Recomanem

Assaig

Els inc¨°modes en vida solen guanyar-se els aplaudiments en la mort. ?s el cas del cantautor alcoi¨¤ Ovidi Montllor, que, a partir de la seua mort, ara fa vint anys, ha viscut un proc¨¦s de recuperaci¨®, reivindicaci¨® i simbolitzaci¨® molt important. I molt merescut, ¨¦s clar. En aquesta l¨ªnia arriba Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, del tamb¨¦ alcoi¨¤ Jordi Tormo, una obra fragment¨¤ria que s¡¯endinsa en una de les facetes menys conegudes d¡¯Ovidi: la poesia, tant la seua pr¨°pia com la relaci¨® amb la d¡¯altres coneguts poetes. No es tracta, doncs, d¡¯una biografia, sin¨® d¡¯una s¨¨rie de retalls ¨Ctextos sobre l¡¯autor, material in¨¨dit d¡¯aquest, fotografies¨C que ajuden, tots plegats, a al?ar novament una figura oblidada despr¨¦s d¡¯una Transici¨® que no va voler saber res dels qui cantaven alerta contra tot i per tot.

Poesia

El cas d¡¯Emili Albi ¨¦s el dels poetes per vocaci¨®, que han trobat els versos m¨¦s enll¨¤ del seu medi. Valenci¨¤ resident a Madrid, llicenciat en Dret, acaba de presentar la seua primera obra en vers. I ¨¦s molt notable. Es tracta de dues, de fet, ja que en el mateix volum trobem Amb veu d¡¯on mai som vinguts i Solitud i labor. El primer, un poemari de (i cap a) la soledat i all¨° perdut, de versos prims i durs. El segon, en la mateixa l¨ªnia formal per¨° amb algunes peces m¨¦s llargues i sobretot m¨¦s narratives, s¡¯endinsa en una altra soledat, la de l¡¯alienaci¨® del treball i les grisors dels seus escenaris. Nom¨¦s una esperan?a: ¡°Quan isc per la porta/ em convertisc en llops / i en poetes¡±.

Revista

Acabat a la vora del 2015, ¨¦s ara que arriba a les nostres mans l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista Afers, ¡°De pa¨ªs a comunitat. Valencianisme pol¨ªtic i regionalisme¡±, que vol ser una de les grans aportacions a l¡¯estudi de la Transici¨® valenciana. Aquest conjunt d¡¯articles, coordinat per Vicent Flor, afig informaci¨®, ¨¦s de veres, al que Alfons Cuc¨® ja apunt¨¤ en Roig i blau, i tornen a evidenciar que el que ens havien contat sobre aquest tema no era del tot cert. P¨¤gines que intenten explicar, tot plegat, perqu¨¨ ¡°es pass¨¤ del blau al blau, del blau franquista al blau blaver, de la regi¨® a la comunitat, passant per un roig, per un pa¨ªs (dissortadament) ef¨ªmer¡±. Imprescindible ant¨ªdot de tert¨²lies televisives.