Visigots, federals

Regirant entre retalls i papers vells, n¡¯he trobat un de fa un bon grapat d¡¯anys amb un article de l¡¯historiador Seco Serrano, que es titulava ¡°Naci¨®n de naciones¡±, i ara els explicar¨¦ qu¨¨ explicava. L¡¯historiador Seco escrivia, en el diari ABC: ¡°Al plantearse de nuevo la cuesti¨®n de los l¨ªmites, o del posible desarrollo, de las autonom¨ªas espa?olas ¡ªel cual algunos, por fortuna escasos, quisieran llevar hasta el arriesgad¨ªsimo horizonte del federalismo¡ª ha resurgido, ineludible, un tema capital: el del ser de Espa?a, el de la realidad hist¨®rica de Espa?a¡±. I informava que, davant d¡¯un risc tan greu, la Real Academia de la Historia va dedicar quatre mesos de confer¨¨ncies ¡°a cargo de eminentes numerarios de la ilustre Corporaci¨®n, que pusieron luz sobre el tema desde todos los ¨¢ngulos de visi¨®n posibles¡±. Despr¨¦s diran que som els altres, els que ells en diuen ¡°perif¨¨rics¡±, els qui patim obsessions pel ¡°ser¡± i per la ¡°realitat hist¨°rica¡±. Explica Seco que el cas d¡¯Espanya ¨¦s singular ¡°porque parte de una realidad unitaria prenacional, cuajada en la Monarqu¨ªa visigoda¡±. No ¨¦s broma: Espanya ¨¦s Espanya, una, perqu¨¨ ja ho era en temps d¡¯Ata¨¹lf, Wamba i companyia; i despr¨¦s tot han estat aspiracions i sospirs per la unitat perduda, per ¡°la recuperaci¨®n de una plenitud perdida¡± (plenitud visig¨°tica?), fins a la reintegraci¨® feli?ment aconseguida amb els Reis Cat¨°lics. Tesis modernes i emp¨ªriques, com es pot observar, en aplicaci¨® de les quals Espanya no ¨¦s ara un Estat plurinacional, sin¨® una ¡°realidad plurinacional, pero una realidad que se define inequ¨ªvocamente como naci¨®n¡±: vejau misteri alt¨ªssim. Aix¨ª, quan diuen ¡°naci¨® de nacions¡±, el primer terme vol dir naci¨® de veritat, com les ¡°normals¡±, i el segon significa nacions de mentida, regions amb un nom m¨¦s prestigi¨®s, entitats menors i substancialment subordinades: la il¡¤lusi¨® que amb una prestidigitaci¨® terminol¨°gica el tema ja est¨¤ resolt per sempre. Tan poc resolt est¨¤, que el senyor Carlos Seco considerava bojos radicals, ¡°por fortuna escasos¡±, els qui volen portar aquesta plurinaci¨®-naci¨® ¡°hasta el arriesgad¨ªsimo horizonte del federalismo¡±. Pobres nacionetes de la naci¨® gran, que ni tan sols poden aspirar, sense riscos grav¨ªssims, a un modest horitz¨® federal. ¡°A Madrid¡±, deia Fuster, ¡°tot ¨¦s visig¨°tic¡±. Tenia m¨¦s ra¨® que no es pensava: els visigots, tal com afirmaven amb plena autoritat els acad¨¨mics, s¨®n la base de la hist¨°ria nacional, i allunyar-se¡¯n ¨¦s arriscad¨ªssim. Per tota l¡¯eternitat.