Recomanem

Poesia

La joventut ¨¦s propensa a la poesia. Aix¨°, potser, ho va dir algun pensador insigne, dels que decoren els sobres de sucre. O no. Tant se val. El cas ¨¦s que les dades ho corroboren. La literatura valenciana viu, des de fa un quant temps, una producci¨® notable i regular de versos joves. Un dels ¨²ltims autors ¨¦s l¡¯alzireny Adri¨¤ Roses, que acaba de presentar A?¨° no val res, un poemari ecl¨¨ctic quant a la forma, que travessa des del sexe sense eufemismes fins a un cert amor, entre una t¨ªmida subversi¨® liter¨¤ria. I la terra. Una ribera d¡¯un riu que no costa intuir, i que anuncia l¡¯¨²ltima part del poemari, la m¨¦s engag¨¦e, la m¨¦s rabiosa i potser la m¨¦s aut¨¨ntica, amb versos com els de ¡°La clau¡±, una mirada combativa al cal¡¤ligrama insigne i un homenatge indissimulat a la d¡¯Estell¨¦s, que obria tots els panys.

Assaig

El desastre com a oportunitat de redempci¨®. Els membres del Col¡¤lectiu Ricard Blasco arriben amb Reset RTVV, una obra que reivindica la necessitat d¡¯una RTV p¨²blica: un dret i una base de la democr¨¤cia, contra oligopolis i pessimismes enganyosos. Un llibre, aix¨° no obstant, molt cr¨ªtic amb la hist¨°ria de R¨¤dio Televisi¨® Valenciana, de la imperfecci¨® inicial al saqueig final, per¨° conscient del buit democr¨¤tic i identitari que en suposa la p¨¨rdua. ?s per aix¨° que m¨¦s enll¨¤ de la cr¨ªtica hi ha la proposta, la idea per a una nova r¨¤dio i televisi¨® valencianes ¨Caquestes, ara, en min¨²scules ¨C que deixe enrere foscors i actue com el que ¨¦s: un ens p¨²blic al servei de la ciutadania. Un bon assaig contra els esc¨¨ptics de la nova austeritat centralista, d¡¯una banda, i contra canvis de jaqueta d¡¯¨²ltima hora, de l¡¯altra.

Juvenil

Podrem discutir la perfecci¨® o no de la literatura per als joves, si cal aix¨° o all¨°, per¨° no podem discutir que ¨¦s un dels pulmons de la literatura valenciana actual. La producci¨® d¡¯all¨° que solem anomenar ¡°literatura juvenil¡± ¨¦s, en la nostra llengua, sostinguda ¨Cen totes les accepcions del terme. Una de les ¨²ltimes novetats ¨¦s Nebbia, de l¡¯escriptora N¨²ria Pradas, una obra amerada de misteri ¨Cno pot ser altrament, en les lletres orientades als preadolescents, postadolescents o adolescents a seques¨C i ambientada a la ciutat de Ven¨¨cia a la fi del xviii. Un indret, per cert, amable per a enigmes a resoldre, com els que tenallen Gioia entre els carrers i els canals.

Disc

El concert que Pau Alabajos va oferir fa dos anys al Palau de la M¨²sica de Val¨¨ncia va ser molt m¨¦s que la celebraci¨® dels seus deu primers anys de carrera: fou una reivindicaci¨® col¡¤lectiva de la conveni¨¨ncia (b¨¦, la necessitat c¨ªvica, dir¨ªem, en qualsevol pa¨ªs normalitzat) que els m¨²sics locals tingueren acc¨¦s als espais p¨²blics de la seua ciutat, lluny d¡¯estigmatitzacions per l¡¯¨²s de la llengua pr¨°pia (s¨ª, aix¨ª de surreal) o pel seu tarann¨¤ cr¨ªtic amb el poder, sempre oxigenant. O, almenys, que ho pogueren fer en igualtat de condicions amb Pantojas, Mal¨²s, Pecos o Pimpinelas. L¡¯amaniment sonor el completava una orquestra de caire simf¨°nic, composta per 60 m¨²sics, i les colpidores intervencions d¡¯Am¨¤lia Garrig¨®s, Feliu Ventura, Cesk Freixas o Miquel Gil, recuperant la poesia d¡¯Estell¨¦s. L¡¯exuberant tractament (cordes, vents) va embellir un repertori que bascul¨¤ entre l¡¯intimisme i el gemec davant de l¡¯arbitrarietat oficial i institucional. Era un repte. Una ampliaci¨® del camp de batalla del discurs del cantautor, alhora que una demostraci¨® de for?a identit¨¤ria. I es va superar amb nota. Aquest doble CD n¡¯¨¦s la immortalitzaci¨®.