¡°Les meues can?ons s¨®n un diari de bord¡±

No s¡¯ajusta al perfil de bohemi pel que fa al vessant noct¨¤mbul. ¡°M¡¯alce molt enjorn¡±, comenta per explicar que no vol prendre res, que ha arribat abans de l¡¯hora prevista a la cafeteria de la cita, en el centre de Val¨¨ncia, i que ha tingut temps d¡¯esmorzar. Es tracta de l¡¯edifici Rialto, seu del teatre del mateix nom i de la Filmoteca. Li recorde que abans, en el soterrani de l¡¯immoble, hi havia una saleta de concerts que es deia Music-Hall, on ell va actuar. ¡°S¨ª, moltes voltes¡±, corrobora, ¡°i ¨¦s una ll¨¤stima, una meravella de local com no n¡¯hi ha enlloc; podrien reobrir-la¡±.

Escoltant el seu ¨²ltim ¨¤lbum (En el nombre del gato) en un mat¨ª fred i sobtadament pluj¨®s, en una discografia de quatre d¨¨cades, en alguna can?¨® m¡¯ha evocat, per primera volta, Leonard Cohen. ¡°Hi ha de tot, ¨¦s un disc molt variat¡±, contesta un poc esc¨¨ptic. ¡°Potser perqu¨¨ aquesta volta els xics, els productors, m¡¯han fet cantar amb la veu m¨¦s greu que he pogut traure¡±. D¡¯altra banda, ¡°jo tinc molt¨ªssimes influ¨¨ncies, com m¨¦s millor¡±, afig, i remata amb un somriure: ¡°Supose que la meua pr¨°pia influ¨¨ncia tamb¨¦ hi compta¡±.

Pregunta. Despr¨¦s dels homenatges dels ¨²ltims anys i de la repercussi¨® del documental Bustamante Perkins (premi del p¨²blic en el Beefeater In-Edit 2013), considera que s¡¯ha instal¡¤lat en una etapa de reconeixement?

Resposta. Des de l¡¯homenatge de Barcelona, i el de Val¨¨ncia, i el disc de RockdeLux, comen?¨¤ una altra ¨¨poca, s¨ª. Per¨° el que m¨¦s valore ¨¦s poder treballar amb tanta gent de llocs diferents. En realitat ¨¦s una aparen?a, perqu¨¨ l¡¯¨²nic lloc ¨¦s la m¨²sica i en la m¨²sica desapareixen totes les fronteres, edats i nacionalitats, i tot consisteix a lluitar per a fer alguna cosa que ens sorprenga. Mai no hauria pensat que poguera arribar a col¡¤laborar amb tants grups.

P. El nou disc t¨¦ al darrere m¨²sics nous i un toc m¨¦s pop. S¡¯hi nota c¨°mode.

R. Jo pense m¨¦s com un compositor que com un int¨¨rpret i a cada lletra procure donar-li el decorat i la personalitat que tinga per si mateixa. Estic molt content, perqu¨¨ hem fet un disc amb can?ons molt variades, molt satisfet del resultat. M¡¯he trobat molt lliure i em sembla que tots n¡¯hem gaudit molt¨ªssim. Ha anat tot molt rodat, amb alegria. La producci¨® ¨¦s perfecta, tal com hav¨ªem parlat de fer de cada can?¨® una producci¨® diferent.

P. Parle¡¯m dels acompanyants.

R. Ferran (Resines) el vaig con¨¦ixer durant la gravaci¨®; ¨¦s el soci de Cristian (Pallej¨¤) en l¡¯estudi de Barcelona, Caballo Grande. Amb Cristian fa tres anys que hi col¡¤labora, en les actuacions de Fred i Son que m¡¯acompanyen amb el repertori, diguem-ne, hist¨°ric. I Hans Laguna, que ha tocat molt amb mi i jo he participat tamb¨¦ en alguna actuaci¨® seua. Ens hem fet molt amics, per¨° tamb¨¦ est¨¤ Montse (Azor¨ªn), com sempre, amb les veus.

P. Diria que el disc ¨¦s tant d¡¯ells com seu?

R. ?s el disc d¡¯un compositor, d¡¯un cantant, per¨° la resta ¨¦s un treball de grup i em sembla que sona a grup, i aix¨° m¡¯encanta.

P. En realitat fa un quant temps que t¨¦ una geometria de grups variable: amb Maderita a Val¨¨ncia, amb Fred i Son i Hans Laguna a Barcelona¡­

R. S¨ª, i ara tinc tamb¨¦ el meu grup nou a Val¨¨ncia. L¡¯estren¨¤rem per a la presentaci¨® del disc en La Edad de Oro, tot ple. Era la primera volta que toc¨¤vem, per¨° va anar rodat. El meu fill, Lucas, amb el baix, i el teclista i trompetista del grup Lauda, Luis Alcober, a m¨¦s d¡¯un bateria que prov¨¦ del jazz, amic seu tamb¨¦, Santi Bernal. I amb Montse pel que fa a les veus.

P. Podria dir-se que t¨¦ un grup a Barcelona i un a Val¨¨ncia?

R. S¨ª, encara que a voltes s¨®n intercanviables, el meu fill toca all¨ª tamb¨¦ de vegades. M¡¯encanta haver unit les dues ciutats amb les meues can?ons, en una carambola.

P. Per qu¨¨ gravaren al Pened¨¦s?

R. Encara que Cristian i Ferran tenen un estudi molt bo a Barcelona, an¨¤rem a una finca rural que t¨¦ un amic seu al Pened¨¦s. Suposava una oportunitat, perqu¨¨ pensava que a Barcelona no aprofitar¨ªem tant el temps com lluny del soroll urb¨¤.

P. I funcion¨¤?

R. S¨ª, va ser una setmana de no parar, de ¡°picar pedra¡±, com diuen a Catalunya, hi havia dies que ens git¨¤vem a les quatre de la matinada, sense tallar, nom¨¦s per a dinar. Per¨° ho d¨²iem tot molt definit, no hi vam anar a improvisar: a m¨¦s, ten¨ªem molta faena avan?ada, la meitat dels arranjaments ja estaven fets, les veus i les guitarres que port¨¤vem mesclades...

P. ?s un treball fet entre Val¨¨ncia i Barcelona, per¨° destil¡¤la, sobretot, una aroma de la ciutat de Val¨¨ncia, com altres discos seus. Li ho han dit?

R. S¨ª, m¡¯ho diuen; per¨° en aquest disc hi ha tamb¨¦ coses inspirades a Barcelona, i la primera can?¨® s¡¯inspira a Madrid. Parla de la Cuesta de San Vicente, que baixa de La Latina fins al riu. ?s una mena d¡¯homenatge indirecte a Madrid. Tamb¨¦ hi ha can?ons que estan fetes de viatges, com Pobles al costat del riu, que vaig fer entre Barcelona i Sant Sebasti¨¤, que parla d¡¯una hist¨°ria que havia escoltat una nit a Barcelona i em va semblar molt interessant.

P. Aprofita els viatges per a escriure?

R. S¨ª, sobretot els viatges llargs.

P. I en la platja?

R. Molt¨ªssim. La platja ¨¦s un lloc de molta inspiraci¨® per a mi, per a escriure o dibuixar. La can?¨® Somriure astut, que cante amb Clara Vi?als, de Renaldo i Clara, la vaig imaginar a la Malva-rosa, sense guitarra ni res amb qu¨¨ poder-la gravar. Despr¨¦s me¡¯n vaig anar sense parar de cantar-la, perqu¨¨ no se m¡¯oblidara, fins que vaig a arribar a casa.

P. L¡¯¨¤lbum t¨¦ quatre can?ons en catal¨¤ i huit en castell¨¤. T¨¦ cap criteri per a fer-ho en un idioma o en un altre?

R. En quasi tots els discos hi ha, com a m¨ªnim, una can?¨® en catal¨¤. ?s normal, jo vaig cr¨¦ixer amb les dues lleng¨¹es, en valenci¨¤ i en castell¨¤, i aix¨° ¨¦s una riquesa impressionant. Per aix¨° m¡¯agrada que hi haja tant can?ons en castell¨¤ com en catal¨¤, o valenci¨¤. En el pr¨°xim disc n¡¯hi haur¨¤ m¨¦s en catal¨¤, vull que tinga un cinquanta per cent de cada, perqu¨¨, de fet, ara parle m¨¦s en aquesta llengua, perqu¨¨ tinc m¨¦s relaci¨® amb Barcelona.

P. La can?¨® que d¨®na t¨ªtol al disc ¨¦s una declaraci¨® de principis?

R. S¨ª, ¨¦s una reivindicaci¨® de l¡¯animalitat que portem tots dins, i que moltes voltes segrestem o ignorem.

P. Diu que hi ha moltes ciutats que poden inspirar-lo, per¨° de discos sencers dedicats a una ciutat, nom¨¦s n¡¯ha dedicat a Val¨¨ncia: Cambrers, Ciutat magn¨¨tica.

R. Les meues can?ons s¨®n una manera de dur un diari de bord. La major part del temps passa a Val¨¨ncia, i ¨¦s natural que isca Val¨¨ncia en aqueix diari. De passada, tracte de contribuir al fet que la gent conega aquesta ciutat per les coses bones que hi ha, i no sols per la part escandalosa que m¨¦s es coneix ara.

P. Quina ¨¦s ara la seua relaci¨® ¨ªntima amb la ciutat?

R. Ma casa ¨¦s la ciutat, m¨¦s que el meu domicili, on nom¨¦s passe el temps imprescindible. Estic acostumat a escriure i dibuixar al carrer, a la platja, als parcs, a la muntanya. Ma casa ¨¦s Val¨¨ncia. ?s una ciutat amable, habitable i equidistant de les illes, de Barcelona i de Madrid. Aix¨° la fa ¨²nica.

P. S¨ª, per¨° quins sentiments li provoca?

R. Estic molt orgull¨®s de la ciutat, de tant de talent i de creativitat com hi ha, m¨¦s enll¨¤ de les modes i les tend¨¨ncies. Em considere un producte m¨¦s d¡¯aquesta ciutat tan an¨¤rquica i, per aix¨° mateix, tan interessant.

P. Per qu¨¨ hi ha una adaptaci¨® de Walt Whitman en el disc?

R. Era una assignatura que sempre s¡¯havia quedat pendent, des que tenia vint anys. Per aix¨° vaig decidir fer una can?¨® amb les primeres p¨¤gines d¡¯Hojas de hierba. Tamb¨¦ perqu¨¨ d¡¯alguna manera li ho dev¨ªem tots, perqu¨¨ sense Nietzsche i Whitman no hi haguera hagut ni cultura beatnik, ni hippies, ni quasi jazz ni rock & roll.

P. Continua escrivint novel¡¤les?

R. Tinc dos novel¡¤les que no he parat de refer des de fa molts anys. I vull continuar escrivint, per¨° no per a publicar, sin¨® per a fer cada volta millors can?ons.