Una treva

I, de sobte, l¡¯estiu. Mentre netegem la pols acumulada durant nou mesos en l¡¯antiga casa de mar, blanca, plena d¡¯espectres familiars i de records infantils, esgotat, resolc fer una treva. M¡¯agafe una cervesa del frigor¨ªfic, sec a la terrassa, l¡¯encete. Ah, el primer glop! A la platja no hi ha ning¨², llevat d¡¯una colla d¡¯adolescents. Qu¨¨ fan? Ells, els milhomes. Amb cossos que no poden ocultar les moltes hores de gimn¨¤s, es persegueixen els uns als altres, fan com que lluiten, s¡¯esguiten, es llancen a l¡¯aigua. Elles, que se saben p¨²blic destinatari de la representaci¨®, actuen, tamb¨¦, en conson¨¤ncia amb el cerimonial. Vista de lluny, l¡¯escena em recorda d¡¯altres que he vist en els documentals televisius, protagonitzades per lleons o per goril¡¤les. Per¨° sobretot em recorda escenes id¨¨ntiques a aquesta, amb altres colles d¡¯adolescents que he vist reiteradament, cada any, a l¡¯inici de l¡¯estiu. L¡¯estiu: parad¨ªs dels adolescents. O infern ¡ªsempre n¡¯hi ha, d¡¯exclosos¡ª. Avui, mentre deguste la cervesa, els protagonistes d¡¯aquesta ancestral cerim¨°nia de la seducci¨® es limiten a ensenyar les cartes. ?s la primera etapa del proc¨¦s. Al cap d¡¯uns quants dies ja hauran fet, els uns i les altres, la tria, i amb els aparellaments ¡ªsi la combinat¨°ria funciona¡ª, entrarem en la segona etapa. Com en tots els processos del m¨®n, hi ha la fase arcaica o primitiva, en qu¨¨ tot est¨¤ desdibuixat. La fase dels gargots, dels esborranys, dels principis: la m¨¦s engrescadora. Qui ho deia, que, de l¡¯amor, el millor instant ¨¦s quan puges l¡¯escala? Quan la realitat encara no ha rebaixat el fruit de la imaginaci¨®. Despr¨¦s hi ha la segona fase, la cl¨¤ssica, en qu¨¨ s¡¯assoleix la plenitud, el punt m¨¦s ¨¤lgid, a partir del qual tot anir¨¤ de baixa, al llarg d¡¯una tercera fase que podem anomenar manierista o, si voleu, decad¨¨ncia, i que porta, tard o d¡¯hora, a la fi. Amb m¨¦s o menys variants, ¨¦s aix¨ª com rutlla la cosa. No hi ha res a fer. Mentre observe l¡¯histri¨°nic espectacle podria riure-me¡¯n ¡ªl¡¯¨¦sser hum¨¤, de lluny, sempre resulta c¨°mic¡ª, per¨° em falten les ganes, em fa mandra. Em fa la sensaci¨® que tot, al m¨®n, es repeteix en cicles, que ¨¦s massa previsible, que a penes hi ha espai per al fet inesperat. No sols les colles d¡¯adolescents, sin¨® tot. Com una paraula, que perd el sentit si la repeteixes massa; com una olor, que deixes de sentir-la quan t¡¯hi acostumes; tot ho desgasta, la repetici¨®. No ho s¨®n ja, les nostres vides, un cicle previsible? Un trajecte d¡¯autob¨²s de l¨ªnia? Ara b¨¦: a nosaltres, animals inconformistes, permanentment insatisfets, distints dels goril¡¤les i dels lleons, ens atrau l¡¯abisme de l¡¯imprevist. El necessitem, el busquem pertot arreu. En l¡¯art, en l¡¯esport, a la vida. Malgrat que sovint ens arriba en forma de dolor, necessitem el canvi. Un imprevist que potser nom¨¦s ¨¦s l¡¯inici d¡¯un altre cicle totalment previsible, un imprevist potser aparent, fals, per¨° que ens assacia de la rutina per un temps. Nom¨¦s per un quant temps. Tal com a mi m¡¯assacia el gust de la cervesa freda abans de posar-me, de nou, a llevar la pols.