Ser o no ser ¡®Charlie Hebdo¡¯

A banda dels habituals prop¨°sits d¡¯esmena que, en l¡¯instant mateix de formular-los, ja sabem que no complirem i d¡¯uns quants dies de fredor m¨¦s aviat benigna, l¡¯entrada del nou any ens ha portat una not¨ªcia molt luctuosa i unes quantes d¡¯inquietants. La pitjor, com vost¨¦s ja saben, ¨¦s la matan?a perpetrada per tres jihadistes en la seu del setmanari parisenc Charlie Hebdo, m¨¦s la mort de quatre hostatges jueus a mans d¡¯un dels terroristes, que succe¨ª molt poc despr¨¦s. Els fets han commogut, l¨°gicament, tot Fran?a i, de fet, tot el m¨®n, i les seues repercussions continuaran agitant les aig¨¹es durant molt de temps. De moment, hi ha hagut manifestacions massives de suport, moviments pol¨ªtics, declaracions i discussions a l¡¯entorn d¡¯una d¡¯aquelles salvatjades que, a m¨¦s de ser-ho, revelen tota una cadena de problemes que, de tan espinosos, costen de calibrar i de vegades de veure.

D¡¯una banda hi ha la q¨¹esti¨® del terrorisme isl¨¤mic, els motius que el provoquen i l¡¯atien, la facilitat amb qu¨¨ es reprodueix i, correlativament, les dificultats de combatre¡¯l. L¡¯aparici¨® de l¡¯Estat Isl¨¤mic en un punt especialment delicat de la geografia d¡¯orient, la seua radicalitat genocida i la resposta massa vacil¡¤lant dels pa?sos de l¡¯entorn i de les pot¨¨ncies occidentals davant d¡¯un repte aix¨ª ja s¨®n un ¨ªndex del problema. La seua capacitat de reclutar militants entre els joves europeus d¡¯origen isl¨¤mic, gr¨¤cies a nous instruments com les xarxes socials, en s¨®n un altre. El que aix¨° posa de relleu no ¨¦s solament que Europa, en concret, t¨¦ una pol¨ªtica exterior molt indecisa, sin¨® sobretot que la seua capacitat d¡¯assimilaci¨® de la immigraci¨® musulmana pot ser q¨¹estionada amb efic¨¤cia, almenys en alguns casos, per discursos explosius. Aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯evitar, i amb el creixement dels prejudicis islam¨°fobs ho ser¨¤ m¨¦s encara. En les societats europees, la islamof¨°bia sempre ha existit, per¨° ha augmentat amb la crisi i l¡¯avan? del radicalisme isl¨¤mic en els guetos musulmans de les nostres ciutats. Al mateix temps, la islamof¨°bia facilita la tasca als reclutadors de joves musulmans ressentits davant l¡¯hostilitat o el rebuig que detecten al seu voltant, i aix¨° al seu torn acreix el recel antiisl¨¤mic. ?s un cercle vici¨®s o, millor dit encara, una espiral negativa, i massa vegades acaba amb sang.

Una societat sense burles s¡¯assemblaria massa a una societat sense cr¨ªtica

Per¨° l¡¯atac a Charlie Hebdo tamb¨¦ posa en evid¨¨ncia m¨¦s coses. Es tractava i es tracta d¡¯un setmanari molt desinhibit, d¡¯un humorisme fero? contra la classe pol¨ªtica i contra les religions m¨¦s esteses a Fran?a. Moros, jueus i cristians hi han rebut de valent. Fins ara, cap fonamentalista cat¨°lic o jueu havia disparat contra un dels seus caricaturistes, per¨° molt sovint s¡¯hi havien sentit ofesos, i ultratjats i tot. A Europa, quan es tracta d¡¯inj¨²ries personals, els l¨ªmits de la llibertat d¡¯expressi¨® els marca la llei, per¨° tots hem acceptat que les ideologies i les creences ¨Ccom tamb¨¦ els partits i les esgl¨¦sies- poden ser objecte de tota mena d¡¯irrisions sense que passe res. En l¡¯esfera p¨²blica, la llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s pr¨¤cticament il¡¤limitada. Aix¨° ens pot fer poca gr¨¤cia quan la paga la nostra fe particular, per¨° aquestes s¨®n les regles del joc. Amb ra¨® o sense, mig m¨®n se¡¯n riu de l¡¯altre mig, i una societat sense burles s¡¯assemblaria massa a una societat sense cr¨ªtica; ¨¦s a dir, a un lloc massa sinistre. Val m¨¦s agafar-s¡¯ho amb paci¨¨ncia, quan toca el rebre. Els valors importants, i la llibertat d¡¯expressi¨® n¡¯¨¦s un, no s¨®n ni poden ser gratu?ts. I s¨ª, secund¨¤riament, aix¨° inclou el dret a la blasf¨¨mia (o al que els hipersensibles es pensen que ¨¦s blasf¨¨mia). Per descomptat que l¡¯inclou, encara que, a mi personalment, la blasf¨¨mia, quan crec que n¡¯hi ha, em repugne.

Per¨° ens enganyem si pensem que tothom ho veu aix¨ª. Que l¡¯islamisme radical no ho veu aix¨ª, perqu¨¨ ignora el riure i creu que la seua fe ¨¦s intocable, ¨¦s massa obvi. Per¨° que en siguen els m¨¦s violents no vol dir que en siguen els ¨²nics. L¡¯extrema dreta francesa, tan islam¨°foba com ¨¦s, ha trobat molt costera amunt aix¨° de solidaritzar-se amb un setmanari que odia. Marine Le Pen ho ha deixat molt clar: ella no ¨¦s Charlie Hebdo, ni poc ni gens, i dotze morts no ho canvien. Alguns opinadors espanyols s¡¯han afegit, en to m¨¦s o menys taxatiu, i algun amb gran exultaci¨®, al punt de vista de la presidenta del Front Nacional. No deixa de ser una correlaci¨® significativa. Davant dels fen¨°mens crucials, la gent es defineix, com no podria ser d¡¯altra manera, per les posicions que adopta. La Il¡¤lustraci¨® i els seus enemics encara disputen la seua llarga batalla dins dels cervells europeus.

Per¨° tamb¨¦ hi ha molts que, opinant el mateix que la senyora Le Pen, han preferit camuflar-se en l¡¯onada d¡¯indignaci¨® general. Constatar la participaci¨® en els actes de solidaritat amb les v¨ªctimes del setmanari de representants pol¨ªtics d¡¯estats en qu¨¨ parlar de llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s fer un acudit m¨¦s sagnant que la vinyeta m¨¦s atro? de Charlie Hebdo ¨Ci on, per descomptat, una publicaci¨® com aquesta no hauria existit mai- ¨¦s d¡¯una hipocresia massa indignant i depriment. En aix¨°, Europa no sap fer els seus deures i s¡¯escuda en valors que no sap defensar amb claredat ni amb arguments ni amb gestos, ni tan sols a l¡¯hora, tan socorreguda, de les condolences. El que queda llavors, ¨¦s la consternaci¨® davant l¡¯assassinat i la por davant d¡¯altres possibles atemptats. Els de la pau i el respecte a la vida humana encara s¨®n valors que ens uneixen a (quasi) tots, m¨¦s enll¨¤ d¡¯ideologies i creences. No deixa de ser una manera de banalitzar el que significa aquest atemptat. Per¨°, almenys en aix¨°, s¨ª que tots podr¨ªem ser Charlie Hebdo, i aix¨° ens inquieta.