Som el que desitgem

-¡°Som el que desitgem¡±, deia el meu avi. ¡°El desig ¨¦s el que ens defineix, xiquet, i els detalls el que ens fa recognoscibles. La gent recorda els detalls, per¨° no ho oblides, tot el que faces en la teua vida, tot, estar¨¤ condicionat pel desig o per la seua abs¨¨ncia¡±.

El meu avi no estava molt llegit, era llaurador, per¨° li agradava enraonar per a arribar a les seues pr¨°pies conclusions. Jo tenia onze anys i no acabava d¡¯entendre¡¯l, per¨° m¡¯agradava escoltar-lo. Ell parlava amb tot el m¨®n, fins i tot amb els arbres.

-¡°Verdolaga que lleves, ja no est¨¤¡±, el vaig sorprendre dir a un navel¨ª.

-¡°Per qu¨¨ li parles, al taronger?¡±, li vaig dir.

- ¡°Perqu¨¨ vull que s¨¤piga que em preocupe per ell. La vida no tindria sentit si les persones no s¡¯interessaren pels altres i els cuidaren¡±, em va contestar.

-¡°Jo no crec que t¡¯escolte¡±, em vaig atrevir a dir-li.

Em va mirar en silenci, com nom¨¦s les persones grans saben fer. Van ser nom¨¦s uns segons, per¨° per a mi va ser com si de colp haguera arribat l¡¯hivern.

-¡°Clar que ho escolta, petit Shakespeare¡±, em va contestar mentre arrancava un parell de brots bords al taronger. ¡°Tot el m¨®n necessita que li parlen i que l¡¯acaronen. A m¨¦s, tu no vols ser escriptor?¡±.

-¡°I aix¨° que t¨¦ a veure?¡±, vaig preguntar.

-¡°Carlets, escolta l¡¯¨¤nima de la gent que t¡¯envolta.¡±

Dic: ¡°Iaio, i on s¡¯amaga l¡¯¨¤nima?¡±.

-¡°En els detalls, en els petits detalls¡±, em digu¨¦. ¡°Observa la gent que t¡¯envolta en silenci, com si fores invisible, igual que fa el iaio quan la iaia s¡¯enfada. Aix¨ª, sense que et vegen, podr¨¤s entendre¡¯ls i arribar a con¨¦ixer el perqu¨¨ de les seues reaccions. Tot el m¨®n t¨¦ un motiu per a fer el que fa, no es tracta d¡¯estar d¡¯acord amb ells, ni de bon tros, per¨° entendre¡¯ls et donar¨¤ avantatge per a viure al seu costat. No els menysprees ni els jutges i, sobretot, no els odies. S¨®n com tu, i estan tan perduts com tu, per¨° no cal que pensen com tu¡±.

Dic: ¡°Iaio, has tornat al whisky Dyc?¡±.

L¡¯avi va riure estrepitosament. ¡°Xiquet, tu no fas parlar els teus ninotets quan jugues amb ells? No els fas dir el que vols? I ells no t¡¯obeeixen?¡±.

- ¡°S¨ª, clar que s¨ª¡±, vaig contestar emprenyat, ¡°per¨° aix¨° no vol dir que m¡¯escolten¡±.

- ¡°Carlets, no t¡¯enfades, i busca l¡¯¨¤nima de les coses¡±.

- ¡°Iaio, les coses s¨®n inanimades!¡±.

- I em va dir, ¡°N¡¯est¨¤s segur?¡±. I sense m¨¦s ni m¨¦s, se¡¯n va anar per la canal cantussejant una can?¨®. (Cantant.) ¡°Brasil, la tierra donde te encontr¨¦, donde mi amor te declar¨¦, donde en mis brazos te estrech¨¦, Brasil, Brasil¡±.

L¡¯hivern va arribar poc despr¨¦s, quan l¡¯avi va faltar. Estava malalt, per¨° jo pensava que viuria cent anys. Al vetlatori, la meua amiga Maria va estar al meu costat tota la vesprada, agafant-me la m¨¤ i mirant-me com nom¨¦s una miop sap fer. Aleshores, de colp, vaig entendre el que el meu avi deia, que tots necessitem que ens acaronen i que ens diguen que ens estimen. ¡°Els detalls, xiquet, els detalls¡±.

Aqueixa mateixa nit vaig escriure uns fulls que 23 anys despr¨¦s es convertirien en una obra de teatre titulada ¡°Per qu¨¨ moren els pares? Els pares no moren, se¡¯n van al Brasil¡±.

Us he contat aquest record d¡¯infantesa perqu¨¨, sincerament, crec que som el que desitgem, com deia el meu avi.

Crec en la capacitat de reescriure la nostra hist¨°ria, la nostra vida, el nostre dia a dia. Crec en la capacitat que tenim de somniar all¨° que desitgem ser com un primer pas per a, despr¨¦s, poder fer-ho realitat.

Ara que aquells que han viscut per damunt de les nostres possibilitats us diuen que sou una generaci¨® perduda, que no teniu futur, que cal anar-se¡¯n ben lluny per a poder fer realitat el que desitgeu¡­ Ara que us volen llevar la il¡¤lusi¨® de creure en vosaltres mateixos¡­ Jo us dic, dieu ¡°NO, NO, NO.¡± Per¨° un NO molt gran, rotund, un NO conven?ut, perqu¨¨ us ho assegure, els somnis es fan realitat.

Somnieu el que voleu ser, com voleu que siguen les coses, penseu qu¨¨ podeu fer per a aconseguir-ho, i despr¨¦s, a poc a poc, sense pressa per¨° sense pausa, aneu per feina, cadasc¨² en el territori f¨ªsic on vulga viure, cada mat¨ª, des que alg¨² us desitja bon dia, aneu per feina, perqu¨¨ ac¨ª comen?a la nostra tasca.

Direu que tot a?¨° ¨¦s una badomeria o una faula. Un conte de fades, un conte de Nadal¡­ Doncs jo us dir¨¦ que, senzillament, es tracta de recordar-vos de la vostra capacitat per a fer canviar les coses.

Jo, quan escric, crec que puc revertir la realitat que m¡¯envolta, transformar-la, modificar-la. Em crec capa? de donar a llum una nova manera de ser que intu?sc que est¨¤ dins de nosaltres i que en algun moment far¨¤ que les coses siguen diferents.

Quan escric i munte un espectacle teatral, sempre vull que l¡¯espectador marxe a casa pensant no solament en el que acaba de veure, sin¨® tamb¨¦ en all¨° que faria ell si es trobara en aqueixa mateixa situaci¨®.

El millor compliment professional que m¡¯han fet mai ha sigut despr¨¦s d¡¯una representaci¨® d¡¯Almenys no ¨¦s Nadal, un text que vaig escriure per al Teatre Nacional de Catalunya i que despr¨¦s vaig tenir la sort de muntar amb Amparo Soler Leal i Asunci¨®n Balaguer. ?s una com¨¨dia negra que parla de dues iaies en una residencia a qu¨¨ els fills no van mai a veure. Un espectador, en acabar una representaci¨®, se¡¯m va apropar i em va dir que, despr¨¦s de veure l¡¯espectacle, li havia telefonat a sa mare per preguntar-li com estava. Aquella nit vaig donar gr¨¤cies per dedicar-me a aquesta professi¨®.

Tots modifiquem els altres, amb cadascuna de les nostres opinions i accions, i aix¨ª anem construint la nostra realitat.

I us assegure que les coses passen. En el meu cas, els textos que he escrit han modificat la meua realitat i tamb¨¦ la de les persones que m¡¯han envoltat i, finalment, m¡¯han apropat a all¨° que desitge.

Perqu¨¨ pugueu entendre el que tracte de transmetre-vos, i ja per acabar, m¡¯agradaria contar-vos com vaig con¨¦ixer la meua parella.

Va ser precisament dalt d¡¯un escenari. Durant la representaci¨® d¡¯un espectacle que es diu Ficci¨®, i que parla de la manera com la ficci¨® ¨¦s una part imprescindible de la nostra vida, tan necess¨¤ria com l¡¯aire per a respirar. Durant l¡¯espectacle vaig demanar la col¡¤laboraci¨® d¡¯una espectadora per a interpretar una escena de l¡¯obra i va pujar una jove. El fragment que interpret¨¤vem era una versi¨® una mica sui generis del betlem de Nadal, en qu¨¨ la Verge Maria, enamorada del Pastor Viudo (que interpretava jo mateix), deixava plantats Josep i Jes¨²s en el portal de Betlem i s¡¯escapaven per viure junts el seu amor. Aquella nit no era la primera vegada que representava l¡¯espectacle i, per tant, ja hi havien pujat abans altres dones. Doncs b¨¦, en aquella representaci¨® m¨¤gica a Burjassot, quan aquesta jove va pujar a l¡¯escenari i em va donar la m¨¤, vaig saber de seguida que estava davant de la persona que sempre havia somniat. Vaig sentir aix¨° que s¡¯anomena ¡°electricitat¡±. Us semblar¨¤ incre?ble, per¨° aquestes coses passen.

Mireu, va anar, si fa no fa, aix¨ª. Alguna de vosaltres vol pujar i aix¨ª veieu exactament el que va passar? Necessitaria una volunt¨¤ria. Es tracta d¡¯una escena sexual expl¨ªcita. No, faig broma. No tot ¨¦s sexe, necessite alg¨² amb una certa espiritualitat, tendresa i, sobretot, molt sexy. Vinga, una volunt¨¤ria. Ser¨¤ nom¨¦s un moment que no oblidareu en la vostra vida.

(Puja una jove, Maria.)

Carles.¡ªHola, moltes gr¨¤cies. Com et diuen?

Maria.¡ªMaria.

Carles.¡ªEncantat, Maria.

(Al p¨²blic.) Us faig cinc c¨¨ntims dels personatges.La Verge... est¨¤ molt enamorada del Pastor Viudo. ?s un paper molt f¨¤cil d¡¯interpretar. En qualsevol moment pots saltar damunt de mi i besar-me, ok? Si no ho fas, tranquil¡¤la, ho far¨¦ jo, d¡¯acord? El Pastor Viudo¡­ ¨¦s molt bona persona, un tio progressista i amb un potencial sexual encara per explotar.

Ah! La Verge t¨¦ text. No t'ho havia dit. (Agafa el text.) Com vas de franc¨¦s? No, tranquil¡¤la, ¨¦s en valenci¨¤. (Assenyalant-li el text.) Mira, tu parles ac¨ª, despr¨¦s d¡¯aquesta r¨¨plica, d¡¯acord? (La volunt¨¤ria assenteix.)

(Al p¨²blic.) Tot estava a punt perqu¨¨ la Verge i el Pastor Viudo s¡¯escaparen. Aleshores, el Pastor Viudo diu al borreguet que porta al b¨¦: "Torna-la a tocar, Sam". (CARLES, fent de borreguet, fa la melodia d'Astime goes by.) I dic a la Verge:

Pastor.¡ªMari... Queda¡¯t amb Josep. Jo me¡¯n vaig sol.

Verge.¡ªPer¨° Pastor Viudo, escolta.

Pastor.¡ªEscolta¡¯m tu, Mari. Tens idea del que t¡¯espera si v¨¦ns amb mi? Creu-me, si ho feres la hist¨°ria del Cristianisme seria molt diferent. Si v¨¦ns amb mi ho lamentar¨¤s.

Verge.- No.

Pastor.- No ni poc. Potser no ara, ni avui ni dem¨¤, per¨° s¨ª m¨¦s tard, tota la vida.

Verge.- El nostre amor no importa?

Pastor.- Sempre ens quedar¨¤ Par¨ªs. I ara tanca els ulls. (Al p¨²blic.) El Pastor Viudo la besa apassionadament. (A la Verge.) Tranquil¡¤la, confia en mi. Tanca els ulls. Tanca, tanca els ulls i obri la boca. (Al p¨²blic.) Va ser un bes llarg, c¨¤lid, l¨ªquid. (Cantant el tema musical de Casablanca.) "You must remember this, a kiss is just a kiss..." (Al p¨²blic.) Durant totes les representacions que havia fet fins a eixe dia mai havia tingut ganes de besar cap Verge, per¨° eixe dia us assegure que l¡¯hauria besada sense importar-me en absolut que estigu¨¦rem en un escenari.

(La Verge besa apassionadament el Pastor Viudo.)

Carles.¡ªJoder!

Maria.¡ª(Buscant en el text.) Aix¨° no ho posa.

Carles.¡ªJa, ja s¨¦ que no ho posa. ?s que no ens vam besar!

Maria.¡ªJa, per¨° com que has dit que volies fer-ho...

Carles.¡ªPer¨° no ho vaig fer!

Maria.¡ªVols que continue?

Carles.¡ªBesant-me?!

Maria.¡ªAmb el text.

Carles.¡ªContinua, continua...

Maria.¡ªEixe dia, en acabar la representaci¨®, ell estava molt excitat.

Carles.¡ªTant com ho estic ara mateix.

Maria.¡ªVa parlar amb ella.

Carles.¡ª(Al p¨²blic.) Per¨° no em vaig atrevir a demanar-li el tel¨¨fon.

Maria.¡ªQu¨¦ capullo!

Carles.¡ªPerdona?

Maria.¡ª(Assenyalant-li el text.) ?s el que posa en el text.

Carles.¡ªPer¨° li vaig donar el meu mail.

Maria.¡ªI ella li va prometre enviar-li unes fotos que havia fet durant la representaci¨®.

Carles.¡ª(Al p¨²blic.) Era la fot¨°grafa de l¡¯acte, havia oblidat dir-ho.

Maria.¡ªEll, aquella nit, no va poder dormir.

Carles.¡ªEm va costar uns dies aconseguir el seu tel¨¨fon.

Maria.¡ªFinalment, van parlar...

Carles.¡ªVam washappear...

Maria.¡ªVan quedar a veure¡¯s...

Carles.¡ªI res va tornar a ser com abans.

Maria.¡ªDes d¡¯aleshores estan junts.

Carles.¡ªAvui, li he demanat que se¡¯n vinguera amb mi a Alacant a una xarrada a la universitat¡­

Maria.¡ªLi ha demanat que s¡¯asseguera al pati de butaques¡­

Carles.¡ªI que pujara quan demanara una volunt¨¤ria.

Maria.¡ªI ac¨ª est¨¤, al teu costat.

(Pausa.)

Carles.¡ªLes coses passen, veritat?

Maria.¡ªPassen.

Carles.¡ª(Al p¨²blic.) Som el que desitgem. Aix¨ª que convertiu-vos en el vostre propi dramaturg, per poder escriure les coses que desitgeu viure i, sobretot, no deixeu mai que un altre somie la vostra vida. (A Maria.) Veritat.

Maria.- Veritat.

Carles.- (Al p¨²blic.) Moltes gr¨¤cies.