A favor i en contra

JOAN ABELLA Gerent del Macba

¡°Ens conv¨¦ la classe mitjana tur¨ªstica¡±

Al rovell de l¡¯ou de Ciutat Vella, per les sales del Macba el normal ¨¦s que passin m¨¦s turistes (60%) que p¨²blic local (40%), una proporci¨® que durant els dies de les Festes de la Merc¨¨ s¡¯inverteix. Per a aquest equipament cultural el turisme ¨¦s un client que s¡¯ha de cuidar i potenciar. ¡°Ens interessa tenir el que anomenem la classe mitjana tur¨ªstica, que ¨¦s el que sol dedicar els matins a una visita cultural, al migdia va a un restaurant a dinar i a la tarda va de compres¡±, afirma Joan Abella, gerent del Macba. Considera que Barcelona ha d¡¯estar a la primera divisi¨® cultural. ¡°Per aconseguir-ho les administracions i els integrants dels consorcis tur¨ªstics han de treballar m¨¦s amb els equipaments culturals¡±, afegeix. Una de les coses importants ¨¦s internacionalitzar l¡¯oferta cultural per atraure m¨¦s visitants amb interessos que vagin m¨¦s enll¨¤ de donar voltes pel centre o anar a la platja. ¡°Que Barcelona sigui un referent cultural, m¨¦s enll¨¤ de sol i platja. Si hi hagu¨¦s una pol¨ªtica m¨¦s decidida en aquesta l¨ªnia, es contribuiria a modular el turisme que ens arriba i, d¡¯alguna manera, a contrarestar l¡¯aglomeraci¨® que pateix el centre¡±.

REMEI G?MEZ Presidenta associaci¨® G¨°tic

¡°Ni s¡¯ha gestionat, ni s¡¯ha calculat l¡¯impacte¡±

Els carrers del G¨°tic, com els de la resta dels barris que componen el districte de Ciutat Vella, s¨®n trepitjats any rere any per milions de turistes. Aquests barris s¨®n els que m¨¦s pateixen les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una allau de visitants que de mica en mica estan despla?ant els residents, que ja no arriben als 110.000. ¡°Perqu¨¨ a poc a poc moltes fam¨ªlies acaben marxant d¡¯uns barris en qu¨¨ se senten estranys perqu¨¨ ja no tenen ni tan sols botigues normals¡±, explica Remei G¨®mez, presidenta de l¡¯associaci¨® de ve?ns del G¨°tic.

¡°La q¨¹esti¨® no ¨¦s el turisme, perqu¨¨ t¨¦ coses a favor i en contra, com qualsevol cosa. El problema de Barcelona ¨¦s que no ha gestionat el turisme des del 2005. Ni l¡¯ha controlat, ni ha calculat l¡¯impacte social que havia de tenir¡±, afegeix. ?s molt cr¨ªtica amb les administracions en els ¨²ltims anys: ¡°S¡¯han pres decisions de fons per iniciativa de promotors immobiliaris o del Port, que sembla que sigui un agent m¨¦s. Els hotelers parlen d¡¯arribar a xifres de turisme com Par¨ªs o Roma. ?s insostenible, perqu¨¨ Barcelona ¨¦s molt m¨¦s petita¡±.

ROSA MARIA ESTEVE Grup Tragaluz

¡°Sense turistes haur¨ªem hagut de tancar¡±

Moltes de les cr¨ªtiques al turisme es dirigeixen a un grup concret, el de motxilla i entrep¨¤, perqu¨¨ gasta pocs diners i fa un ¨²s intensiu del carrer. Per¨° hi ha un altre tipus de visitants. ¡°Hi estic completament a favor. ?s m¨¦s, si no fos pel turisme, haur¨ªem tancat¡±. Aix¨ª de contundent ¨¦s Rosa Maria Esteve, l¡¯¨¤nima del grup Tragaluz. ¡°Tenim clients locals, ¨¦s clar, per¨° el visitant espanyol ha deixat d¡¯anar a restaurants i ara depenem m¨¦s del turista¡±, apunta. Creu, a m¨¦s, que l¡¯administraci¨® posa massa traves quan es vol emprendre alguna cosa nova. ¡°?s una pena que a Barcelona no es pugui escoltar m¨¦s m¨²sica en directe en petits locals, com passa en altres ciutats europees. Cal tenir la m¨¤ una mica m¨¦s oberta i no ser tan prohibicionista per a activitats que agradarien a tothom, tant al p¨²blic local com a l¡¯estranger¡±, insisteix.

I rebla: ¡°?s clar que amb el turisme, com amb qualsevol altra cosa, no s¡¯hi val tot. I no pot ser que al passeig de Gr¨¤cia, a les cues de la Pedrera o de la Casa Batll¨®, els turistes estiguin en banyador. I encara menys el de la Barceloneta, ¨¦s clar¡±.

JOSEP M. CARRETE. Subdirector MNAC

¡°Nosaltres volem que en vinguin m¨¦s¡±

El Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) ¨¦s un dels grans equipaments culturals de Barcelona que mira amb molta atenci¨® al turisme. Al voltant del 50% de les visites de grups que rep el MNAC cada any s¨®n d¡¯estrangers, una proporci¨® que puja gaireb¨¦ al 70% quan es tracta de visites individuals. A la vista de les xifres, ¨¦s clar que per al MNAC el turisme no ¨¦s nom¨¦s una cosa bona, ¨¦s gaireb¨¦ com l¡¯aire que respiren. ¡°?s m¨¦s, nosaltres volem que en vinguin m¨¦s. A difer¨¨ncia del que passa al centre de la ciutat, Montju?c no est¨¤ saturat i el museu t¨¦ molta capacitat¡±, assenyala el gerent del MNAC, Josep Maria Carrete. De fet, el museu est¨¤ a punt de presentar una nova col¡¤lecci¨® del modernisme del segle XIX i fins a mitjans del XX, la qual, precisament, persegueix atraure el turisme que busca a Barcelona, sobretot, l¡¯expressi¨® modernista en l¡¯arquitectura. I hi ha m¨¦s: ¡°Des de fa uns mesos hi ha un equip de persones dedicat a exportar la imatge del MNAC a trav¨¦s d¡¯operadors tur¨ªstics i ens hem donat a con¨¨ixer en el mercat internacional, com ara a l¡¯?ndia i R¨²ssia¡±.

MIGUEL ?. FRAILE Confederaci¨® de Comer?

¡°?s un dels motors de Barcelona¡±

N i un sol dubte li genera a Miguel ?ngel Fraile, secretari general de la Confederaci¨® de Comer? de Catalunya (CCC), la valoraci¨® del turisme. ¡°Hi estem 100% a favor pel que representa com a motor de l¡¯economia de Barcelona i la catalana¡±, afirma. I de la mateixa manera que estan interessats a potenciar el turisme, estan radicalment en contra de les conseq¨¹¨¨ncia negatives. ¡°No pot ser que el barcelon¨ª hagi d¡¯aguantar els visitants que nom¨¦s v¨¦nen aqu¨ª a emborratxar-se o els que ocupen apartaments il¡¤legals i no deixen dormir¡±. En la seva opini¨®, una de les solucions podria ser descentralitzar l¡¯oferta hotelera.

No obstant aix¨°, no est¨¤ gens d¡¯acord amb la mesura introdu?da aquest any d¡¯obertura dominical dels comer?os del centre de la ciutat, argumentada per l¡¯Ajuntament de Barcelona precisament per facilitar les compres dels turistes: ¡°De vegades s¡¯exagera i cal mesurar l¡¯esfor? que representa obrir els diumenges ¡ªcosa que s¡¯ha fet de forma bastant irregular en els eixos comercials¡ª amb el resultat final de les vendes¡±.

SANTI SERRA Associaci¨® ve?ns St. Andreu

¡°Pol¨ªtics i agents s¡¯estan venent la ciutat¡±

Ciutat Vella i l¡¯Eixample s¨®n els dos districtes de Barcelona que concentren m¨¦s hotels i apartaments tur¨ªstics. No obstant aix¨°, altres zones de la ciutat ¡ªsobretot els districtes de Gr¨¤cia i Sants-Montju?c¡ª tamb¨¦ ho estan comen?ant a acusar. Sant Andreu, que queda molt fora del radi d¡¯acci¨® dels interessos habituals de les visites d¡¯estrangers, tamb¨¦ est¨¤ notant que comencen a proliferarar apartaments tur¨ªstics. ¡°Especialment els caps de setmana per a comiats de solter o festes que sempre acaben en borratxeres. Que consti que no tenim res en contra de les persones que v¨¦nen atrets per l¡¯arquitectura i la cultura¡±, explica Santi Serra, president de l¡¯associaci¨® de ve?ns de Sant Andreu. ¡°Estem molt ben comunicats i en 15 minuts s¨®n al centre, per aix¨° els hotels de l¡¯Heron Citty i de La Maquinista tenen bastanta activitat els caps de setmana¡±, concreta. Les cr¨ªtiques al model de ciutat que s¡¯esgrimeixen des dels barris que pateixen m¨¦s el fenomen s¨®n compartides: ¡°S¡¯estan venent Barcelona a les empreses i als agents tur¨ªstics. Des de fa uns anys no es fa ciutat¡±.