¡®Sa¨®¡¯ arriba als 400 n¨²meros

La revista valenciana Sa¨® ha arribat als 400 n¨²meros. Aquesta publicaci¨® va n¨¤ixer en 1976, a partir d¡¯un grup de capellans i de laics cristians compromesos amb la cultura i la llengua del Pa¨ªs Valenci¨¤.

Com diu Vicent Cremades al seu llibre L¡¯Esgl¨¦sia en la Transici¨®, ¡°el marc hist¨°ric que va fer possible el seu naixement estava caracteritzat per un moment en qu¨¨ pol¨ªticament, socialment, culturalment y eclesi¨¤sticament el poblo valenci¨¤ estava lliurant una forta batalla a favor de la defensa de les seues senyes d¡¯identitat¡±. Tamb¨¦ era un temps on hi havia un cert desencantament, despr¨¦s de l¡¯entusiasme que havia sorgit del Concili Vatic¨¤ II, amb aquella obertura d¡¯horitzonts que va obrir el papa Joan XXIII.

El primer director de Sa¨® va ser Josep Antoni Comes, que abans havia dirigit la revista Iglesia Viva i que impuls¨¤ aquesta publicaci¨® nascuda a la ciutat de Val¨¨ncia, com una ¡°nova resposta als plantejaments pastorals de l¡¯Esglesia¡±, com ens recorda Vicent Cremades en l¡¯obra mencionada anteriorment.

Sa¨® venia a apostar per una nova manera de fer periodisme i tamb¨¦ amb una nova manera de vore l¡¯Egl¨¦sia. Com diu Vicent Cremades: ¡°Davant de l¡¯¨²nica veritat, de l¡¯¨²nica ideologia oficial, amb la seua moral i amb els seus valors socials, ¨¦s a dir, enfront del pensament ¨²nic, la publicaci¨® d¡¯una nova revista era una eina tan necess¨¤ria com imprescindible per a la llibertat de pensament i de consci¨¨ncia¡±.

Era evident que Sa¨® naixia com ¡°una forma de analitzar la situaci¨® i de donar una nova perspectiva¡±, a les ombres que anaven cobrint els nous horitzonts.

Sa¨®, que va tindre com a model empresarial en el seu naixement la f¨®rmula jur¨ªdica de Comunitat de B¨¦ns, en 1997 va passar a societat limitada, amb 17 socis, i amb el periodista i capell¨¤ Emili Mar¨ªn com a segon director de la revista. Mar¨ªn es va esfor?ar per tal que Sa¨® es fera present en aquelles q¨¹estions relacionades amb la fe i la societat valenciana, en el que feia refer¨¨ncia als aspectes socials, culturals o pol¨ªtics ¡°i tamb¨¦, de manera especial, amb la llengua del nostre poble¡±, una llengua marginada constantment per la jerarquia valenciana, tant pel que fa a la lit¨²rgia, com als estudis als Seminaris de les di¨°cesis valencianes.

Amb el tercer director de Sa¨®, Vicent Cardona, tamb¨¦ prevere, como Comes i Mar¨ªn, la revista es va obrir a nous horitzonts, ja que comen?¨¤ a publicar diverses col¡¤leccions de llibres i de material did¨¤ctic per a catequesi.

Degana de la premsa en valenci¨¤, Sa¨®, amb una periodicitat mensual, ¨¦s una revista de inspiraci¨® cristiana, eclesial per¨° no eclesi¨¤stica, que intenta reflectir la problem¨¤tica social i cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, per mitj¨¤ de grups vinculats a l¡¯Esgl¨¦sia, i compromesos amb la defensa de la llibertat i els drets humans. Per aix¨° mateix Sa¨® no compta amb la ¡°benedicci¨®¡± de la jerarquia valenciana, i ¨¦s vista amb una certa suspic¨¤cia, degut a la seua independ¨¨ncia i a la seua aposta per la llengua i la cultura dels valencians, cosa que no fan els capellans i els bisbes.

La revista Sa¨®, des de la seua fundaci¨® ha comptat amb els millors pensadors i intel¡¤lectuals del moment, como Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Vicen? Rosell¨® Verger, Rafael Llu¨ªs Ninyoles, Manuel Girona, Ramir Reig, Vicent Franch i Ferrer, Llu¨ªs Aguil¨® L¨²cia o Joan Francesc Mira entre d¡¯altres.

En la actualitat i des de el 2010, la revista la dirigeix per primera vegada en la seua hist¨°ria, un laic, Vicent Bosc¨¤, que ha donat una nova embranzida a Sa¨®, per, entre d¡¯altres coses, esquivar els problemes econ¨°mics d¡¯una publicaci¨® que no rep cap mena de suport, ni econ¨°mic ni moral, dels bisbes valencians, ni tampoc de la Generalitat, que va retirar de la revista la seua propaganda institucional. Malgrat tot, aquesta revista, s¡¯ha convertit en br¨²ixola per tal d¡¯orientar i fer avan?ar la nostra Esgl¨¦sia. I tamb¨¦ per construir una Esgl¨¦sia m¨¦s pr¨°xima als problemes de la gent, una Esgl¨¦sia m¨¦s senzilla, i m¨¦s compromesa amb la construcci¨® d¡¯una societat m¨¦s humana, m¨¦s solidaria i m¨¦s justa.

Sa¨®, com ens recorda Vicent Cremades, ha ¡°tingut sempre una actitud global. No nom¨¦s funcionava com un mitj¨¤ d¡¯informaci¨®, sin¨® que tamb¨¦ exercia como un mitj¨¤ de formaci¨®¡±.

Per aix¨° mateix els primers 400 n¨²meros de Sa¨®, i malgrat les dificultats que ha d¡¯esquivar, auguren una llarga vida a aquesta revista, tan modesta como necess¨¤ria, en l¡¯Esgl¨¦sia i en la societat valenciana.

Josep Miquel Bausset es monje en el monasterio de Montserrat