Traficants de viatges i paraules

Joan Benesiu acaba de publicar Gegants de gel, una novel¡¤la inquietant i enlluernadora alhora. Qui ¨¦s Joan Benesiu?, es preguntar¨¤ el lector. Abans de contestar, cal fer cinc c¨¨ntims sobre alguns fils que cusen el seu univers narratiu. Joan Benesiu no ¨¦s Joan Benesiu. El seu nom real ¨¦s Francesc Mart¨ªnez Sanchis i el t¨ªtol del llibre era un altre en una edici¨® autoeditada fa uns mesos abans: Els passejants de l¡¯illa de X¨¤tiva. El canvi del t¨ªtol ¨¦s motivat per la necessitat de tenir m¨¦s pegada, per¨° el canvi de nom i de t¨ªtol ja ens assenyala que la literatura de l¡¯autor ens aboca al tema de la identitat, a la invenci¨® d¡¯altres identitats o mons, a la recerca del viatge permanent. Aquestes idees ja feien acte de pres¨¨ncia en la seua primera novel¡¤la, Intercanvi (2007), que ofereix molts vasos comunicants amb l¡¯actual: referents literaris i cinematogr¨¤fics, algun personatge¡­

Cal confessar, abans de tirar endavant, que aquest lector va ser cec davant de les potencialitats que oferia el primer llibre de Joan Benesiu (o hem de dir Francesc Mart¨ªnez Sanchis?, que era com signava). En la cursa per a fer-lo visible, la persona que ha bregat tot el que ha pogut i m¨¦s ha estat l¡¯escriptor Manuel Baixauli, autor del pr¨°leg que encap?ala la novel¡¤la. La literatura t¨¦ la virtut d¡¯oferir als lectors despistats una segona oportunitat. Cal aprofitar-la. En Intercanvi cuegen els trets que engreixen Gegants de gel. Ara b¨¦, la novel¡¤la no ¨¦s nom¨¦s una depuraci¨® de les febleses de l¡¯anterior. ?s una maduraci¨® i un eixamplament de mirada i de recursos.

El narrador i un dels protagonistes de Gegants de gel ¨¦s un ¡°malalt de literatura¡±. No ho diem perqu¨¨ puga entendre la lletra impresa com a pur joc o exhibici¨®. El joc existeix, perqu¨¨ forma part del joc del discurs, per¨° per al narrador la literatura ¨¦s una plataforma per a comprendre les coses, de trobar perspectives noves a all¨° que es veu o es viu. La ficci¨® i el pensament esdevenen aix¨ª eines de comparaci¨®, d¡¯indagaci¨® i d¡¯imaginar mons possibles a partir de personatges o fets entrevistos. El narrador arriba a dir que la seua vida ¨¦s subsidi¨¤ria, que viu ¡°a expenses de les aventures dels altres¡±. Per¨° aquesta manera d¡¯¡°entretenir¡± la seua vida potser siga una via de no voler pensar en la seua sort concreta. Ho ¨¦s de vegades, per¨° sovint ¨¦s una cinta d¡¯interrogacions, de voler anar m¨¦s enll¨¤. El narrador, per aquest motiu, no amaga les cartes, les ensenya i diu els autors que l¡¯interessen, on trobem des de narradors i pensadors a cineastes i pintors, passant per cantants de pop o can?ons de tango. El narrador ¨¦s una esponja, que fa seues les mirades i les idees dels altres. La literatura, la cultura en general, ¨¦s un gaudi, per¨° tamb¨¦ un aprenentatge i un interrogatori permanent. Joan Benesiu esmenta molts noms. Podr¨ªem remarcar les figures, per posar-ne nom¨¦s unes poques, de Roberto Bola?o, Enrique Vila-Matas i Ernst J¨¹nger, per¨° sens dubte la connexi¨® m¨¦s af¨ª, si m¨¦s no a primera vista, ¨¦s W. G. Sebald, perqu¨¨ en un mateix tra? narratiu integra narraci¨®, cr¨°nica de viatge, biografies fict¨ªcies, somnis, passatges assag¨ªstics, sovint amb un vern¨ªs filos¨°fic ¨Csense ser mai fosc¨C, relat polic¨ªac, combinat amb material fotogr¨¤fic. Tot plegat, el tr¨¤fic de refer¨¨ncies ¨¦s tant fecund que esdev¨¦ un cant al llenguatge, ja que representa el seu triomf davant de la descomposici¨® progressiva del m¨®n, que tant obsedeix el narrador. Alg¨² va dir, em sembla que Wittgenstein, que qui ¡°puga parlar, pot dir esperan?a, i viceversa¡±. Parlar ac¨ª d¡¯esperan?a pot ser excessiu, per¨° els personatges persegueixen alguna resposta o algun indici per imprec¨ªs que siga.

El narrador arriba a dir que la seua vida ¨¦s subsidi¨¤ria, que viu ¡°a expenses de les aventures dels altres¡±

Si el protagonista de L¡¯emperador de Jordi Coca era un homo viator medieval, el nostre narrador ¨¦s un viatger contuma?, una mena de pelegr¨ª que encara no cerca res en concret, ¨¦s un ca?ador d¡¯hist¨°ries, de viv¨¨ncies i de situacions. L¡¯anada a altres geografies ¨¦s alguna cosa m¨¦s: ¨¦s un viatge amb el seu cos, per¨° tamb¨¦ amb la mem¨°ria i aix¨ª ens trobem de sobte enmig d¡¯una biblioteca ambulant de la vida, de la literatura i de la hist¨°ria. Gegants de gel ens transporta a l¡¯Argentina, a la zona de la Terra del Foc, en concret a la ciutat d¡¯Ushuaia, al punt m¨¦s extrem del pol sud. Els dies de Nadal, al voltant d¡¯una taula d¡¯un local anomenat Katowice, nom d¡¯una ciutat polonesa, es reuneixen una s¨¨rie de personatges que fugen o cerquen alguna resposta. Els personatges (un franc¨¦s, un angl¨¦s, un mexic¨¤, un xil¨¦, un espanyol i la propiet¨¤ria polonesa) es disposen narrar els seus drames, ja que l¡¯anonimat de trobar-se a la punta del m¨®n ajuda a mostrar-se i a abocar als altres perip¨¨cies esgarrifoses. Aquesta situaci¨® em recorda alguna hist¨°ria d¡¯alguns escriptors ¨¤rabs, que fan c¨®rrer mons de boca en boca. Els periples personals i les hist¨°ries contades configuren un conjunt de viatges dantescos o al¡¤leg¨°rics, on troben algunes ¡°raons¡± o ¡°desraons¡± del m¨®n, i tamb¨¦ les derives de la identitat personal, per¨° tamb¨¦ de les identitats europees i sud-americanes. El lligam de les evocacions personals i de l¡¯art de mem¨°ria afectiva i creativa, amb les vincles amb el temps i les seues connexions d¡¯identitat entre les persones i ¨¨poques i objectes i llocs permet a Joan Benesiu bastir a partir d¡¯unes quantes hist¨°ries un fris d¡¯univers complex i potent.

El narrador ¨¦s personatge culte, refinat que gestiona el seu relat amb una prosa morosa, digressiva, reflexiva. L¡¯estil, sovint, ¨¦s auster, anal¨ªtic, per¨° no sempre, ja quan li conv¨¦ engega tensions diverses per pujar la temperatura del relat. El narrador, com alguns dels altres personatges, tenen un punt de melanc¨°lic, no gens f¨¤cil de precisar i es percep en el fet que no es troben a gust o se senten asfixiats en el seu lloc o als llocs on van. S¨®n personatges despla?ats, err¨¤tics i envoltats d¡¯una profunda soledat amb la voluntat de meditar o buscar alguna via d¡¯escapament. Aquest desfici melanc¨°lic es manifesta en el narrador en la urg¨¨ncia de fer coses, encara que siga err¨¤ticament. Aix¨° es veu, posem per cas, en les passejades nocturnes per magatzems abandonats que reforcen el desenc¨ªs del narrador, ja que considera que la fugida a la frontera m¨¦s allunyada que fan els europeus fatigats del propi esgotament no representa cap soluci¨® de res, nom¨¦s es troben amb ¡°la vict¨°ria del no-res¡±. Siga en l¡¯estudi de les arrels familiars com en el viatge, el narrador veu el m¨®n com un mapa de missatges compost per un llenguatge secret. Per aix¨° mira de localitzar indicis en tot. La seua manera de veure les coses l¡¯aboca al pessimisme, per¨° alhora l¡¯obliga a iniciar de nou el seu viatge err¨¤tic.

Es perceben trets de notable elevaci¨® liter¨¤ria en la mirada de Joan Benesiu en Gegants de gel que, amb el joc de contrapunt i una intensitat efectiva, sobretot a partir del segon relat, basteix un potent ventall de viatges, alguns d¡¯ag¨°nics, plens de replecs, que converteixen el periple a l¡¯extrem austral en un mirall de nostre present. I la lectura esdev¨¦ una experi¨¨ncia gens corrent entre nosaltres. Una llarga aventura.