Reflexos b¨¨l¡¤lics

Es podria assegurar que totes les guerres s¨®n iguals. Totes generen devastaci¨®, sense distinci¨® ni excepci¨®, per¨° el pitjor no ¨¦s aix¨°, sin¨® el paisatge que queda despr¨¦s de la batalla, amb milers de ranc¨²nies, d'odis, de retrets, de cicatrius... entre les persones supervivents.

La nit de la papallona i La tomba d'Aurora K. , obres guanyadores dels premis Barcanova i Edeb¨¦ de novel¡¤la per a joves, respectivament, beuen de les seq¨¹eles de les guerres dels Balcans de finals del passat segle XX. La primera, m¨¦s de resquitllada. La segona, de forma totalment directa.

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) t¨¦ una llarga traject¨°ria en novel¡¤la per a joves i tamb¨¦ per a adults, i ¨¦s en les seves darreres obres on ha obtingut un m¨¦s alt reconeixement: El gorg negre (Estrella Polar, 2012), El pou dels maquis (Cosset¨¤nia, 2013), o b¨¦, Bandoler (Cosset¨¤nia, 2014).

A La nit de la papallona , Aritzeta ens presenta la M., una jove protagonista que, tancada en un centre psiqui¨¤tric, intenta esbrinar qu¨¨ ¨¦s el que l'ha portat fins a aquesta situaci¨®. La seva adaptaci¨® al present, al r¨¨gim i als companys del centre esdev¨¦ complicada, per¨° el m¨¦s greu ¨¦s l'esfor? per recordar els fets del darrer estiu. Molt de mica en mica, el passat va obrint forat en el present, fins al tram final, on arriba a ocupar gaireb¨¦ tot l'espai. Aquest desgranament lent del passat, aquesta descoberta pausada d'uns fets claus i dram¨¤tics, fa gruar el lector i alhora el fa avan?ar.

L'autora intenta anar desmuntant la nebulosa i les met¨¤fores creades al voltant dels fets, i contenir la informaci¨® per tal que el lector mantingui l'inter¨¨s fins a arribar a con¨¨ixer de ple la hist¨°ria, narrada amb una prosa a estones po¨¨tica i carregada de met¨¤fores al voltant d'una realitat molt cruel.

Un dels personatges de pes en el relat ¨¦s en Zeljko, que "no semblava un sense sostre, sin¨® m¨¦s aviat un soldat d'alguna guerra llunyana que s'hagu¨¦s perdut", un home carregat de ferides psicol¨°giques que ha anat a parar al nostre pa¨ªs, fugint del seu territori devastat. La M. viu una altra guerra, amb el seu entorn, amb el seu passat, a vegades tan o m¨¦s dura i despietada que les guerres de veritat.

Tot i comptar amb una traject¨°ria dilatada, Pedro Riera (Barcelona, 1965) ¨¦s encara poc conegut en la narrativa per a joves de casa nostra. La trilogia Home llop (Edeb¨¦, 2011-2012) ¨¦s el que sobresurt m¨¦s. Amb La tomba d'Aurora K . ens ofereix una novel¡¤la complexa, ambiciosa, en la qual un home i la seva filla, exiliats lluny del seu pa¨ªs despr¨¦s de la guerra dels Balcans, cerquen saber la identitat de la seva mare i ¨¤via, respectivament.

Si b¨¦ l'autor engrapa el lector des de l'inici, quan els protagonistes troben la tomba de la suposada mare per analitzar l'ADN del cad¨¤ver, el tema no torna a apar¨¨ixer fins gaireb¨¦ la meitat del llibre. En la primera part, l'autor se centra a situar l'entorn i la fam¨ªlia de la protagonista i el seu pare, la situaci¨® pol¨ªtica que els embolcalla, l'equilibri fr¨¤gil entre els exiliats dels dos b¨¤ndols enfrontats.

En la segona part, Riera entra de ple en el tema central, que, de fet, afecta i esquerda tot l'entorn inconsistent, i ¨¦s llavors que la novel¡¤la guanya en inter¨¨s i agilitat, creix en intensitat fins a un prec¨ªs i atractiu esclat final. La tomba d'Aurora K. esdev¨¦ una obra de pes, cuinada a foc lent i acurada en els detalls, on els personatges es fan propers i els esdeveniments ajuden a entendre els efectes de les guerres. Totes iguals, sense excepci¨®.