En el nom del formig¨®

A la d¨¨cada dels seixanta la ciutat de Val¨¨ncia, igual que altres ciutats de l'Estat, va veure alterat el seu perfil arquitect¨°nic amb l'aparici¨® d'una s¨¨rie d'esgl¨¦sies que responien a la nova doctrina emanada per part del Concili Vatic¨¤ II. L'Esgl¨¦sia feia el seu aggiornamento en tots els ordres i l'interior dels temples s'adequava a marxes for?ades a la reforma lit¨²rgica, mentre l'exterior afegeix a l'skyline urb¨¤ un exabrupte de ciment nou i de vegades, ins¨°lit. Els campanars tradicionals eren substitu?ts per una mena de trampolins destinats a fer el salt lit¨²rgic i la iconografia barroca, per un minimalisme encara sense encunyar. Si una dominica belga havia estat capa? de despla?ar els Beatles en els hit-parades internacionals cantant les excel.l¨¨ncies del D¨¦u creador amb la tonada "Dominique-nique-nique", l'arquitectura esdevenia el rostre new look d'uns temps, que com cantava el profeta Dylan, estaven mudant i l'adjectiu postconciliar aflorava com la marca distintiva de l'Esgl¨¦sia del canvi. Els extraradis eren enva?ts per temples en forma de plats voladors o dip¨°sits c¨²bics per a enquadraments d'un film de Pasolini. Fins i tot una instituci¨® com el cl¨¤ssic vestit de mariner de la primera comuni¨® entrava en crisi, ara substitu?t amb l'objecte de m¨¦s austeritat espiritual-textil per l'h¨¤bit de monjo cartoix¨¤. De la nit al dia xiquets i xiquetes semblaven els nous sant Francesc d'Ass¨ªs o missioneres del Congo Belga.

Els campanars tradicionals eren substitu?ts per una mena de tramplins

L'arquitectura esdevenia el rostre 'new look' d'uns temps

Les esgl¨¨sies es transformen en auditoris as¨¨ptics amb forma de naus industrials

La senzillesa formal i el tractament de la llum eren fonamentals en aquells edificis

Als barris perif¨¨rics de la ciutat apareixen esgl¨¨sies de nova planta

Per a l'arquitecte i historiador Tito Llopis, a m¨¦s de la nova doctrina del Concili Vatic¨¤ fou significativa "l'obertura que es produeix a partir dels anys cinquanta per a l'arquitectura espanyola despr¨¦s del per¨ªode d'a?llament que ha seguit la guerra civil". "S'inicia", continua Llopis, "un proc¨¦s de recuperaci¨®, a partir d'un funcionalisme tard¨¤ i, d'altra banda, l'arquitectura religiosa va a suposar un camp fant¨¤stic per a l'experimentaci¨® dels llenguatges de la modernitat amb obres pioneres entre nosaltres com l'esgl¨¦sia del poblat del Realenc a Crevillent de l'arquitecte Fern¨¢ndez del Amo de l'any 1957".

Prova d'aquesta fisonomia mutant son les noves creus de terme instal?lades a les diferents eixides de la ciutat de Val¨¨ncia i destinades a custodiar a partir d'ara els quil¨°metres d'asfalt que l'eixamplen sense cotilla municipal. Una religiositat moderna de formes flexibles i convergents com la creu que l'artista Antonio Sacramento erigeix a la pista de Silla, s¨ªmbol d'aquest esperit religi¨®s modelable com el xiclet Bazooka i l'Scoubidou. Les modernes creus de terme son els nous sants greals que il?luminen el retorn a la ciutat en pelegrinatge dels croats motoritzats i a bord dels 600 els dies de festa.

Les esgl¨¦sies es transformen en auditoris as¨¨ptics amb forma de naus industrials i les imatges tradicionals deixen pas a l¨ªnies geom¨¨triques o fluctuants que imiten coloms picassians o cristos dalinians. Sants i ap¨°stols reflecteixen aquesta "crisi d'identitat" iconogr¨¤fica. La consigna ara ¨¦s la simplicitat ornamental i el fidel t¨¦ la sensaci¨® d'entrar en un edifici en mudances on encara no han passat els decoradors eclesi¨¤stics corresponents. Nom¨¦s la llum i els seus jocs lum¨ªnics produeixen una certa calor ornamental entre parets de rajola vista i vidrieres de gust pop-art. Fins i tot una instituci¨® com la trona t¨¦ els dies comptats en aquest nou regne espacial que abandona el cristocentrisme i d¨®na ales a l'Esperit Sant. Fidels i lit¨²rgia s'acosten en un check to check i a falta de l'esplendor iconogr¨¤fica d'altres temps, les can?ons dels boy scouts omplin l'espai i l'angoixa de l'horror vacui.

Un dels primers exemples d'aquest canvi de rumb entre nosaltres el proporciona l'arquitecte Juan Jos¨¦ Estell¨¦s al col.legi de la Presentaci¨® i Sant Tom¨¤s de Villanueva al carrer del Pintor Sorolla. Arran de la riuada del 1957, es posa en marxa el projecte d'edificaci¨® del nou edifici que ha de substituir el vell centre. En la realitzaci¨® contribueixen les personalitats del rector del col.legi, moss¨¦n Josep Espasa, i del religi¨®s i professor Alfons Roig. Precisament aquest ¨²ltim arran d'un viatge a Fran?a ha entrat en contacte amb el convent de La Tourerette de Le Corbusier, que l'ha impressionat profundament. L'arquitecte su¨ªs ¨¦s tamb¨¦ l'autor d'una altra pe?a, paradigma de la nova arquitectura cristiana, l'esgl¨¦sia de Ronchamp, un espai que sembla un retorn als temps dels c¨¤tars i a una religiositat primitiva i tel.l¨²rica. La capella del col.legi de la Presentaci¨® recull aquesta atmosfera de "nova espiritualitat" que comen?a a escampar-se pertot arreu. "?s un espai marcat per l'austeritat", assenyala Tito Llopis, "un inicial 'espai cam¨ª', on una paret corbada, revestida de fusta, dirigeix la vista i els passos cap al presbiteri". La llum zenital i lateral dibuixa ¨ªntimament l'espai refor?at pel mobiliari sagrat dissenyat per alguns membres del Grup Parpall¨®, com el decorador Mart¨ªnez Peris, que s'encarrega dels bancs, els relleus de Nassio Bayarri o l'estilitzat crucifix d'Andreu Alfaro. El mateix Estell¨¦s ¨¦s l'autor de l'altar en forma de banc de fuster. El mateix arquitecte ser¨¤ l'encarregat d'una altra obra religiosa que sobre?x en el paisatge de la ciutat. "La parr¨°quia del Patriarca Sant Josep", diu Tito Llopis, "a l'Avinguda del Port, ¨¦s sens dubte la seua millor obra de car¨¤cter religi¨®s". L'arquitecte hi exemplifica moltes de les caracter¨ªstiques de la nova arquitectura religiosa, com el tractament de la llum natural o la utilitzaci¨® de materials nous, la senzillesa formal enfront de la monumentalitat i l'ostentaci¨®, etc. "Desgraciadament", assenyala Llopis, "intervencions posteriors d'altres arquitectes n'han desfigurat totalment la fa?ana principal i, parcialment, la nau".

Als barris perif¨¨rics de la ciutat apareixen esgl¨¦sies de nova planta, com Sant Joan Bosco al barri de Tendetes o l'esgl¨¦sia de la Fuensanta, mentre els baixos de nous edificis es transformen en temples o "refugis" postconciliars. A la Universitat Laboral de Xest, l'arquitecte Fernando Moreno Barber¨¢, com assenyala la historiadora Carmen Jord¨¢, "hi assimila la cultura arquitect¨°nica provinent de Le Corbusier" i la capella es transforma en un petit oratori amb el formig¨® com a material per a la meditaci¨®. Tamb¨¦ el formig¨® ¨¦s el distintiu de la capella de l'Institut Benlliure, obra de Miguel Fisac, un dels arquitectes espanyols que han assenyalat el cam¨ª de la nova arquitectura religiosa. "Es tractava", diu Tito Llopis, "d'un espai religi¨®s molt singular, cobert de formig¨®, creat amb els ideals est¨¨tics dels anys seixanta, que tristament ha desaparegut, ja que tant l'institut com la capella van ser impunement enderrocats el 1998".

Mentre el 1966 finalitzaven les obres del Seminari de Montcada, un projecte que havia comen?at els anys quaranta, representaci¨® arquitect¨°nica d'aquella esgl¨¦sia jer¨¤rquica i autorit¨¤ria de la postguerra, a la ciutat s'acabaven les obres d'un altre centre parroquial i exemple mod¨¨lic d'aquesta nova onada postconciliar: l'esgl¨¦sia de Jes¨²s Mestre, obra de l'arquitecte gallec Ram¨®n V¨¢zquez Molez¨²n". "?s un projecte dins del Pla de Reajustament de l'Arquebisbat que preveia no sols l'esgl¨¦sia sin¨® un conjunt d'edificacions destinades a diferents serveis". Constru?t entre els anys 1964 i 1966, segueix les directrius d'aquesta espiritualitat segregada pel Concili Vatic¨¤ II. "El seu interior", diu Llopis, "¨¦s un espai que destaca per la seua sensaci¨® d'infinitud, dotat de funcionalitat lit¨²rgica i puresa arquitect¨°nica i art¨ªstica, gr¨¤cies a una rigorosa selecci¨® de materials constructius i de mobiliari sacre".

L'arquitectura religiosa valenciana dels anys seixanta resta com un dels per¨ªodes hist¨°rics m¨¦s singulars de la ciutat del segle XX. Una d¨¨cada en la qual va modificar expressivament el seu paisatge urb¨¤ i que va tenir la col.laboraci¨® de l'Esgl¨¦sia, que va abra?ar la modernitat per acostar-se als fidels. Paradoxalment, la mateixa d¨¨cada en qu¨¨ la societat descobria i comen?ava a venerar altres deus m¨¦s pr¨¤ctics, pr¨°xims i hedonistes.