La perplexitat valenciana, 40 anys despr¨¦s

Quan deixem de banda idealismes i frases de sobre de sucre, entenem que el temps no passa; que els que passem, en el fons, som nosaltres. I amb nosaltres, ¨¦s clar, el nostre m¨®n, el mateix que pensem i patim i estimem i male?m i el que un dia alg¨², quan troba que ja no pot m¨¦s, escriu. Aix¨°, m¨¦s o menys, ¨¦s el que va fer ara fa quaranta anys Josep Vicent Marqu¨¦s: pensar el m¨®n ¨Cun tros de m¨®n¨C i escriure¡¯l. Aquell tros de m¨®n era el Pa¨ªs Valenci¨¤ i va provocar Pa¨ªs perplex, un dels papers m¨¦s l¨²cids que ha produ?t el subg¨¨nere nostre tan t¨ªpic i ancestralment est¨¨ril que alg¨² deu haver anomenat ja ¡°pensar el pa¨ªs¡±.

I s¨ª, passem nosaltres i passen els mons i ara, quatre d¨¨cades despr¨¦s, una obra que anticipava una ¨¨poca ¨¦s objecte d¡¯homenatges pel retrovisor. Discrets, no cal dir-ho, que Marqu¨¦s sabia molt b¨¦ que aquesta, per a b¨¦ i per a mal, no ha sigut mai terra de gran mem¨°ria. Aix¨ª, l¡¯efem¨¨ride inclour¨¤ un parell d¡¯actes sincers i elogiables de record. El primer, ¡°Tots els colors del roig¡±, el seminari que organitza avui el Departament de Sociologia i Antropologia de la UV en record de la persona i del seu assaig. El segon, la taula redona que acollir¨¤ el proper 15 de desembre el Col¡¤legi Major Rector Peset, tamb¨¦ ¨C¨¦s clar¨C al voltant de la persona i del seu assaig. Finalment, l¡¯exposici¨® de llibres i fotografies de Marqu¨¦s que oferiran la facultat i la biblioteca de Socials durant un mes. Despr¨¦s, potser, el silenci.

L¡¯obra, en el fons, mereix tot all¨°: els homenatges nost¨¤lgics, els aplaudiments amics, les paraules vives, les imatges invictes. Perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ Marqu¨¨s va escriure el pa¨ªs amb una desacostumada lucidesa. I per aix¨°, passarem nosaltres, i passar¨¤ el nostre m¨®n, passaran els actes i les rever¨¨ncies, passaran moltes altres coses, per¨° Pa¨ªs perplex continuar¨¤ all¨¤, amargament vigent.

Escrit l¡¯estiu del 1973, un any que tampoc no era ¡°encara any de parlar clar¡± ¨Ccensura, s¡¯ent¨¦n¨C, prompte guany¨¤ un premi. L¡¯¨²nic que podia, de fet. Fou el d¡¯assaig en els primers Octubre. No era casualitat. Marqu¨¦s va fer el que molts havien evitat amb al¡¤l¨¨rgia: enfocar l¡¯espill a un poble. El seu. La imatge que li retorn¨¤ fou desconcertant.

¡°El Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s, avui, un petit m¨®n perplex¡±, deia en una primera l¨ªnia ben clara. I tamb¨¦ ben justificada. Els canvis, en aquesta riba de la Mediterr¨¤nia, s¡¯acceleraven, de la Ford al Mercat Com¨², i si el futur era incert el present ho era m¨¦s encara: ¡°Ja no som un pa¨ªs agr¨ªcola, tampoc no som encara un pa¨ªs industrial¡±, ¡°la majoria parlem, encara (?), el catal¨¤ i no escrivim ni el catal¨¤ ni el castell¨¤¡±. Descrivia amb pesar un pa¨ªs que vivia entre la ¡°coexist¨¨ncia no pac¨ªfica de visions distorsionades del passat, el present i el futur¡±, per¨° no evitava ¨Coh, d¨¦us ¨C un cert optimisme: ¡°la nova generaci¨® es resisteix a xuclar-se el dit com a actitud vital¡±. Si Fuster va escriure Nosaltres, els valencians a la vora d¡¯una frontera, quan la televisi¨® i la immigraci¨® anunciaven nous temps, Marqu¨¦s va pensar Pa¨ªs perplex quan est¨¤vem a punt de creuar-ne una altra.

Era el 1973, i el present calia ser analitzat. Marqu¨¦s ho f¨¦u. Primer de tot, amb una s¨¨rie de petites peces assag¨ªstiques amb la ironia com a detergent. Un petit vocabulari elemental amb definicions tan necess¨¤ries com la d¡¯un Fuster que encara estava all¨¤, observant-ho tot des de l¡¯altura: ¡°Esc¨¨ptic que va creure en el Pa¨ªs Valenci¨¤ (...) i quan un esc¨¨ptic creu en una cosa, ¨¦s recomanable fer-li cas¡±. Literatura, en el fons.

El que sura en el llibre ¨¦s la cr¨ªtica ir¨°nica al perenne narcisisme valenci¨¤, regionalista i as¨¨ptic

No per molt de temps. Marqu¨¦s era un investigador social, i operava en conseq¨¹¨¨ncia. Domina la llengua, per¨° no ¨¦s un lletraferit. Ell ¨¦s un soci¨°leg, i el seu, amb les concessions est¨¨tiques que vulguem, ¨¦s l¡¯assaig d¡¯un soci¨°leg. Despr¨¦s d¡¯un comen?ament informal, doncs, es posa la granota de treball i es prepara a disseccionar la cerim¨°nia de la confusi¨® que era el Pa¨ªs Valenci¨¤, un petit m¨®n perplex que la ¡°classe dirigent¡± governava entre riures. Recalquem el mot ¡°classe¡±, i ¨¦s que escriu, d¡¯inici, contra dos reduccionismes: el de pensar el pa¨ªs sense pensar la classe, i el de pensar que amb la classe ¨Cburgesa o prolet¨¤ria¨C n¡¯hi ha prou per a representar la realitat. No debades, ¡°la perplexitat¡±, diu ¡°deu molt a aquests oblits¡±. No estem davant d¡¯una cr¨ªtica a una certa concepci¨® de pa¨ªs, doncs, sin¨® a la globalitat en la manera de concebre¡¯l.

Complexos. Marqu¨¦s comen?a per ac¨ª, amb la comparaci¨® ancestral amb ¡°els madrilenys¡± i amb ¡°els catalans¡± que tenalla els valencians. Els primers, un espill que ens ofrena provincianisme i inferioritat pol¨ªtica, i els segons, un altre que ens retorna frustraci¨® i impot¨¨ncia. Les sobretaules de diumenge encara en fan bona prova, d¡¯aix¨°.

Per damunt de tot, per¨°, el que sura en Pa¨ªs perplex ¨¦s la cr¨ªtica ir¨°nica al perenne narcisisme valenci¨¤, regionalista i as¨¨ptic, que substitueix la pol¨ªtica per l¡¯exaltaci¨® autosatisfeta, buida i consolat¨°ria. Ja sabem, ¡°la millor terreta del m¨®n¡± i un etc¨¨tera de ren¨²ncies que amaguen, maquillen o directament neguen la inferioritat i la marginaci¨®. Nacional i pol¨ªtica, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ social: ¡°El paral¡¤lelisme amb la situaci¨® de la classe treballadora no ¨¦s dif¨ªcil d¡¯establir¡±, conclo?a. I ¨¦s que Marqu¨¦s, com intu¨ªem d¡¯inici, va ser un dels que va comprendre ben prompte que la lluita ¨¦s una i les injust¨ªcies solid¨¤ries, que la nacional no es pot destriar de la social, ni de la sexual, ni de l¡¯ecol¨°gica. Militant de molts fronts, per¨° d¡¯una sola batalla.

I ¨¦s que el seu assaig ¨¦s, al capdavall, la molt racional ¨Cmassa, diran els detractors¨C esmena a la totalitat d¡¯un discurs en tots els seus graus panxacontent, impotent pol¨ªticament i id¨ªl¡¤lic socialment, que la classe dominant valenciana ha passejat durant d¨¨cades. Un corpus ideol¨°gic que desactiva la contestaci¨® identit¨¤ria i la revolta social, que allunya el nouvingut de tota consci¨¨ncia nacional valenciana. I tot aix¨°, per cert, en bona mesura i malgrat els canvis c¨°smics que vulguem, val per al 1974 i per al 2014. Les barres de tots els bars, com abans ho feien les sobretaules de diumenge, aix¨ª ho poden testimoniar.

La impugnaci¨® del Levante feliz arriba en una segona part del llibre m¨¦s centrada en l¡¯economia, amb la taronja com a s¨ªmbol. ¡°La preocupaci¨® pel Pa¨ªs no pot reduir-se a activisme culturalista¡±, diu, en refer¨¨ncia a les primeres cr¨ªtiques dels anys seixanta a la no-industrialitzaci¨®. T¨¦ ra¨®, en all¨° de l¡¯activisme, i ho sap. Respecte de la industrialitzaci¨® o no, Marqu¨¦s, entre debat i debat, ¨¦s ¨¤cid: Burgesia? S¨ª, i tant. Que no haja sigut mai valencianista ¨¦s un altre tema. O un altre drama.

El seu assaig ¨¦s la molt racional esmena a la totalitat d¡¯un discurs en tots els seus graus panxacontent

O no: ¡°els mateixos que voldrien donar a la preocupaci¨® pel Pa¨ªs un contingut no burg¨¨s, han trobat extraordin¨¤riament lamentable que no hi hagu¨¦s hagut pr¨¨viament un plantejament burg¨¨s al qual criticar o una plataforma en la qual trobar suport¡±. Bum Les preguntes esclaten: ¡°per qu¨¨ en el cas valenci¨¤ la resoluci¨® de la contradicci¨® entre l¡¯expectativa i la realitat no ha condu?t precisament al descobriment que la burgesia ni industrialitza necess¨¤riament ni necess¨¤riament recull i potencia el problema c¨ªvic d¡¯un Pa¨ªs?¡±. Per aquesta banda, doncs, no hi ha res a elogiar, de part de Marqu¨¦s. O molt poc. Les ¡°virtuts burgeses¡± no existeixen, per a ell. O almenys no eren demostrables. Tampoc no calia esperar res, de pretesos nous messies. Al capdavall, ell no era pessimista, per¨° tampoc no era ingenu, o aix¨° devia pensar mentre buscava una ¨²ltima l¨ªnia, perqu¨¨ tots els llibres necessiten una ¨²ltima l¨ªnia, i el temps passava.

Els anys tamb¨¦, ¨¦s clar. Quaranta en s¨®n molts. Ell ja no est¨¤. I nosaltres hem canviat. El pa¨ªs ha canviat. Ja no ¨¦s ni el de Fuster ni el de Marqu¨¦s. El primer, ja ho he dit, escrigu¨¦ Nosaltres, els valencians en la frontera, quan el Pa¨ªs Valenci¨¤ no era. Aix¨ª de senzill. Tres discretes prov¨ªncies sense cap instituci¨® comuna, enmig del mar de prov¨ªncies d¡¯una dictadura espanyolista en plena forma. Un desert administratiu i un pa¨ªs subterrani, taronges a banda, amb una poblaci¨® encara majorit¨¤riament valencianoparlant, rural o no, que veia venir at¨°nita la nova onada migrat¨°ria i tecnol¨°gica que s¡¯expressava en la ¡°Lengua del Imperio¡±. Marqu¨¦s, anys despr¨¦s, escrigu¨¦ Pa¨ªs perplex amb una altra frontera al davant, quan el Pa¨ªs Valenci¨¤ podia comen?ar a ser, ja amb els mass media tan assentats com els nous barris d¡¯immigrants en un pa¨ªs encara ¨Cfa mal, pensar-ho¨C majorit¨¤riament valencianoparlant. Un pa¨ªs que es preparava per a la Ford, el Mercat Com¨² i per a una autopista que no sabia que seria eterna.

Els llibres, en canvi, ja sabem que no ho s¨®n. Deia ad¨¦s que tots necessiten una primera l¨ªnia i una ¨²ltima. Marqu¨¦s va decidir-la: ¡°Els elements desinteressadament inquiets pels problemes del Pa¨ªs Valenci¨¤ corren el risc d¡¯esdevenir els elements m¨¦s perplexos dintre d¡¯un pa¨ªs perplex¡±. Una advert¨¨ncia premonit¨°ria, per cert, i ¨¦s que quaranta anys despr¨¦s, de milions de crisis i de punts de no retorn, ac¨ª estem, tan diferents i tan iguals, amb les preguntes encara a la m¨¤ i la perplexitat mal dissimulada a la cara.