¡°El p¨²blic perdona un error, per¨° no perdona l¡¯avorriment¡±

Va ser una obsessi¨® infantil, una activitat adolescent i, de nou, una obsessi¨® i tamb¨¦ la seva professi¨®. Quan tenia nom¨¦s quatre anys, Antonio D¨ªaz (Badia, 1986), el Mago Pop de la tele, es va tocar l¡¯orella durant setmanes. Esperava trobar la moneda que uns dies abans li havia tret un amic de la fam¨ªlia. Despr¨¦s va llegir i rellegir un llibre de m¨¤gia ¡ªThe Big Book of Magic, de Patrick Page¡ª, va aprendre amb els v¨ªdeos de Tamariz, es va deixar fascinar per Copperfield, es va llicenciar en art dram¨¤tic i va muntar una companyia d¡¯il¡¤lusionisme. Ara mostra la seva m¨¤gia-espectacle al Coliseum de Barcelona. T¨¦ 28 anys.

Pregunta. Als Estats Units la m¨¤gia ¨¦s la tercera afici¨®. Considera que a Espanya hi ha el mateix inter¨¨s?

Resposta. Molt¨ªssim, i tamb¨¦ molt bons mags. La m¨¤gia t¨¦ aquesta cosa d¡¯estar sempre a l¡¯ombra. Per¨° de sobte apareix, es posa de moda i despr¨¦s torna a desapar¨¨ixer. Ara, per¨°, diria que ¨¦s una ¨¨poca daurada, perqu¨¨ torna a estar en grans teatres. Als Estats Units, a m¨¦s, els il¡¤lusionistes s¨®n estrelles del pop.

P. Per qu¨¨ hi ha tan poques dones?

R. ?s sorprenent. Estem esperant una figura de la m¨¤gia que sigui dona. Per¨° la realitat ¨¦s que hi ha molt bones magues.

P. Joan Brossa deia que la m¨¤gia ¨¦s per a espectadors intel¡¤ligents que es deixen enganyar sense que aix¨° q¨¹estioni la seva intel¡¤lig¨¨ncia. El mal espectador ¨¦s el que est¨¤ pendent de pescar el truc?

R. No ¨¦s dolent, per¨° s¨ª que crec que es perd moltes coses. Es perd tot l¡¯embolcall, el ritme, l¡¯humor, el que envolta l¡¯efecte en si... perqu¨¨ nom¨¦s es pren el joc com un repte intel¡¤lectual, i aix¨° esdev¨¦ una baralla entre ell i el mag. ¡°Si ho pesco, he guanyat i, si no, el mag ha guanyat¡±, es planteja. De tota manera, ¨¦s un espectador al qual li tinc afecte. Jo, amb aquests que s¨®n entre el p¨²blic i ja els veus amb els ulls ametllats i la cara de ¡°Et vinc a ca?ar...¡±, m¡¯ho passo b¨¦ perqu¨¨ durant l¡¯espectacle els detectes i, al final, sempre perden, perqu¨¨ podem fer un mateix efecte de maneres diferents. Quan veus que per fi obren els ulls i es deixen portar per l¡¯encant ¨¦s una satisfacci¨® professional.

P. Porta sempre cartes al damunt?

R. Durant tota la meva vida sempre he anat amb cartes. Ara, com que m¡¯agrada fer m¨¤gia amb tot, no porto res. Practico moltes hores, per¨° intento organitzar els meus per¨ªodes d¡¯assaig. Les cartes han estat les companyes de la meva vida, per¨° m¡¯encanta la m¨¤gia en general.

P. Com s¡¯organitza?

R. Els dies ara s¨®n molt irregulars. No tinc vacances des de fa mesos. Tot d¡¯una m¡¯he de preocupar de moltes coses. Dirigeixo la meva companyia, som 12 persones: hi ha dies que faig comunicaci¨®, espectacle cada dia de dimecres a diumenge, rodatges de televisi¨® dilluns i dimarts... No parem mai, per¨° assajo cada dia dues o tres hores.

P. Com arriben els trucs?

¡°Volar ¨¦s una de les il¡¤lusions de tots els temps. Ja hi treballo¡±

R. De vegades per accident. Una acci¨®, un objecte que descobreixes... V¨¦nen quan menys els busques, per¨° sempre has d¡¯estar amb els ulls ben oberts. Al programa de televisi¨® hem fet m¨¦s de 150 jocs. Tot i que ¨¦s cert que tot d¡¯una te¡¯en ve un que ¨¦s la nineta dels teus ulls, ¨¦s el joc, amb maj¨²scules, i aix¨° ho cuides. No el fas a la televisi¨®: te¡¯l guardes per al teatre.

P. Us copieu entre mags?

R. Jo no en diria copiar. La m¨¤gia ¨¦s com la m¨²sica: hi ha cantants que s¨®n int¨¨rprets i fan versions, i hi ha els que componen. A mi m¡¯interessen els dos tipus de m¨¤gia. S¨ª que ¨¦s veritat que a la m¨¤gia hi ha aparicions, desaparicions, transformacions, levitacions... un seguit de t¨¨cniques que es repeteixen i una mateixa t¨¨cnica et pot servir per a jocs diferents. Els mags solem respectar el fet que cadasc¨² tingui el seu joc estrella.

P. Quan levitar¨¤?

R. Ja hi treballo. Volar em fascina des de petit. No tant levitar com volar. Volar ¨¦s una de les il¡¤lusions de tots els temps. Quan Copperfield va volar, va ser un dels grans moments de la hist¨°ria de la m¨¤gia.

P. T¨¦ la sensaci¨® que va arribar molt jove a aquest m¨®n de l¡¯espectacle?

R. Quan de petit volia ser mag, els nens no s¡¯hi interessaven. Ara s¡¯ha posat de moda. Hi havia el joc de Magia Borr¨¢s, que llavors va fidelitzar els pocs mags que es van fer mags. Era complicat per a un nen aprendre aquells jocs... Per¨° s¨ª, crec que vaig entrar jove a la m¨¤gia, tot i que m¡¯ha anat b¨¦. La t¨¨cnica que vaig adquirir de nen ¨¦s com un idioma: dif¨ªcilment la podria aprendre ara.

P. El seu ¨¦s un gremi cohesionat?

R. La m¨¤gia ¨¦s com tots els gremis, hi ha mags amb qui connectes m¨¦s. Hi ha una manera m¨¦s cl¨¤ssica d¡¯entendre la m¨¤gia i una altra de m¨¦s actual. A mi m¡¯agrada entendre la m¨¤gia com una art esc¨¨nica. Crec que la t¨¨cnica ¨¦s molt important, i per aix¨° l¡¯he treballat, per¨° tamb¨¦ m¡¯agrada entretenir. El p¨²blic perdona un error, per¨° no l¡¯avorriment. La nostra missi¨® ¨¦s sorprendre, il¡¤lusionar i entretenir.

¡°Enganyar no t¨¦ res a veure amb la m¨¤gia¡±

P. Utilitza c¨°mplices d¡¯entre el p¨²blic?

R. No, enlloc, ni a la televisi¨® ni al teatre. L¡¯¨²nic que et pot creure ¨¦s aquell que surt a l¡¯escenari i viu la m¨¤gia per ell mateix. Al final ¨¦s una cr¨ªtica bonica, perqu¨¨ si l¡¯¨²nica explicaci¨® que troben ¨¦s aquesta, per a mi ¨¦s el m¨¦s gran dels elogis.

P. Prefereix tele o teatre?

R. ?s molt dif¨ªcil que la m¨¤gia a la televisi¨® pugui superar la m¨¤gia en viu. No t¨¦ la frescor del viu. Jo les veig diferents. De fet, encara em costa tenir clar com ha de ser a la televisi¨®: ¨¦s un territori supercomplicat. Tot es pot fer, per¨° il¡¤lusionar fent televisi¨® ¨¦s molt complex.

P. La neurologia est¨¤ cada vegada m¨¦s interessada en la m¨¤gia en el sentit que, en realitat, no s¡¯enganya la mirada, que veu el truc, sin¨® el cervell, que no processa la informaci¨®. A qui estem enganyant realment?

R. Enganyant, a ning¨². Enganyar no t¨¦ res a veure amb la m¨¤gia. Si tu no sabessis que t¡¯estic enganyant, t¡¯estaria enganyant. Per¨° si tu em permets que t¡¯enganyi per il¡¤lusionar-te, ja no t¡¯estic enganyant, t¡¯estic il¡¤lusionant. Per a mi el que ¨¦s bonic ¨¦s que aix¨° de la m¨¤gia ¨¦s un joc.