El turisme tensa Barcelona

Moltes places i carrers de la ciutat ja estan llestos per celebrar a partir de dem¨¤ una nova edici¨® de les Festes de la Merc¨¨. Els barcelonins, una vegada m¨¦s, acomiadaran els ¨²ltims dies de l¡¯estiu participant en desenes i desenes d¡¯activitats festives i culturals. I, una vegada m¨¦s, ho faran acompanyats per milers de turistes. Com sempre. L¡¯¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s que, per primera vegada, sembla que aquest estiu s¡¯ha trencat alguna cosa en la llarga (i lucrativa) relaci¨® entre turistes i barcelonins.

Ja fa temps que hi ha queixes en diferents barris, especialment a Ciutat Vella, per¨° mai fins ara s¡¯havien produ?t manifestacions contra el turisme massiu, com ha passat aquest estiu a la Barceloneta o ahir mateix a la Sagrada Fam¨ªlia.

Els ve?ns denuncien que els carrers estan saturats per culpa dels autocars i que ja no poden passar per algunes voreres perqu¨¨ hi ha massa turistes. Els comer?os tamb¨¦ han canviat: ¡°On abans hi havia el Pep de la carnisseria ara hi ha un bar de moderns, i en el lloc d¡¯una ferreteria de tota la vida han posat un restaurant argent¨ª de menjar r¨¤pid¡±, denuncia l¡¯Oriol Casabella, del recentment creat Moviment Ve?nal de la Barceloneta diu Prou. Els turistes tamb¨¦ provoquen soroll i, en alguns casos, incivisme. Per¨° darrere dels problemes m¨¦s visibles que genera el turisme s¡¯amaga un conflicte de fons sobre el model de ciutat.

¡°Amb la conniv¨¨ncia del poder municipal, els lobbies, les grans corporacions i els inversors internacionals han fet de la marca Barcelona una pista d¡¯aterratge de les seves operacions especulatives. I, cada cop m¨¦s, les pol¨ªtiques p¨²bliques hi estan sotmeses¡±, adverteix el document ve?nal que ahir va servir per comen?ar la primera gran assemblea entre les diferents entitats de la ciutat que reclamen un nou model tur¨ªstic. El text, que porta per t¨ªtol Una ciutat per viure-hi, denuncia que ¡°la ciutadania se sent expulsada o relegada al paper de figurant d¡¯un immens parc tem¨¤tic¡±. Com si Barcelona s¡¯hagu¨¦s dividit en dos: la dels habitants i la dels turistes.

Pels ve?ns, la ciutat sembla dividida en dos: la dels turistes i la dels ciutadans

Per¨° tots aquests problemes, els de forma i els de fons, s¨®n una de les dues cares de la moneda. L¡¯altra s¨®n tots els beneficis que genera el turisme, especialment en un context com l¡¯actual. El juliol passat Turisme de Barcelona emetia una nota de premsa titulada ¡°Els creuers deixen m¨¦s de 256 milions d¡¯euros anuals¡±. I pocs mesos abans, l¡¯Ajuntament feia un altre comunicat remarcant els diners deixats pel sal¨® mundial dels m¨°bils: ¡°El MWC deixa a la ciutat un impacte econ¨°mic de 300 milions d¡¯euros¡±, deia la nota. Amb la crisi econ¨°mica colpejant amb for?a, les administracions han vist en l¡¯activitat tur¨ªstica gaireb¨¦ la seva ¨²nica oportunitat de treure pit i intenten il¡¤lustrar l¡¯opini¨® p¨²blica sobre les seves bondats: despesa dels turistes, generaci¨® de llocs de treball, captaci¨® d¡¯inversions... ?s un fet que es repeteix una vegada i una altra. Per¨° en Francesc Mu?oz, director de l¡¯Observatori de la Urbanitzaci¨® de la Universitat Aut¨°noma (UAB), creu que no es tracta nom¨¦s d¡¯adoctrinar en aquest sentit. No es tracta nom¨¦s que arribin diners, sin¨® que el ciutad¨¤ noti que els arriba d¡¯alguna manera a ells i que permeti esborrar el discurs del ¡°privatitzar beneficis, socialitzar p¨¨rdues¡±.

¡°No hi ha cap experi¨¨ncia de turisme urb¨¤ sostenible a llarg termini si no s¡¯¨¦s capa? que els ciutadans percebin que els guanys d¡¯aquesta activitat reverteixen d¡¯alguna manera¡±, diu Mu?oz. ?s justament el que els passa als ve?ns de la Barceloneta, com ja els va succeir abans als del Raval. Els suposats beneficis del turisme no els arriben a casa, ben al contrari: tenen la sensaci¨® que carreguen amb el pitjor de l¡¯¨¨xit internacional de Barcelona, que primer va comportar un canvi substancial de la fotografia social i comercial del barri i que ara els afecta amb mol¨¨sties directes a peu de carrer.

Els urbanistes demanen

Javier Cottet, president de l¡¯eix comercial BarnaCentre, est¨¤ en contra d¡¯una cr¨ªtica generalitzada al turisme. ¡°Tothom ha de tenir clar que es tracta d¡¯una benedicci¨® i que jugar amb el turisme ¨¦s un error brutal. De qu¨¨ pretenem viure, si no? A la ind¨²stria ja la vam fer fora de la ciutat als anys noranta¡±, diu l¡¯empresari que dirigeix el que potser ¨¦s el centre comercial i tur¨ªstic m¨¦s gran de Barcelona, ubicat en un incomparable marc hist¨°ric urb¨¤. Cottet ¨¦s una altra de les fonts consultades que carrega davant la incapacitat de l¡¯Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Els acusa de no haver escoltat les queixes i els avisos que sorgien de diferents barris de la ciutat i que van acabar explotant el passat mes d¡¯agost a la Barceloneta. ¡°O t¡¯adaptes al m¨®n i gestiones les coses, o les coses t¡¯exploten. I aix¨ª els ho est¨¤vem dient a les administracions¡±, diu, ferm.

¡°El problema del turisme ¨¦s que es tracta d¡¯un sector din¨¤mic, i que primer s¡¯ha de tenir una diagnosi actualitzada i despr¨¦s fer un pla¡±, detalla Mu?oz, el qual, si ha d¡¯acusar l¡¯Ajuntament, ho fa per haver obviat la seva responsabilitat en l¡¯anticipaci¨® dels riscos que comportava el turisme, una activitat suficientment important per a la ciutat, tal com demostra el fet que aporti m¨¦s del 12% del pes de la seva activitat econ¨°mica. Vista aquesta aportaci¨® al PIB local, ¡°no hauria de costar res posar deu antenes per barri per avan?ar-se als canvis que sofreix la ciutat¡±. Si s¡¯hagu¨¦s actuat a temps, ?s¡¯hauria pogut evitar l¡¯exc¨¦s de bicicletes (i de companyies de lloguer) que saturen els carrers del G¨°tic? ?O que els habitants de Barcelona hagin de prendre alternatives en les seves rutes di¨¤ries per evitar avingudes preses pels turistes? Sense control, el turisme actua com una piconadora capa? de convertir activitats te¨°ricament virtuoses ¡ªcom anar en bici¡ª en odioses.

¡°?s exagerat dir que Barcelona s¡¯ha venut al turisme, per¨° s¨ª que s¡¯ha de dir que hi ha hagut excessos¡±, explica l¡¯urbanista Jordi Borja, molt cr¨ªtic amb la pol¨ªtica presa per l¡¯equip municipal de Xavier Trias: ¡°El problema ¨¦s que l¡¯Ajuntament de Barcelona, i especialment el de CiU, ha accentuat la venda de la ciutat. Abans [en ¨¨poca socialista] es feia amb certa mala consci¨¨ncia, per¨° ara ¨¦s aberrant¡±. L¡¯urbanista exigeix que s¡¯explotin els plans d¡¯usos municipals per protegir alguns barris i que es posi en marxa una pol¨ªtica tur¨ªstica a nivell metropolit¨¤ que dispersi les c¨¤rregues i els beneficis de l¡¯arribada de visitants.

¡°El turisme ¨¦s una benedicci¨® i jugar-hi ¨¦s un error brutal¡±, afirma Cottet

Quan els ve?ns, els urbanistes o els partits de l¡¯oposici¨® denuncien que l¡¯actual govern municipal ha posat ¡°la ciutat en venda¡±, es refereixen a decisions com permetre l¡¯obertura dels comer?os en dies festius, concedir molts m¨¦s permisos perqu¨¨ els bars i restaurants puguin instal¡¤lar terrasses a les voreres, modificar el Pla d¡¯Usos de Ciutat Vella per eliminar la suspensi¨® de llic¨¨ncies hoteleres, o tamb¨¦ un dels projectes estrella: convertir el Port Vell en una marina de luxe.

L¡¯Ajuntament tamb¨¦ ha pres decisions per intentar reduir l¡¯impacte del turisme. Per¨° sense gaire ¨¨xit. Una de les grans apostes de l¡¯actual govern ha estat intentar distribuir el turisme pels diferents barris de la ciutat. Per fer-ho, s¡¯han instal¡¤lat diferents senyalitzacions intentant guiar els turistes cap a Nou Barris, l¡¯Eixample, Sant Andreu, Sant Mart¨ª, Gr¨¤cia o Sarri¨¤-Sant Gervasi. Per¨° la immensa majoria dels turistes nom¨¦s surt de Ciutat Vella per visitar la Sagrada Fam¨ªlia o el Parc G¨¹ell. ¡°No funciona, la perif¨¨ria l¡¯han deixada fora, i aquesta aposta tur¨ªstica ¨¦s molt perillosa¡±, denuncia Pr¨°sper Puig, president dels botiguers de Sant Andreu, que posa en dubte que es pugui ¡°descentralitzar una ciutat que est¨¤ centralitzada¡±, amb atractius i equipaments clau, com per exemple museus, en zones molt concretes.

Trias ha intentat, sense

En les darreres setmanes, el govern tamb¨¦ ha pres algunes decisions per tancar o sancionar els apartaments tur¨ªstics que funcionaven de manera il¡¤legal, per¨° tant els ve?ns com els partits de l¡¯oposici¨® ho consideren insuficient. ¡°Nom¨¦s faltaria que no es precintin els pisos il¡¤legals! Per¨° el que volem ¨¦s que es tanquin tots els pisos tur¨ªstics¡±, va dir Ester Junquera, ve?na de la Barceloneta, durant el ple extraordinari que va celebrar Ciutat Vella la setmana passada. Des del Moviment Ve?nal la Barceloneta Diu Prou, Casabella va denunciar que l¡¯Ajuntament ¡°no sap com solucionar aquest problema¡±. Aquestes entitats s¡¯han reunit diverses vegades amb la regidora del districte, Merc¨¨ Homs, i tamb¨¦ amb l¡¯alcalde Trias. ¡°Estan fent tot el que els estem dient¡±, diu Casabella amb una barreja de sentiments contradictoris. Per una banda, celebra que l¡¯Ajuntament els escolti i els faci cas, per¨° per l¡¯altra lamenta que tot sembli tan improvisat. ¡°No ¨¦s bon senyal que l¡¯alcalde Trias cedeixi sempre als requeriments dels ve?ns, perqu¨¨ aix¨° vol dir que tamb¨¦ cedeix a les altres pressions¡±, destaca Llu¨ªs Rabell, president de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB).

Un altre pas que far¨¤ l¡¯Ajuntament, for?at per la pressi¨® dels ve?ns i de l¡¯oposici¨®, ser¨¤ reclamar a la Generalitat que permeti que tots els diners que recapta Barcelona amb l¡¯impost tur¨ªstic es destinin a la ciutat, i no nom¨¦s el 30%, com passa actualment. A m¨¦s, l¡¯Ajuntament tamb¨¦ demanar¨¤ a la Generalitat que li permeti destinar aquests diners a compensar les zones que reben m¨¦s turisme i no a continuar promocionant la ciutat, tal com fixa la llei. Aix¨ª es va decidir ahir a l¡¯Ajuntament despr¨¦s d¡¯aprovar amb els vots a favor de tots els partits una proposta d¡¯ICV-EUiA transaccionada amb el PP.

La necessitat de buscar altres destinacions a Catalunya va ser motiu d¡¯un debat dimarts passat en el marc d¡¯un col¡¤loqui entre els primers executius de multinacionals celebrat amb motiu del Seatrade Med, el principal congr¨¦s europeu especialitzat en el negoci dels creuers. Els executius de les principals navilieres subratllaven la necessitat de mantenir la qualitat d¡¯una destinaci¨® tur¨ªstica i aix¨° aniria en contra de la massificaci¨®.

Nom¨¦s els hotels van

Per¨° nom¨¦s els hotels van rebre l¡¯any passat 7,5 milions de turistes (t¨¦ 1,6 milions d¡¯habitants) i va tancar l¡¯exercici amb 16,48 milions de pernoctacions hoteleres. S¨®n dades de r¨¨cord. Des del 2010, coincidint amb la visita de Benet XVI per consagrar la Sagrada Fam¨ªlia, les xifres no han deixat de pujar i han consolidat un creixement iniciat amb els Jocs Ol¨ªmpics. El 1993, un any despr¨¦s d¡¯entrar amb for?a a les ag¨¨ncies de viatges de tot el m¨®n, la capital catalana va tenir 2,45 milions de visitants internacionals. La capital ha esdevingut l¡¯objectiu d¡¯inversors hotelers nacionals i internacionals, tot i que cada any s¡¯obren de mitjana una dotzena de nous establiments i, malgrat que alguns analistes adverteixen que la davallada de les tarifes hoteleres demostren cert esgotament del sector, el cert ¨¦s que en paral¡¤lel han proliferat els pol¨¨mics apartaments tur¨ªstics i altres allotjaments de baix cost. En tot cas, el president del Gremi d¡¯Hotels de Barcelona, Jordi Clos, va afirmar fa uns mesos que el seu objectiu ¨¦s que Barcelona pugui arribar als deu milions de visitants. Requerit per aquest diari, Clos va evitar respondre a les preguntes amb relaci¨® al debat sobre el turisme que han suscitat les queixes ve?nals de la Barceloneta.

En tot cas, el creixement tur¨ªstic de la capital catalana no obeeix nom¨¦s a l¡¯originat pels viatges vacacionals. La ciutat s¡¯ha convertit en un dels referents europeus del turisme de negocis, capa? d'allotjar salons professionals com el Mobile World Congress o m¨²ltiples congressos de medicina, pels quals es barallen la resta de capitals europees. Tant Cottet com Mu?oz asseguren que un dels ¨¨xits que corre el risc de convertir-se en frac¨¤s ¨¦s que les administracions no s¡¯han centrat en un tipus de turista, sin¨® que han volgut atraure¡¯n de totes les tipologies. Des de l¡¯interessat en la cultura fins a qui vol anar de compres, per¨° tamb¨¦ l¡¯anarquista interessat en la Barcelona underground o qui vol menjar b¨¦ o beure molt. ¡°I aix¨° genera un problema¡±, diu Mu?oz. ¡°Qui tot ho vol, tot ho perd¡±, rebla Cottet.

I en aquesta situaci¨® ha rebut el denominat turisme low cost, criticat perqu¨¨ deixa pocs ingressos per¨° que, al cap i a la fi, ¨¦s el que ha perm¨¨s projectar Barcelona i fer que l¡¯aeroport del Prat hagi capejat la crisi com pocs. I fins i tot, i per primera vegada, que hagi superat en passatgers el de Barajas en els mesos d¡¯agost dels ¨²ltims dos anys.

Amb aquestes dades sobre la taula, la sensaci¨® ¨¦s que la ciutat pot seguir seduint m¨¦s visitants si s¡¯ho proposa, perqu¨¨ la tend¨¨ncia continua sent a l¡¯al?a. Per¨° els ciutadans no estan disposats a permetre-ho. Una de les possibles solucions est¨¤ tancada dins d¡¯un calaix des que va canviar el color de l¡¯Ajuntament de Barcelona. L¡¯anterior govern, despr¨¦s d¡¯un llarg proc¨¦s participatiu que va comen?ar l¡¯any 2008, va redactar el Pla Estrat¨¨gic de Turisme 2010-2015, que fixava el cam¨ª a seguir per mantenir les visites dels turistes sense perjudicar la conviv¨¨ncia amb els ciutadans. Els partits de l¡¯oposici¨® reclamen des de fa temps que es recuperi el Pla Estrat¨¨gic i que es busqui novament el consens entre ve?ns, partits i el mateix sector per actualitzar-lo i adaptar-lo als nous reptes.