La llengua sagrada

El principi de curs als nivells no universitaris ha aportat algunes dades curioses relacionades amb el perpetu conflicte ling¨¹¨ªstic d'aquest peculiar pa¨ªs nostre. A una banda i a l'altra del riu S¨¦nia s'han plantejat realitats que no poden deixar de comentar-se. Resulta que aquesta pobra llengua nostra, compartida per valencians, catalans i balears, i que tan problem¨¤tica resulta d'usar al seu propi territori, ocasiona trifulgues maj¨²scules en el sector de l'ensenyan?a (que ¨¦s l'¨²nic on est¨¤ passablement normalitzada).

Tant la legislaci¨® vigent a Catalunya com al Pa¨ªs Valenci¨¤ afavoreix que la llengua pr¨°pia tinga una pres¨¨ncia destacada, a partir del sup¨°sit -¨¤mpliament comprovat- que estudiar en catal¨¤ ¨¦s l'¨²nica manera efectiva d'aconseguir estudiants biling¨¹es. Despr¨¦s, aix¨° s¨ª, cada Generalitat aplica la llei a voluntat: la de baix, sense anar m¨¦s lluny, ha fet marxa enrere en la valencianitzaci¨® de l'escola de manera molt clara en els ¨²ltims temps. Mentre nega unitats en valenci¨¤ arreu propicia, per exemple, que al col¡¤legi Pare Catal¨¤ de la ciutat de Val¨¨ncia s'haja obert una unitat en castell¨¤... per a un ¨²nic alumne. Paral¡¤lelament, s'ha fet p¨²blic que, a Catalunya, nom¨¦s han demanat l'ensenyament en castell¨¤ quaranta fam¨ªlies.

Aquestes dades s¨®n certament reveladores. Mentre una poderosa superestructura estatal es pren la mol¨¨stia de fer una llei -la LOMCE o LOMQE- expressament dedicada a patrocinar l'escolaritzaci¨® monoling¨¹e en castell¨¤ al territori catalanoparlant, la gent que se n'hi hauria de beneficiar va retratant-se: un xiquet a Val¨¨ncia, quaranta a Catalunya.

No s'ent¨¦n, amb aquestes dades a la m¨¤, a qu¨¨ es deu l'inter¨¦s de les autoritats m¨¦s o menys competents en favor del castell¨¤ a casa nostra. No s¨®n totes les lleng¨¹es iguals? No ho s¨®n els seus parlants? No s'hauria d'atendre priorit¨¤riament a la llibertat real d'elecci¨® dels pares? Digueu-me ingenu, per¨° si tot un Estat s'ha de mobilitzar per a qu¨¨ un xiquet a Val¨¨ncia dispose d'una aula nom¨¦s per a ell i quaranta individus a Catalunya -entre m¨¦s d'un mili¨® d'alumnes- puguen evitar estudiar en catal¨¤, llavors no estem davant d'un problema estrictament ling¨¹¨ªstic. Potser estem davant d'una dimensi¨® religiosa o esot¨¨rica, segons la qual hi ha lleng¨¹es, al regne d'Espanya, que s¨®n nom¨¦s instruments de comunicaci¨®, mentre d'altres tenen un car¨¤cter simb¨°lic o sagrat. ?s obvi que el catal¨¤ o valenci¨¤ ¨¦s de les primeres i el castell¨¤ o espanyol pertany a la segona categoria.

?s del tot l¨°gic, aix¨ª, que el Ministeri d'Educaci¨® haja prove?t la quantitat de 6.000€ per a qu¨¨ cada fam¨ªlia que vulga per al seu fill un certificat de monoling¨¹isme garantit veja satisfet el seu anhel. Escolaritzar en castell¨¤ suposa, en aquest pa¨ªs, l'acc¨¦s a una llengua virginal, pura, vestal i immaculada. En canvi, els qui ens volem conformar amb el catal¨¤ ens quedem amb un idioma vulgar, quotidi¨¤, tribal i prof¨¤. I, per tant, eliminable i perseguible.

No seria m¨¦s f¨¤cil, en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica, respectar la voluntat de la majoria i, ja que el castell¨¤ est¨¤ ¨¤mpliament dif¨°s, assegurar l'ensenyament en catal¨¤ per a proveir ciutadans biling¨¹es? Sentit com¨²? ?s clar: com deia aquell, el menys com¨² dels sentits...