Guerola

I)

Quan van fer el cementeri nou, algunes fam¨ªlies hi van traslladar, des del vell, les despulles dels difunts afectes. Les de m¨¦s antiga pros¨¤pia es trobaren, per¨°, amb el dilema de fins quina generaci¨® s¡¯havia de remuntar la mudan?a. La majoria ho resolgueren de manera intel¡¤ligent congregant les ossades d¡¯uns quants avantpassats en un mateix n¨ªnxol. Procurant, aix¨° s¨ª, que aquella llarga cohabitaci¨® a qu¨¨ els sotmetien responguera en la mesura que f¨®ra possible als seus vincles vitals. Aix¨ª, l¡¯avi Cosme, per posar-hi un exemple, comparteix segona morada eterna amb la seua primera esposa, la seny¨® Margalida; amb la segona, l¡¯¨¤via Adelina, i amb el segon marit de l¡¯¨¤via, l¡¯oncle Ramon, que havia estat casat en primeres n¨²pcies amb una dona de la qual en desconec el nom i el parador. Als n¨ªnxols del cementeri nou es poden trobar agrupacions curioses de pares, fills, oncles i nebots, per¨° la dels meus avis ¨¦s, al meu parer, una de les m¨¦s encertades, ja que estableix una sincronia perp¨¨tua en la seua complexa diacronia conjugal.

Els difunts que es van quedar al cementeri vell no devien estar gaire contents amb la condemna a l¡¯oblit etern a qu¨¨ els abocava la insolv¨¨ncia o el desagra?ment dels seus descendents. Amb el pas del temps, alguns ho comen?aren a manifestar amb aparicions fragment¨¤ries en impensats racons del fossar: ac¨ª en veies un tros del canell, all¨¤ una falange del peu, una clapa de la testa, una ansa del coll o unes v¨¨rtebres desaparellades. Un bon dia, per efecte de les humitats i l¡¯abandonament, es desprengu¨¦ una l¨¤pida d¡¯un dels n¨ªnxols principals. A poc a poc els corcs hi van fer un forat a trav¨¦s del qual es podia mig endevinar la pres¨¨ncia d¡¯una t¨ªbia pelada.

El cementeri vell em feia un respecte que no arribava a ser temor. No em provocava aquella inquietud de l¡¯¨¨poca en qu¨¨, per Tots Sants, mentre els adults posaven flors en els n¨ªnxols dels seus difunts, els menuts pass¨¤vem revista a les sepultures m¨¦s recents, els morts de la nostra vida, o adorn¨¤vem amb rams rebutjats i pomells de flors silvestres la tomba d¡¯aquell gitanet mort, diu qu¨¨, en una gran nevarsa de les que ja no se solen veure. En devia ser la causa, de la meua manca de temor, que mai no havia conegut, en vida, cap dels morts de l¡¯antic cementeri. I una mort no viscuda no acaba de ser una mort amb tota la seua trucul¨¨ncia (pregunteu-ho, si no, als arque¨°legs).

El vell fossar quedava gaireb¨¦ a les parets del poble i en la rodalia hi havia alguns dels llocs preferits per als nostres jocs. Jo no devia tenir m¨¦s de huit o nou anys, i m¡¯hi vaig passejar sovint entre aquells murs ru?nosos, i fins m¡¯havia acostat al ta¨¹t corcat per tal de tafanejar la nuesa, m¨¦s a?na obscena que no pas macabra, de la canella corcada.

A tocar del cementeri hi havia una era de batre amb les seues garberes de blat, la palla i el pall¨²s. Un dia de juliol que hi jug¨¤vem a l¡¯acuit ¡ªindiferents a la just¨ªcia solar i els auguris d¡¯urtic¨¤ria¡ª, vam sentir un crit: ¡°Veniu... veniu!¡±. Amb el seu posat decidit, Marieta esgrimia una llarga llissera que devia haver quedat oblidada en l¡¯era i ens desafiava a seguir-la cap al cementeri. Nom¨¦s devia tenir tres o quatre anys m¨¦s que jo, per¨° a l¡¯hora de fer-ne de sonades no li arribaven a la sola de l¡¯espardenya ni els m¨¦s fatxendes entre els masclots: l¡¯expectativa prometia. La xiqueta s¡¯atur¨¤ davant del n¨ªnxol descobert, va fer una baga escorredissa amb el cordell, fic¨¤ la m¨¤ pel forat del ta¨¹t i hi amarr¨¤ la canella. Del que va passar despr¨¦s, en tinc un record m¨¦s aviat conf¨²s. Hi veig ossos, s¨ª, per¨° l¡¯excitaci¨® del moment m¡¯impedeix de distingir si en va sortir la calavera sencera o nom¨¦s la t¨ªbia osteopor¨°tica.

De la malifeta se¡¯n parl¨¤ llargament al poble i, com a conseq¨¹¨¨ncia, vaig ser severament amonestat amb un reguitzell d¡¯enlertes que nom¨¦s s¡¯usaven en les ocasions extremes (com la m¨¦s que probable pres¨¨ncia del Saginer als sembrats o de la Malaventura a la bassa d¡¯Arbres). Segurament va ser tamb¨¦ arran d¡¯aquell incident que les autoritats consideraren la conveni¨¨ncia d¡¯arrasar el vell cementeri. S¡¯hi topaven, per¨°, amb un inconvenient de dif¨ªcil soluci¨®.

II)

Guerola no era m¨¦s que un pobre captaire que tot just es podia sostenir dret, per¨° es veu que en un altre temps havia estat quelcom m¨¦s que aix¨°. Deien que ja de menut solia fugir de casa durant llargues temporades i vagarejava com un roder fins que la gana o el fred l¡¯obligaven a tornar-hi. Sa mare va morir quan encara era un sagal i les males lleng¨¹es ho volgueren atribuir a les males passades del seu fillet. Poc despr¨¦s tamb¨¦ va faltar el pare, llavors abandon¨¤ definitivament la casa familiar i es convert¨ª en el vagabund que vaig con¨¦ixer.

Al principi solia refugiar-se en les coves pr¨°ximes al poble, per¨° era tan brut i descurat que al poc de temps d¡¯haver-les ocupades, els propietaris l¡¯en feien fora sense miraments. Ell es limitava a suportar estoicament els improperis i els colps.

Sobrevivia del poquet que es podia espigolar al camp, de la caritat dels seus conve?ns i de les gratificacions per petites faenes i comandes. Cada gallet que aconseguia el gastava inexorablement en vi, per aix¨° la majoria preferien recompensar-lo amb algun roseg¨® de pa o les sobres d¡¯un dinar. A ell no li importava passar un dia en dej¨², per¨° l¡¯abstin¨¨ncia d¡¯alcohol li resultava insuportable. Per un got de vi era capa? de qualsevol cosa. Una vegada una mestressa li encoman¨¤ una bombeta de llum de la botiga amb la promesa que el convidaria a dinar, per¨° ell no va resistir la temptaci¨® i es gast¨¤ els diners en beguda. Quan la dona l¡¯amena?¨¤ de denunciar-lo a l¡¯autoritat, Guerola salt¨¤ la capterrera d¡¯una casa de senyorets que vivien a la capital, en furt¨¤ la l¨¤mpada que necessitava i compl¨ª l¡¯enc¨¤rrec. Quan unes setmanes despr¨¦s els potentats tornaren de la ciutat i en notaren la falta, sospitaren immediatament de Guerola. Per¨° ell sabia fer el paperot, i es mostr¨¤ tan afectu¨®s i compungit que encara en va eixir beneficiat amb una petita propina.

Quan es limitava a prendre all¨° que la seua natura li demanava, la majoria feien els ulls grossos. Per¨° algunes vegades dedicava el producte de les rampinyes a obsequiar les seues amistats. Si s¡¯havia produ?t un relleu en l¡¯Administraci¨® local, Guerola s¡¯afanyava a complimentar el nou funcionari amb un dels seus regals enverinats. La majoria el rebutjaven en ser advertits de la proced¨¨ncia il¡¤l¨ªcita dels presents, per¨° n¡¯hi havia alguns, com ara l¡¯ama del rector, que no se n¡¯estaven de fer-hi els ulls grossos.

Tamb¨¦ n¡¯hi havia que no eren tan condescendents i li clavaven brutals pallisses com a repres¨¤lia per un furt insignificant. Mai no hi va mostrar, per¨°, la m¨¦s m¨ªnima intenci¨® de defensar-se.

Quan, esclatada la Guerra, arrib¨¤ al poble l¡¯ordre de reclutament, ell va ser el primer a presentar-s¡¯hi. Hi va veure, probablement, l¡¯oportunitat de la seua vida. Al front don¨¤ de seguida mostres del seu car¨¤cter extraordinari. Quan es necessitaven voluntaris sempre era el primer a oferir-se, i davant les situacions m¨¦s arriscades, actuava amb un valor ins¨°lit i un total menyspreu de la pr¨°pia vida. S¡¯exposava al foc enemic sense la m¨¦s m¨ªnima precauci¨® i les ordres de retirada se les prenia amb una calma que exasperava els seus comandaments. Al principi pensaven que tanta temeritat nom¨¦s es podia explicar pel seu estat d¡¯embriaguesa, gaireb¨¦ perenne, per¨° ben prompte es van adonar que tampoc sobri no mostrava el m¨¦s m¨ªnim indici de temor davant del foc enemic. Aquesta valentia extrema era inseparable, tanmateix, d¡¯una incapacitat absoluta de sotmetre¡¯s a cap mena d¡¯autoritat, cosa que oblig¨¤ a llicenciar-lo prematurament.

De seguida s¡¯escamp¨¤ la not¨ªcia pel poble. Guerola era el primer mosso que tornava de la Guerra i durant un temps fou venerat com un aut¨¨ntic heroi. En els moments de lucidesa els xiquets feien rogle al seu voltant i escoltaven amb la boca oberta hist¨°ries inversemblants de bombes i canons, vaixells i avions, morts i ferits. Segurament se n¡¯inventava moltes, per¨° algunes foren corroborades temps despr¨¦s per les not¨ªcies que arribaren del front.

Acabada la Guerra, al poble es reprengu¨¦ la celebraci¨® de les festes patronals. Els primers dies de setembre eren especialment feli?os per a Guerola, ja que en les poques cases on hi havia sobres del dinar li solien guardar un plat d¡¯olleta. Ell agra?a la generositat dels seus paisans oferint-los espectacles inversemblants. Un dels seus n¨²meros preferits consistia a passejar-se, amb posat impassible, sobre el repeu exterior, de poc m¨¦s d¡¯un pam d¡¯ample, que rodejava la balconada del rellotge del campanar, a m¨¦s de vint metres d¡¯al?¨¤ria. Per¨° el que m¨¦s li agradava de tot eren els coets. All¨¤ on hi havia foc apareixia la silueta espectral de Guerola. Mai no s¡¯havia vist ning¨² que actuara amb aquella temeritat davant de la p¨®lvora. Sovint rebia cremades doloroses, per¨° ell hi romania impassible, i nom¨¦s accedia a deixar-s¡¯ho mirar pel metge si el mateix alcalde hi prenia part. Acabades les festes la seua roba era un aut¨¨ntic colador dels forats del foc i les espurnes. Llavors es feia una col¡¤lecta local i se li proporcionaven vestits usats que ja no es llevaria fins l¡¯any vinent.

Quan comen?¨¤ a resultar-li massa pen¨®s despla?ar-se a les coves allunyades, invent¨¤ una nova i original manera d¡¯aixoplugar-se: cercava un munt¨® de palla d¡¯alguna de les nombroses eres que voltaven el poble i s¡¯hi colgava amb nom¨¦s el cap a fora. D¡¯aquesta manera s¡¯hi passava les nits d¡¯estiu i les d¡¯hivern, tant si plovia com si nevava, si feia fred o calor. Ning¨², tanmateix, no recordava haver-lo vist refredat en tota la seua vida.

Els mateixos j¨®vens que s¡¯admiraven de les excentricitats de Guerola i que li reien les gr¨¤cies, tamb¨¦ s¡¯hi podien acarnissar amb una crueltat injustificable. Algunes nits el vigilaven fins que s¡¯havia encauat, gaireb¨¦ sempre ebri. Llavors l¡¯escarnien i l¡¯apallissaven sense pietat fins que el feien plorar d¡¯impot¨¨ncia. Mai, per¨°, se li va observar un m¨ªnim gest d¡¯agressivitat.

III)

Quan jo el vaig con¨¦ixer, Guerola ja era un vell. Havia sentit a dir que de petit abandon¨¤ la casa dels pares i se n¡¯havia anat a viure roder, per¨° no m¡¯ho podia creure. Com podia ser que aquella desferra humana haguera estat mai un xiquet estimat per la fam¨ªlia! Guerola sempre havia estat un vell pobre i poll¨®s, i no podia haver tingut una mare i un pare que l¡¯estimaven. Nom¨¦s alg¨² que no havia nascut podia viure en la casa dels morts que no havien viscut.

Despr¨¦s que les despulles m¨¦s aristocr¨¤tiques havien estat traslladades al cementeri nou, Guerola va tenir una gran idea: es mudaria a la vella casa dels morts, all¨ª no gosaria molestar-lo ning¨². S¡¯hi va fornir un ja? en un n¨ªnxol de la fila de baix, a la dreta de la porta d¡¯entrada, ben protegit de la inclem¨¨ncia de les gents i del temps. A dins del cau hi tenia estirada una s¨¤rria vella i un parell de flassades arnades i pudentes. Aquell joquer¨® i una botella verda de boca ampla eren totes les seues possessions.

I vet ac¨ª que un mat¨ª Guerola no aparegu¨¦ pels carrers del poble. Cap al migdia, una colla d¡¯h¨°mens se¡¯l trobaren mort a dins del seu n¨ªnxol. L¡¯home que no havia nascut i que vivia en la casa dels morts que no havien viscut el van haver de desenterrar el dia que va morir.

Poc de temps despr¨¦s, les autoritats donaren l¡¯ordre d¡¯enderrocament i el cementeri vell es van convertir en un munt de pedres i ossos, sense ni un m¨ªser senyal de sacralitat. Am¨¦n.