendre forma de llibre: Gr¨¤cies i desgr¨¤cies culturals de Barcelona. La reconstrucci¨® del Liceu ¡ªell era el regidor quan es va cremar¡ª, el projecte del MNAC, el Macba i, sobretot, l¡¯impuls d¡¯una xarxa de biblioteques formaven la columna vertebral del pla que havia tra?at: ¡°Vaig comprendre que els pressupostos no es decidien tant a l¡¯Ajuntament com al carrer Nicaragua, seu del PSC¡±. Aquesta afirmaci¨® ¨¦s a la tercera i ¨²ltima part del llibre, Passar comptes, que ¨¦s la m¨¦s breu i que incorpora anotacions cenyides a fets concrets. Una part que va escriure entre 2007 i 2011, despr¨¦s d¡¯un llarg par¨¨ntesi de 17 anys, quan va concloure les anotacions de Dit i fet, el segon volum que integra Refer la mem¨°ria. ?s a Passar comptes on Bohigas es mostra pol¨ªticament cr¨ªtic. I tamb¨¦ critica l¡¯evoluci¨® de l¡¯arquitectura de la ciutat: ¡°Certament, Barcelona ofereix un bon cat¨¤leg per a ¨²s indiscriminat de les revistes d¡¯arquitectura de tota mena (...). El recurs d¡¯omplir la ciutat amb tantes icones arquitect¨°niques aut¨°nomes i cridaneres coincideix amb el fet de deixar de banda la prioritat de l¡¯espai urb¨¤¡±.

Bohigas, persona

?s a la primera part del llibre, i menys a la segona, on Bohigas parla m¨¦s d¡¯ell mateix, de la seva fam¨ªlia ¡ªcatalanista d¡¯esquerres¡ª, del seu pare, Pere Bohigas i Tarrag¨® (periodista), de la seva joventut, del seu ampl¨ªssim cercle d¡¯amics, coneguts, de les converses d¡¯arquitectura amb una copa a la m¨¤ fins a altes hores de la matinada. ¡°Sempre li ha agradat la vida nocturna, perqu¨¨ creu que ¨¦s quan emergeixen m¨¦s debats i es discuteixen les idees. Aix¨° s¨ª, l¡¯endem¨¤ a treballar com un rellotge. ?s extremadament complidor¡±, explica la tamb¨¦ arquitecta Beth Gal¨ª, companya de Bohigas des de fa 40 anys. Tots dos es van traslladar a viure a la pla?a Reial a principis dels setanta. ¡°No ens vam plantejar mai deixar Ciutat Vella, fins i tot en els temps m¨¦s dif¨ªcils¡±, afegeix. Gal¨ª testifica que a Bohigas el que sempre li ha agradat ¨¦s seduir. ¡°No em refereixo nom¨¦s a la seducci¨® personal, que tamb¨¦, sin¨® a la intel¡¤lectual. La capacitat d¡¯articular un discurs que atrapi¡±, afegeix. Gal¨ª destaca tamb¨¦ que Bohigas ¨¦s un emprenedor nat, incapa? d¡¯estar aturat, i probablement ¨¦s un dels exponents d¡¯una generaci¨® de lluitadors que es va forjar abans de la democr¨¤cia. Conversador i polemista incansable, i amb un concepte noucentista de la cultura, s¨®n altres trets seus que subratlla Gal¨ª.

Defensa la fam¨ªlia com a instituci¨®, encara que no s¡¯ha caracteritzat per ser un pare d¡¯¡°atenci¨® personalitzada¡±, segons el concepte que utilitza Josep Bohigas, l¡¯¨²nic fill arquitecte dels cinc que ha tingut. I que, en certa manera, va encaminar independentment la seva professi¨®, per protegir-se ¡ª¡°en el bon sentit de la paraula¡±, aclareix¡ª de l¡¯aclaparadora personalitat del seu pare. ¡°Parlem molt d¡¯arquitectura i ens hem presentat a alguns concurs junts, per¨° hem perdut¡±, explica. I comenta que de l¡¯¨¨poca de la gauche divine ¡ªde les nits del Bocaccio o de les vetllades fins a l¡¯alba a Cadaqu¨¦s¡ª recorda el que comentava el seu pare: que mentre tots prenien copes, ell, a m¨¦s, treballava.

Bohigas, arquitecte

Seixanta anys d¡¯arquitectura donen per a molt. Poc, o gaireb¨¦ gens, tenen a veure els primers anys de Bohigas i de MBM ¡ªper exemple l¡¯illa Pallars, un exponent de l¡¯arquitectura moderna o realista¡ª amb les ¨²ltimes intervencions, com ara el DHUB de la pla?a de les Gl¨°ries, o la comissaria dels Mossos d¡¯Esquadra de pla?a Espanya. Esteve Bonell, arquitecte que coneix b¨¦ Bohigas i la seva evoluci¨®, creu que hi ha algunes constants en les obres de MBM dels primers anys: ¡°Hi predomina la idea de la ciutat i un realisme coherent amb la realitat social¡±. En els anys cinquanta i seixanta Bohigas va realitzar edificis d¡¯habitatges, molts dels quals eren socials. ¡°Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ a Madrid s¡¯aixecava el que van anomenar Poblats de Colonitzaci¨®, que eren grans blocs d¡¯altura. A Barcelona, en canvi, eren edificis de ma¨® vist, obres modestes per¨° amb rigor constructiu¡±, afegeix Bonell, que recorda que l¡¯arquitectura de Bohigas per a les escoles tamb¨¦ va ser nova: ¡°Res de passadissos que separaven els nois i noies, grans espais oberts i de trobada, construccions modernes¡±. Per exemple, l¡¯escola Thau i la Garb¨ª.

L¡¯¨¨poca racionalista ¨¦s, per a molts arquitectes consultats, la millor de Bohigas, per davant del disseny de la Vila Ol¨ªmpica. ¡°Les obres de ma¨® vist dels anys seixanta estaven molt ben fetes. A aquesta ¨¨poca li va succeir una altra, als setanta, en qu¨¨ s¡¯utilitzaven prefabricats. ¡°Era una etapa en qu¨¨ MBM explorava molt amb els materials, probablement la m¨¦s interessant¡±, opina Xavier Monteys, doctor en arquitectura de l¡¯ETSAB i cr¨ªtic d¡¯EL PA?S. Monteys situa l¡¯arquitectura m¨¦s interessant de Bohigas entre els cinquanta i els setanta, una manera de projectar renovadora en aquella ¨¨poca. Just abans que entr¨¦s en l¡¯etapa de transformaci¨® de Barcelona, ja des dels despatxos de l¡¯Ajuntament.

Bohigas, urbanista

Sost¨¦ Bohigas a Refer la mem¨°ria que un dels problemes dels arquitectes d¡¯avui dia ¨¦s que dibuixen poc i nom¨¦s fan fotografies. Quan ell va assumir la direcci¨® de l¡¯urbanisme de Barcelona, el 1981, hi havia molt per dibuixar. Probablement a Bohigas se l¡¯identifica, sobretot, amb les pol¨¨miques places dures que van emergir a la ciutat en aquella d¨¨cada, com ara la dels Pa?sos Catalans, a Sants, o el parc de l¡¯Escorxador. ¡°Quan vam arribar a l¡¯Ajuntament, cap dels dos tenia ni idea de planificar res¡±, explica Josep Anton Acebillo, que despr¨¦s de treballar al despatx MBM va acceptar la proposta de Bohigas de ser el responsable de projectes urbans. Un t¨¤ndem, el de Bohigas i Acebillo, que es va prolongar durant m¨¦s d¡¯una d¨¨cada i que ¨¦s el responsable d¡¯encerts i tamb¨¦ de desencerts. ¡°?s molt dif¨ªcil ser pragm¨¤tic i radical alhora, i aix¨° Bohigas ho t¨¦¡±, comenta Acebillo, que el defineix com ¡°molt modern i molt poc contemporani¡±. En arribar a l¡¯Ajuntament, el panorama de la ciutat era desolador. ¡°Fins a aquell moment, la forma d¡¯actuar era an¨¤rquica, no es dissenyava el conjunt d¡¯un carrer o una zona, sin¨® que cadasc¨² actuava independentment. Els fanals es posaven per una banda, els bancs per l¡¯altra, les cal?ades per una altra. I una de les decisions principals de Bohigas va ser crear un ¨²nic departament per projectar amb una visi¨® de conjunt¡±, recorda. ?s en aquest camp, el de l¡¯urbanisme i l¡¯arquitectura, on Bohigas ha publicat una quinzena de llibres. La cursa de Barcelona per optar a ser candidata ol¨ªmpica va ser decisiva. Una transformaci¨® que Bohigas va iniciar des de les oficines d¡¯Urbanisme i que va continuar des del seu despatx professional MBM, quan Pasqual Maragall li va encarregar el disseny de la Barcelona ol¨ªmpica. Per cert, un enc¨¤rrec directe. ¡°Van saber trobar el registre entre la regeneraci¨® de la perif¨¨ria i la millora de l¡¯espai p¨²blic¡±, considera l¡¯actual arquitecte en cap del consistori barcelon¨ª, Vicente Guallart, per a qui el projecte ol¨ªmpic va ser all¨° que va donar la visi¨® de conjunt.

Bohigas, agitador cultural

Signant de manifestos gaireb¨¦ compulsiu, Bohigas va ser durant anys un agitador cultural. A m¨¦s de promoure Edicions 62 i la Fundaci¨® Mir¨® i de ser regidor de Cultura, va encap?alar tota mena d¡¯iniciatives, entre les quals hi havia l¡¯enderrocament de la part no original de Gaud¨ª de la Sagrada Fam¨ªlia. ?s de les poques persones que reuneix premis i reconeixements per la seva doble faceta: l¡¯arquitect¨°nica i la cultural. ¡°?s un patriarca cultural, i all¨¤ on ha estat ha regenerat el que hi havia entre mans¡±, explica Vicen? Altai¨®, poeta i promotor cultural: ¡°Ho va fer a la Fundaci¨® Mir¨® i ho va tornar a fer a l¡¯Ateneu¡±. I aix¨° que Bohigas no estava gaire segur de si s¡¯hi havia de tornar a presentar: ¡°No s¨¦ si faig b¨¦¡±, escriu a Refer la Mem¨°ria. Bohigas havia comen?at les obres a l¡¯edifici, conven?ut que l¡¯Ateneu havia de desenvolupar m¨¦s activitat: ¡°L¡¯Ateneu es justifica, sobretot, perqu¨¨ ha de ser un centre cultural de pot¨¨ncia reconeguda (...)¡±. Ferran Mascarell, que precisament el va succeir com a regidor de Cultura i va ser qui va impulsar el pla de biblioteques, el defineix com una persona molt culta: ¡°Ha empeltat, en la seva personalitat, els principis del noucentisme amb la radicalitat de les avantguardes¡±. Considera que una de les virtuts de Bohigas ¨¦s que entenia la cultura com un eix transformador de la societat¡±.

Cultura i pol¨ªtica han anat de la m¨¤ en el cas de Bohigas, que a la part final del llibre es mostra obertament independentista. En una de les anotacions del dietari de l¡¯¨²ltima etapa, d¡¯agost del 2009, Bohigas va escriure: ¡°L¡¯objectiu pol¨ªtic efica? no ¨¦s tant assolir directament la independ¨¨ncia com aprofitar al cam¨ª cap a la independ¨¨ncia¡±.