Bevedors de vi

Rellegint una altra vegada l¡¯Odissea (un cant o dos de tant en tant s¨®n un aliment incomparable) he tornat a constatar l¡¯aspra i alhora delicada hospitalitat dels nostres antecessors en aquelles ribes orientals de la mar comuna, la repetici¨® ritual dels seus convits. L¡¯hoste que arriba en una casa ¨Cuna casa aristocr¨¤tica, no cal dir-ho¡ª ¨¦s invariablement convidat, abans de tot, a menjar i a beure fins que el seu cor quede content. Quasi indefectiblement, el visitant arriba a l¡¯hora del sopar o d¡¯un convit en honor d¡¯algun d¨¦u, i l¡¯amo de casa ordenar¨¤ que li posen davant un cistellet de pa i un gran plat de carn rostida, i que li servisquen vi en una copa d¡¯or. Barregeu el vi roig, o el vi negre, el vi de color fosc, i ompliu les copes, mana el senyor: serviu el vi dolc¨ªssim, el vi com la mel. I si l¡¯ocasi¨® era extraordin¨¤ria, o l¡¯hoste especialment distingit, l¡¯amo manava traure el vi m¨¦s vell: majordona, v¨¦s al celler i obre les ¨¤mfores de vi d¡¯onze anys, ordena un dels senyors. I la nimfa Calipso li d¨®na, a Ulisses, bots de bon vi per al viatge, quan ha de deixar-lo partir per ordre de Zeus. El vi ens ha acompanyat sempre, en aquestes riberes de la nostra mar, abans i tot que foren ocupades per ciutats i per regnes potents. Una miqueta m¨¦s cap a l¡¯est, ja bevien bon vi els m¨¦s antics navegants de Fen¨ªcia o de Creta o de les illes gregues, i degueren portar peus de vinya per a plantar-los all¨¤ on arribaven. I una mica despr¨¦s els romans van ser grans comerciants de vi de moltes classes, grans bevedors de vi especiat i introductors de la vinya fins als ¨²ltims racons de l¡¯Imperi. Com en els convits dels herois hom¨¨rics, en cada dinar o sopar de les cases on entenen la vida com cal, hi ha a taula una botella de vi. Ja s¨¦ que es pot viure sense beure ¡ªsense beure vi¡ª, per¨° tamb¨¦ s¨¦ que un got de vi cada dia millora la qualitat de la vida, i segons alguns estudis m¨¨dics potser en millora tamb¨¦ la quantitat, vull dir, la duraci¨®. La vida en solitari, i sobretot la vida en companyia, en aquestes terres a la vora del mar Mediterrani, ja fa molts segles que ¨¦s m¨¦s bona vida si l¡¯acompanya el vi. Perqu¨¨ la nostra hist¨°ria comen?a amb el pare Homer, i amb els seus herois grans menjadors de carn i bevedors de vi. Esperem que no s¡¯acabe, justament ara que el vi ¨¦s cada vegada m¨¦s bo. I de passada, recordarem els grecs: els d¡¯abans i els d¡¯ara.