Els ibers ¡®valencians¡¯, del mite al ¡®kitsch¡¯

El 1908, en plena Renaixen?a valenciana, Teodor Llorente va escriure: Fills del glori¨®s Lucentum! Fills de l¡¯hermosa Edeta! / Formem un estret rogle; donem-se b¨¦ les mans. / De la uni¨® naix la for?a, i ella el valor completa: / jurem ser per a sempre tots uns, tots valencians. Tradicionalment, tant el nacionalisme espanyol del XIX, la Renaixen?a i el regionalisme valencians (fins i tot quan encara no hi havia evid¨¨ncies arqueol¨°giques) com el franquisme, van rec¨®rrer als ibers per demostrar una perviv¨¨ncia identit¨¤ria que travessava els segles. Per¨°, i ara? Quina ¨¦s la imatge i l¡¯¨²s que se¡¯n fa despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯investigacions sobre aquesta cultura datada entre els segles VI i II abans de la nostra era? Les exhaustives excavacions a jaciments com els d¡¯Edeta (Ll¨ªria), la Bastida de les Alcusses (Moixent), la Serreta (Alcoi) o Kelin (Caudete de las Fuentes) han desterrat aquells mites fundacionals del poble espanyol o valenci¨¤?

A aquestes preguntes intenta respondre l¡¯arque¨°leg Tono Vizca¨ªno amb la seua tesi doctoral ?beros, p¨²blicos y cultura de masas. El pasado ib¨¦rico en el imaginario colectivo valenciano, dirigida per les professores Carmen Aranegui i Consuelo Mata. ¡°L¡¯objectiu ha estat veure com s¡¯ha imaginat, s¡¯ha percebut i s¡¯ha utilitzat el passat iber al Pa¨ªs Valenci¨¤ des de l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut d¡¯autonomia del 1982 fins ara¡±, diu Vizca¨ªno, que ha repassat els mitjans de comunicaci¨®, ha fet enquestes a peu de carrer i ha estudiat els usos m¨¦s enll¨¤ dels ¨¤mbits hist¨°ric i cultural, com ara el pol¨ªtic, el comercial i el festiu.

Per mitjans de comunicaci¨® Vizca¨ªno ent¨¦n tot producte i suport en qu¨¨ s¡¯ha representat el m¨®n iber: llibres de text i de divulgaci¨® general, c¨°mics i novel¡¤les, cromos, revistes populars d¡¯hist¨°ria i arqueologia, documentals de televisi¨® i, fins i tot, blogs i missatges de Facebook i Twitter. ¡°En general¡±, explica, ¡° la imatge constru?da continua determinada per la visi¨® que dels ibers tenien els cronistes grecs i romans¡±. ¡°No s¡¯ha actualitzat el coneixement arqueol¨°gic, no hi est¨¤ present¡±, adverteix, ¡°i aix¨° ¨¦s un problema, perqu¨¨ la visi¨® dels cl¨¤ssics ¨¦s molt parcial i interessada per q¨¹estions pol¨ªtiques, per aix¨° els veien com un poble primitiu, b¨¤rbar, guerrer¡±.

I esmenta, per exemple, les novel¡¤les El ¨²ltimo guerrero, de Teresa Jov¨¦ (1986), El Guerrero de La Serreta, de Miguel Lucas Cant¨® (2009), o Rey Lobo, de Juan Eslava Gal¨¢n (2010), i molts c¨°mics que se centren en l¡¯aspecte b¨¨l¡¤lic, l¡¯hero?citat i la resist¨¨ncia davant l¡¯invasor, on es destaca la masculinitat amb la figura estereotipada del guerrer o mercenari, ¡°tot i que arqueol¨°gicament sabem que els ibers no tenien exercits professionals, les muralles no es constru?en per a defensar-se i, primordialment, eren agricultors i artesans¡±.

Curiosament, aquests estereotips b¨¨l¡¤lics ben divulgats no han arrelat massa en la poblaci¨®. En les enquestes fetes per Vizca¨ªno, l¡¯agricultura s¡¯identificava com l¡¯activitat m¨¦s caracter¨ªstica dels ibers amb un 33%, seguida pel comer? (22%), la guerra (17%), i l¡¯art (16%). ¡°?s a dir, se¡¯ls imaginen com un poble fonamentalment agr¨ªcola i comerciant¡±, adverteix l¡¯autor.

Aquesta percepci¨® agr¨ªcola, per¨°, ¡°est¨¤ relacionada directament amb la mateixa identitat valenciana, on l¡¯agricultura constitueix un dels puntals essencials de l¡¯imaginari simb¨°lic constru?t des del segle XIX¡±, subratlla. Una de les proves gr¨¤fiques d¡¯aquesta identificaci¨® es pot trobar al Parc Cer¨¤mic d¡¯Hist¨°ria Valenciana de Manises, on hi ha diversos taulers que representen episodis hist¨°rics amb l¡¯ajuda dels protagonistes del c¨°mic Pumby, obra del dibuixant Josep Sanchis Grau. ¡°La part ib¨¨rica¡±, descriu l¡¯arque¨°leg, ¡°mostra una aut¨¨ntica fusi¨® de les icones ib¨¨riques, com la Dama d¡¯Elx i el Guerrer de Moixent, amb els principals referents de la identitat valenciana: la barraca, l¡¯Albufera, la dol?ainai la fallera¡±. Referents, ¨¦s clar, de Val¨¨ncia ciutat i l¡¯Horta. ¡°?s il¡¤lustratiu¡±, afig, ¡°el fet que a Val¨¨ncia, focus de projecci¨® d¡¯aquesta imatge estereotipada, es done el percentatge m¨¦s alt d¡¯identificaci¨® dels ibers amb l¡¯agricultura, amb un 42,3%¡±. Aquesta percepci¨®, per¨°, va minvant a Castell¨® (34,6%), Alacant (33,8%), Sagunt (29,5%) i Elx (25,6%).

La tradici¨® dels segles XIX i XX, que atorgava al m¨®n iber un caire de genu?nitat i puresa que legitimava la identitat dels valencians en el temps, ha estat, segons Vizca¨ªno, impulsada tamb¨¦ als anys 80 i 90. ¡°Des de la recentment estrenada autonomia va haver un inter¨¦s per popularitzar-los mitjan?ant publicacions divulgatives, tant des de les inst¨¤ncies oficials com des d¡¯entitats privades (especialment caixes d¡¯estalvi i peri¨°dics) i associacions¡±, publicacions en les quals es parla literalment ¡®d¡¯ibers valencians¡¯ i se¡¯ls localitza sobre el mapa auton¨°mic actual. ¡°Com que es tracta d¡¯una cultura antiga, amb nom i elements propis i un desenvolupament previ a l¡¯homogene?tzaci¨® romana [¡­], els ibers ac?tuaren com a garants d¡¯una llarga traject¨°ria hist¨°rica¡±, es llig en la tesi de Vizca¨ªno.

Les disputes identit¨¤ries, ¨¦s clar, tamb¨¦ mantenen la cultura ib¨¨rica com a ostatge. Mentre el regionalisme valencianista ha emprat indistintament la Dama d¡¯Elx o el Guerrer de Moixent com a icones pr¨°pies, el nacionalisme valencianista ha escollit el Guerrer, at¨¦s que, segons l¡¯autor de la tesi, ¡°la Dama ha actuat m¨¦s com a emblema del nacionalisme espanyol¡±. D¡¯altra banda, un dels sectors m¨¦s extrems de l¡¯anomenat blaverisme incorpora l¡¯ess¨¨ncia ibera com a distintiu ¡°d¡¯un nacionalisme anticatalanista i antiespanyolista¡±, explica Vizca¨ªno, ¡°i fins i tot alguns noms i icones ib¨¨riques han estat utilitzats per grups neonazis, com ¨¦s el cas del Frente Saiti¡±.

D¡¯altra banda, ¡°un sector nacionalista de caire catalanista ha buscat establir el passat com a vincle entre el Pa¨ªs Valenci¨¤ o Catalunya, ja que es tracta d¡¯¨¤rees d¡¯expansi¨® de cultura ib¨¨rica¡±, diu l¡¯autor, que tamb¨¦ constata que en diversos blogs i f¨°rums digitals es proposen noves demarcacions territorials per a substituir les prov¨ªncies basant-se en el llegat iber, com ara l¡¯Edet¨¤nia per a la zona de Val¨¨ncia i Contest¨¤nia per a la d¡¯Alacant, o b¨¦ Di¨¤nia o Saitib¨¨ria per a les anomenades Comarques Centrals.

Les icones com la Dama d¡¯Elx o el Guerrer de Moixent s¨®n fonamentals en el discurs identitari i suporten una c¨¤rrega ideol¨°gica afegida. Revisant les falles, per exemple, Vizca¨ªno menciona el monument de la pla?a de Mari¨¤ Benlliure del 1929, que representava la valenciana Pepita Samper, la primera Miss Espanya, vestida de fallera asseguda als peus d¡¯una gran Dama d¡¯Elx, com una exaltaci¨® de la bellesa de la dona valenciana del passat i del present. Sis d¨¨cades despr¨¦s, la falla Bail¨¦n-X¨¤tiva reprodu?a el 1987 una Dama d¡¯Elx sobre la qual es recolzava el Palleter, l¡¯heroi popular per excel¡¤l¨¨ncia de la Val¨¨ncia moderna. Ben nombrosos han estat tamb¨¦ els ninots del Guerrer de Moixent.

Significativament, en les enquestes fetes per Vizca¨ªno, el Guerrer de Moixent est¨¤ absent de l¡¯imaginari col¡¤lectiu a les ciutats d¡¯Alacant i Elx, en part perqu¨¨ ¡°l¡¯ess¨¨ncia ib¨¨rica l¡¯assumeix la Dama d¡¯Elx per q¨¹estions de proximitat¡±, per¨° tamb¨¦ ¡°perqu¨¨ el Guerrer de Moixent ha estat utilitzat sovint com a s¨ªmbol d¡¯una valencianitat en qu¨¨ territorialment preval la ciutat de Val¨¨ncia i ling¨¹¨ªsticament domina el valenci¨¤ (enfront del castell¨¤), fet que pot haver despertat un rebuig a la zona alacantina¡±, explica l¡¯autor. Aix¨ª, a Val¨¨ncia capital, un 66¡¯7% dels enquestats vincularen el Guerrer a l¡¯ess¨¨ncia ibera, mentre que a Alacant nom¨¦s un 10¡¯4% el reconeixia.

Les faenes arqueol¨°giques tamb¨¦ ofereixen un nou repertori iconogr¨¤fic en l¡¯activitat econ¨°mica, tur¨ªstica i festiva. A Moixent, on predomina la producci¨® de vi, hi ha molts cellers que aprofiten la icona del Guerrer, l¡¯alfabet iber i altres representacions ¡°per a buscar la diferenciaci¨®, al¡¤ludint al passat com un garant de tradici¨®, de qualitat artesanal allunyada de la producci¨® massiva i estandarditzada¡±, apunta Vizca¨ªno. En aquesta localitat de la Costera se celebra anualment l¡¯Outlet Running Trail, una carrera de muntanya (l¡¯anomenat Recorregut del Guerrer) que es promociona amb la figura d¡¯un soldat iber i el lema ¡°Trau el Guerrer que portes dins¡±.

Per descomptat, a Elx hi ha nombrosos establiments i marques comercials que aprofiten la figura de la Dama per a vendre mercaderies diverses, des de d¨¤tils fins a lleixiu, per¨° tamb¨¦ joies i productes de moda i bellesa, perqu¨¨ ¡°atorga distinci¨® i evoca una activitat mil¡¤len¨¤ria i artesana¡±, diu Vizca¨ªno. L¡¯¨²s de la Dama arriba a tenir un punt kitsch quan est¨¤ present a tot arreu: a les botigues de records, a les cases damunt de l¡¯aparell de televisi¨® o penjades a la paret com si es tractara d¡¯una Mare de D¨¦u, o en un altaret de l¡¯ermita de Sant Crist¨°fol d¡¯Alcoi, on la Dama d¡¯Elx comparteix veneraci¨® amb un sant Pancraci i un Cor de Jes¨²s, tot ben adornat amb flors de pl¨¤stic.

Un exemple de la folkloritzaci¨® moderna dels ibers com a mite fundacional l¡¯aporta Guardamar. El 1987 es va trobar una figura femenina a la necr¨°polis del Cabezo del Lucero i l¡¯any seg¨¹ent es va institucionalitzar una cerim¨°nia dins de les festes patronals, amb el nomenament d¡¯una Dama de Guardamar com a reina de les festes i una recreaci¨® teatral a l¡¯aire lliure. Si no n¡¯hi ha, de tradici¨®, se n¡¯inventa.