Les geografies liter¨¤ries dels escriptors valencians

Per a un manual d¡¯¨²s correcte de la literatura catalana al Pa¨ªs Val¨¨ncia una primera instrucci¨®: manipular-ho amb cura. Per les seues condicions, ¨¦s una literatura m¨¦s esmunyedissa del que sembla i condueix sovint a la confusi¨®. Amb el temps la literatura ha esborrat els l¨ªmits i ha esdevingut imprevisible. Si ens arrisquem a etiquetar-la, a endossar-li un tret concret, un defecte o un encert, exclusius, l¡¯asfixiarem i en farem un retrat est¨¤tic que segurament caldria canviar al cap d¡¯un moment. Precauci¨®, per tant: el que abans podia ser una caracteritzaci¨® encertada, ara pot ser un enfocament esbiaixat. Anar alerta ha de ser la nostra m¨¤xima. Si en un moment, Joan Fuster lamentava, com era raonable, que calia fer literatura ¡ªsense defensar cap est¨¨tica¡ª de la realitat valenciana, perqu¨¨ a una cultura que vol ser-ho li cal convertir el terbol¨ª de la hist¨°ria, passada o present, ¡°l¡¯impossible control de les coses reals¡±, com diu Philip Roth en Operaci¨® Shyloch, o la voluntat de provar-ho, en imaginari literari. B¨¦, caldria constatar que fins als anys setanta del segle passat en prosa hi havia ben poca cosa. El costumisme i la mirada sentimental, dominant d¨¨cades enrere, reculaven per raons de sociologia. L¡¯horitz¨® narratiu era pr¨¤cticament un erm, on tot estava per fer. Una part dels joves dels anys setanta apostaren per una literatura rabiosament moderna, bastant barrejada amb realitat, on l¡¯escriptura i els seus miralls eren el centre d¡¯operacions. La mirada contempor¨¤nia no era nom¨¦s aix¨°: demanava superar la mirada provinciana, que era, i encara ¨¦s, un dels grans reptes dels nostres escriptors.

L¡¯actitud localista o provinciana ¨¦s una ombra llarga que sempre plana sobre les literatures menudes i una q¨¹esti¨® llarga d¡¯explicar. Cap literatura n¡¯est¨¤ lliure, d¡¯aquest pecat. Per¨° entre nosaltres la soga estreny una mica m¨¦s. No es tracta que no s¡¯hi valore positivament la literatura universal, sin¨® m¨¦s aviat sembla que siguen dues realitats paral¡¤leles ¡ªla literatura menuda i la universal¡ª que no arriben mai a confluir. En la nostra literatura trobarem de tot. Enmig del cafarna¨¹m del nostre mercat literari, sens dubte trobem tot un seguit d¡¯escriptors que conceben la seua obra com un tour de force revolucionat i permanent. I aix¨° no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de tem¨¤tica, ni d¡¯escriure amb gr¨¤cia; ¨¦s alguna cosa m¨¦s: es tracta de gestar la pr¨°pia literatura dins del gran context, com diu Milan Kundera; de moure¡¯s dins o entre els diversos horitzons que ofereix la liter¨¤ria universal.

Com es basteix un objectiu com aquest? La resposta no es troba en cap recepta prefabricada. D¡¯entrada, ¨¦s una coctelera, amb moltes graduacions i variacions, que pot integrar, segons convinga, ambici¨®, voluntat d¡¯estil, t¨¨cnica, referents culturals de llarg abast i amplitud de mires. Ara i ac¨ª, per¨°, nom¨¦s centrarem el nostre visor en un aspecte ben concret, en l¡¯imaginari geogr¨¤fic, per dir-ho d¡¯una manera. A partir dels vuitanta del segle passat Joan Francesc Mira i Ferrant Torrent comencen a tractar la ciutat de Val¨¨ncia amb unes ulleres liter¨¤ries diferents, pouades en la literatura de m¨¦s pedigr¨ª. D¡¯aleshores en?¨¤ ha plogut molt, i la veritat ¨¦s que les topografies menudes i grans, el temps d¡¯antany i el present, han passat de l¡¯oblit a ocupar un gruix gener¨®s com a mat¨¨ria escrita. Aquest recorregut ha estat una conquesta rellevant. Ara, al nostre pa¨ªs ja es troba, per m¨¦s incipient que ho vulguen i tots els recels que considerem oportuns, tot un imaginari literari.

L¡¯actitud localista o provinciana ¨¦s una ombra llarga que sempre plana sobre les literatures menudes

Potser alguns lectors puguen tenir la sensaci¨® que el localisme o la brevetat de mires pesa massa. No en discutirem les possibles raons. Amb tot, s¡¯oblida amb facilitat que des dels anys vuitanta els nostres escriptors han tingut les antenes orientades m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres, perqu¨¨ era, i ¨¦s, un trampol¨ª per a aterrar en altres mentalitats, en altres conflictes humans i est¨¨tics; ara com una via d¡¯alliberament, ad¨¦s com un somni, per¨° sempre com a mitj¨¤ de recerca, de coneixement. El viatge f¨ªsic o literari ¨¦s moltes aventures alhora, perqu¨¨ exigeix una gran empatia cap a altres maneres de viure, de pensar, etc. Les immersions en altres mons no han estat flor d¡¯un dia, ni de bon tros, en la nostra literatura. I encara menys ara que vivim en una era global, enganxats les vint-i-quatre hores del dia a les ones cat¨°diques, gr¨¤cies a les quals totes les trag¨¨dies i banalitats del m¨®n envaeixen les nostres orelles i els nostres ulls. Com d¨¦iem, en aquest periple s¡¯han embarcat molts dels nostres narradors. De vegades, de manera m¨¦s circumstancial; d¡¯altres, m¨¦s sistem¨¤ticament. Per¨° sempre amb la voluntat d¡¯airejar les neurones, d¡¯eixamplar horitzons. Siga com vulga, poden esmentar entre els primers, posem per cas, els viatges pel Mediterrani de Josep Piera, o valorar que alguns dels millors contes de Josep Lozano estan localitzats a Par¨ªs i a Roma. El mateix autor situa les irisacions llegend¨¤ries d¡¯Ofidi entre M¨¨xic i Europa. A continuaci¨®, Joan Francesc Mira configura un magn¨ªfic Alexandre VI en la Roma i l¡¯Europa del seu temps. A partir dels anys noranta l¡¯esperit viatger s¡¯accentua progressivament. Des del seu primer llibre, Mart¨ª Dom¨ªnguez ha ordit un complex univers literari centrat en diferents moments fundacionals de la cultura europea moderna: de Buffon a Goethe, de Voltaire a Paul C¨¦zanne. El 1999 el dramaturg Manuel Molins publica Trilogia de l¡¯exili, tres obres escrites prou abans, on les figures de Nietzsche, Rimbaud i Verlaine, i Wittgenstein li permeten personificar tres moments crucials ¡ªi tres respostes¡ª del pensament intel¡¤lectual europeu.

Ja en el nou mil¡¤lenni, Joan Bod¨ª cerca l¡¯escenari ex¨°tic de Cuba sota els ressons de la fabulosa narrativa sud-americana per aconseguir una molt bona novel¡¤la. A continuaci¨®, en El soroll de la resta, a trav¨¦s de les perip¨¨cies d¡¯un publicitari, la ficci¨® balla entre Tail¨¤ndia i Val¨¨ncia. El 1999 el dramaturg Manuel Molins planteja en Ab¨² Magrib una mena de road-movie europea per a incidir en el problema de la immigraci¨®. Uns anys despr¨¦s, Adolf Beltran, en Les llunes de Russafa, alternant Russafa i Bagdad, escenifica, entre altres aspectes, els drames del m¨®n ¨¤rab, com la immigraci¨® i la guerra. Com que no ens privem de res, Silvestre Vilaplana assaja en L¡¯anell del pescador, a partir de la mort d¡¯un papa i les intrigues del Vatic¨¤, una mena de thriller eclesi¨¤stic, a base de complots, profecies i incursions al passat. Pel que fa a la literatura no fict¨ªcia, es poden esmentar els viatges de Toni Moll¨¤ als EUA que, per la seua mirada sociol¨°gica, tenen tamb¨¦ un valor afegit. Podr¨ªem afegir-hi altres noms, com ara Ferran Torrent, Vicent Us¨® i Unai Siset. I, fins i tot, se¡¯n podem esmentar m¨¦s, per¨° ja s¨®n n¡¯hi ha prou per a comprovar l¡¯exist¨¨ncia i el valor que t¨¦ la curiositat viatgera dels escriptors valencians.

I el viatge continua. De fet, en molt poc de temps han sortit, o estan apunt de fer-ho, unes quantes obres que opten per aquest cam¨ª, totes de gran inter¨¦s i algunes amb aportacions d¡¯altura. Parlem, d¡¯una banda, de Blut und Boden (Sang i p¨¤tria), de Manuel Molins, d¡¯El retorn de l¡¯hongar¨¨s, d¡¯Anna Monner, que se situen entre la Selva Negra i un camp de concentraci¨® polon¨¦s i a Par¨ªs, respectivament; i, de l¡¯altra, de Despr¨¦s v¨¦nen els anys, de Maria Folch, de Gegants de gel, de Joan Benesiu, d¡¯Estribord, d¡¯Adolf Beltran i d¡¯Un temps per a cada cosa, de Raquel Ricart. Totes quatres dansen entre el Pa¨ªs Val¨¨ncia i Europa i Am¨¨rica, ja siga la del nord o la del sud.

L¡¯obra de Manuel Molins explora el germen corrosiu del pensament ultraconservador de Heidegger, simpatitzant del deliri nazi, i la seua influ¨¨ncia en el pensament i les manifestacions neonazis actuals. D¡¯altra banda, Anna Moner, a cavall entre el Par¨ªs de la fi del segle XIX i l¡¯actual desplega una hist¨°ria de vert¨ªgens tenebrosos i l¨²brics, on se superposen una hist¨°ria basada en l¡¯horror per a crear la il¡¤lusi¨® d¡¯un somni de perviure m¨¦s enll¨¤ de la mort i les perip¨¨cies de la investigaci¨® policial i forense basada en la precisi¨® de la ci¨¨ncia.

En les altres novel¡¤les els pa?sos de destinaci¨® representen la il¡¤lusi¨®, l¡¯esperan?a o la fugida. Tamb¨¦, tot i les particularitats, els diferents poden compartir situacions conflictes semblants. En la hist¨°ria de Maria Folch Castell¨®, Fran?a, el nord d¡¯It¨¤lia, ?stria i l¡¯Alguer s¨®n els escenaris de les lluites i de les esperances, de les cat¨¤strofes i dels exilis que ausculten la hist¨°ria passada i present, la que fa i ref¨¤ la mem¨°ria i la identitat dels europeus.

Adolf Beltran, que es mou amb agilitat en la literatura d¡¯idees, la trama polic¨ªaca que confecciona a Washington li permet establir paral¡¤lelismes amb Val¨¨ncia pel que fa a la pol¨ªtica i a la corrupci¨®. D¡¯altra banda, Raquel Ricart estableix viatges d¡¯anada i tornada entre el Pa¨ªs Val¨¨ncia i els Estats Units per configurar una madeixa de vides trencades, de passions, frustracions i coratge, on els continents esdevenen, segons el cas, com a fugida i il¡¤lusi¨®, somni i esperan?a. Finalment, Joan Benesiu, en una de les novel¡¤les sorpresa de la temporada, arma una ficci¨® d¡¯alta graduaci¨®, on el viatge a la zona austral funciona per als distints personatges de diferents proced¨¨ncies i ¨¦s alhora fugida i recerca de respostes. Aquesta faula d¡¯hist¨°ries tremendes, de barreja de g¨¨neres, de realitat i ficci¨®, de di¨¤legs m¨²ltiples amb altres creadors ¨¦s una reflexi¨® poderosa sobre el m¨®n actual.

L¡¯incomplet itinerari que hem apuntat ens permet observar que, malgrat d¨¨ficits, entrebancs i limitacions, la literatura a Val¨¨ncia brega aferrissadament per no viure a?llada, per obrir finestres, establir lligams amb altres geografies i literatures, per fer seus altres imaginaris, per explorar temes i problemes que superen les fronteres i que ens afecten a tots. Mentre els escriptors valencians cerquen i nodrisquen el desfici de la curiositat tindrem literatura catalana al Pa¨ªs Valenci¨¤ per llarg.