Onze de Setembre

No deixa de ser una mica an¨°mal celebrar la diada nacional en una data que evoca malastrugan?a i engresca m¨¦s aviat a la revenja. Els nord-americans celebren la seva festa el 4 de juliol per commemorar que, el 1776, els delegats de les 13 col¨°nies brit¨¤niques reunits al Congr¨¦s Continental van aprovar la Declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia que donaria origen als Estats Units. Els francesos fan la gran festorra el dia 14 de juliol perqu¨¨ ¨¦s el dia, any per any, que es va prendre la pres¨® de la Bastilla. Els anglesos celebren el seu gran dia per Sant Jordi sota l¡¯advocaci¨® m¨¦s de la bandera del sant que d¡¯ell mateix, essent aquesta el senyal antic de la ciutat de G¨¨nova, la qual des de 1190 va permetre¡¯ls comerciar sense traves per la Mediterr¨¤nia, com encara es veu quan passa un vaixell per les costes de Gibraltar: una conseq¨¹¨¨ncia del Pacte d¡¯Utrecht, corol¡¤lari de la Guerra de Successi¨® entre austr¨ªacs i borbons. I aix¨ª, un llarg etc¨¨tera.

Per¨° vet aqu¨ª que nosaltres celebrem una derrota ominosa, diuen, ¨¦s a dir la infausta jornada en qu¨¨ Barcelona va caure sota la soldadesca dels parents francesos de Felip V: una celebraci¨® m¨¦s aviat estranya, com s¡¯ha dit de bell comen?ament. At¨¨s que els catalans, o una colla entre ells, estan disposats a fer l¡¯orni davant la presumible resoluci¨® del Tribunal Constitucional sobre l¡¯encara no sancionada Llei de Consultes, ?no podr¨ªem de passada canviar el motiu, sense haver de canviar la data, de la nostra Diada i triar-ne una ra¨® m¨¦s optimista i alegroia?

Heus aqu¨ª unes quantes propostes: l¡¯11 de setembre de 1477 es van clavar, a les ribes de la ciutat, les primeres estaques ¡ª¡°si jo l¡¯estiro fort per aqu¨ª i tu l¡¯estires fort per all¨¤¡±¡ª per a la construcci¨® del port de Barcelona, inici de la seva gran prosperitat comercial i econ¨°mica als temps moderns; l¡¯11 de setembre de 1881 es va procedir a la solemne coronaci¨® de la Verge de Montserrat, amb autoritzaci¨® de Lle¨® XIII, el qual la va declarar can¨°nicament patrona de Catalunya.

Aquestes ocasions s¨®n molt nostrades; per¨° tamb¨¦ podr¨ªem celebrar que l¡¯11 de setembre de 1524 va n¨¦ixer Pierre de Ronsard ¡ªaix¨° significaria un apropament a la p¨¨rfida G¨¤l¡¤lia, que encara ens haur¨¤ d¡¯ajudar segons com vagin les coses¡ª, ¨¦s a dir, el celeb¨¨rrim poeta que volia anar amb una noieta, de bon mat¨ª, a veure la rosa que ¡°aquell mat¨ª ja era desclosa¡±. I qu¨¨ em dieu del fet que l¡¯11 de setembre de 1558 nasqu¨¦s a Peralta de la Sal, Osca ¡ªaix¨° ens agermanaria amb el regne del qual form¨¤vem part, ¨¦s a dir, la Casa d¡¯Arag¨®¡ª, el pare Josep de Calassan?, fundador de les Escoles Pies, lloc en qu¨¨ van estudiar gaireb¨¦ tots els pietosos membres d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica? For?ant una mica la q¨¹esti¨®, l¡¯11 de setembre tamb¨¦ podr¨ªem celebrar el fet que, tal dia de l¡¯any 1599, va ser decapitada, a Roma, Beatriu Cenci, la ¡°bella parricida¡±, fet que va donar lloc a desenes d¡¯elaboracions liter¨¤ries, entre d¡¯altres les de Stendhal, Shelley, Moravia i Antonin Artaud: quant d¡¯universalisme no comportaria un canvi aix¨ª! Qu¨¨ em dieu del fet que l¡¯11 de setembre de 1910 vagin trobar en un escorxador, a la panxa d¡¯una vedella, la medalla commemorativa de la visita d¡¯Alfons XIII a Par¨ªs, esdevinguda l¡¯any 1905? ?s obvi que l¡¯ocasi¨® tiraria a mon¨¤rquica i ¨¦s del tot anecd¨°tica, per¨°, al capdavall, les an¨¨cdotes acaben essent m¨¦s higi¨¨niques i productives que les celebracions ¨¨pico-tr¨¤giques, sempre carregades de bilis i d¡¯altres mals humors. Per fi: per qu¨¨ no celebrem amb astron¨°mica alegria el fet que l¡¯11 de setembre de 1872 l¡¯astr¨°nom Prosper Henry va descobrir a Par¨ªs l¡¯asteroide n¨²mero 125, al qual va donar el nom de Liberatrix, ¨¦s a dir, ¡°alliberador¡±? Aquesta s¨ª que seria una bona ra¨® per fer la festa: sempre ens quedaria l¡¯asteroide cel enll¨¤, com a s¨ªmbol d¡¯una veritat absoluta i de qualsevol temps: la Llibertat t¨¦ un preu estratosf¨¨ric i sempre ser¨¤ inabastable com a absolut; es troba a la volta celeste, per sempre m¨¦s, indicant-nos, amb esperan?a, que la independ¨¨ncia ¨¦s una espurna perdurable, que mai no s¡¯apagar¨¤.