La metamorfosi de l'artista

Jos¨¦ Mar¨ªa Molina Ciges ho explica molt b¨¦ en un documental sobre la seua obra, a cura de Miquel Franc¨¦s: "Poc temps despr¨¦s d'acabar la carrera de Belles Arts, vaig viatjar a Nova York. All¨ª em vaig sadollar d'Andy Warhol, de Roy Lichtenstein, de l'art pop... Quantes ganes de viure hi vaig descobrir! Quan vaig retornar a Val¨¨ncia, vaig abandonar el meu estil expressionista, fosc i torturat, de den¨²ncia social, i vaig comen?ar a pintar art pop... Des d'aleshores, he anat evolucionant sobre aquest corrent pict¨°ric".

La qualitat de les obres de Molina ¨¦s inq¨¹estionable, i els seus quadres demostren atresorar un bagatge pict¨°ric excepcional: rere aquelles obres hi ha alg¨² que sap de pintura i que, a m¨¦s a m¨¦s, sap pintar. No ¨¦s f¨¤cil aquesta combinaci¨®: de vegades trobem pintors prodigiosos que tenen un substrat intel¡¤lectual molt prim, que val m¨¦s no gratar, no f¨®ra cas que hi aparega la roca mare. El que creix en aquella terra tan escadussera s¨®n farigoles, arom¨¤tiques i agradables. Altres vegades ¨¦s a l'inrev¨¦s, artistes que s¨®n intel¡¤lectuals (com ara Josep Renau): l'obra ¨¦s colpidora i punxeguda, per¨° en exc¨¦s palm¨¤ria.

"Quan vaig retornar a Val¨¨ncia, vaig comen?ar a pintar art pop"

Rere aquelles obres hi ha alg¨² que sap de pintura i que, a m¨¦s a m¨¦s, sap pintar

Hi ha dos Molina: el d'abans del viatge a Nova York i el postnovaiorqu¨¦s

"L'Equip Cr¨°nica feia una pintura m¨¦s pamflet¨¤ria, la meua era potser m¨¦s colpidora"

"Mai no he pintat el paisatge de la vall, ni tampoc l'albufera d'Anna..."

Molina Ciges combina aquests dos equilibris, i ¨¦s interessant i captivador. Qualsevol de les seues obres, especialment els bodegons, amb aquelles ampolles modernistes d'An¨ªs del Mono (que tenen ecos immediats amb els cubistes), te les emportaries a casa, m¨¦s content que un g¨ªnjol. Des del poble natal d'Anna, a la vall d'Estubeny, ben conegut per la seua albufera, ha aconseguit transcendir, i fer-se una posici¨® en el m¨®n art¨ªstic valenci¨¤. Per¨° hi ha dos Molina: el d'abans del viatge a Nova York (el torturat, el fosc, l'irrespectu¨®s, atent a les palpitacions del temps, el temerari que pinta sobre teles de matalassos), i el postnovaiorqu¨¦s, seductor, amable, ple de vida i felicitat. I a mi em fa l'efecte que el primer Molina ¨¦s la base, el tronc, de l'esponer¨®s arbre del Molina posterior.

En el carrer d'Arriba d'Anna viu Jos¨¦ Mar¨ªa Molina Ciges. Era la casa dels seus avis i l'ha condicionada als nous temps, per¨° conservant el sabor de poble. Un poc m¨¦s enll¨¤ hi ha la casa dels pares (on va tindre el seu primer estudi), que mira a la pla?a de la vila. Son pare era d'Atzeneta d'Albaida i sa mare, d'Anna, i aquest darrer fet explica la seua resid¨¨ncia en aquest municipi, en principi tan a?llat dels circuits de l'art pl¨¤stic. Parla valenci¨¤, per¨° amb nombrosos modismes: ¨¦s el que ell diu l'arnero, un patois de terra de frontera.

Al costat de la seua dona Marichu, ens mostra les seues darreres obres, una exposici¨® on combina la seua predilecci¨® per les escultures gregues amb elements del pop, i que ¨¦s una mena de retorn evocador als seus or¨ªgens. Poc temps despr¨¦s d'acabar la carrera, va viatjar a Par¨ªs i a Roma, i all¨ª va descobrir l'estatu¨¤ria grega. Aquelles primeres obres dels setanta eren molt provocatives i sovint hi inclo?a, al costat d'aquells cossos d'apol¡¤los seductors i venus imp¨²diques, grafits que trobava als lavabos p¨²blics ("literatura de retrete", com ara: "Aqu¨ª se caga, aqu¨ª se mea, y el que tiene tiempo se la menea"). "D'aquella primera exposici¨®, vaig vendre'n tots els quadres!", diu rient. "Potser va ajudar el fet que l'Opus Dei protestara a?radament. L'Equip Cr¨°nica feia una pintura m¨¦s pamflet¨¤ria, la meua era potser m¨¦s colpidora, perqu¨¨ era m¨¦s s¨°bria i inesperada". Molina diu que ara li interessa treballar la bellesa que destil¡¤len aquelles obres cl¨¤ssiques, m¨¦s que l'aspecte provocatiu. "He pintat centenars de vegades la Venus de Melos. No em canse mai d'estudiar aquell cos... I totes les que he fet les he venudes! Infinitats de Venus!".

?s important assenyalar que Molina Ciges ha viscut sempre del seu treball art¨ªstic. I sense abandonar Anna, ni els vells amics d'infantesa. "Quan vaig tornar de Nova York, vaig deixar l'estudi de Val¨¨ncia i me'n vaig vindre ac¨ª, a casa dels pares. Estava tan marejat amb el que vaig descobrir a Nova York que vaig estar quasi tres anys sense pintar. Colpit, vaig entrar en una crisi profunda. Per¨° un bon dia vaig retornar a la pintura, vaig iniciar una nova etapa, vaig abandonar aquella pintura expressionista, tenebrosa i fosca, i vaig donar eixida al color". I, en efecte, hi ha dos Molina, tan diferents que es diria que entre ells hi ha hagut un proc¨¦s de metamorfosi completa. Li ho comente, i tamb¨¦ li faig veure que la seua primera etapa em recorda una mica la pintura torturada de Ribera Berenguer. Li sobta aix¨°, per¨° recorda una an¨¨cdota reveladora: "Un dia Ribera em va confessar que li hauria agradat fer el que jo pintava!". Potser envejava la metamorfosi molinesca...

Em mostra uns bodegons, homenatge a Lichtenstein. Al costat de les ampolles cubistes hi ha una alberg¨ªnia, unes magranes, una tallada de mel¨® d'Alger. "?s un Lichtenstein a la valenciana", matisa. Aprofite l'avinentesa per a preguntar-li si el fet de viure a Anna ha condicionat d'alguna manera la seua pintura. Em diu que no, que potser ha influ?t en el seu car¨¤cter, i en el fet d'haver conservat els amics d'infantesa. Per¨° assegura que la Canal de Navarr¨¦s no ha estat motiu d'inspiraci¨®. "Mai no he pintat el paisatge de la vall, ni tampoc l'albufera d'Anna... Per qu¨¨? No ho s¨¦, no hi ha explicaci¨®". Insistisc en aquest tema, que m'¨¦s particularment cridaner: com s'expliquen totes aquelles Venus de Melos, tota aquella estatu¨¤ria de P¨¨rgam, i ni un sol apunt del paisatge. Riu i accepta la cr¨ªtica, amb el bon car¨¤cter que el caracteritza: "Rosa Torres tamb¨¦ em recrimina aix¨°... Sempre que ve m'anima a pintar la nostra albufera. Per¨° no sabria com fer-ho. ?s un llenguatge distint, nou, que hauria d'investigar". L'incite a fer-ho i queda en silenci, i per fi em fa aquesta confid¨¨ncia: "Tots els dies isc a caminar un parell d'hores. Faig un llarg recorregut pels voltants del poble, per la vora del riu, on s'inicia la quebrant¨¤ del Naro. ?s la nostra muntanya i el poble se l'estima. L'altre dia me'l vaig quedar mirant i vaig pensar en David Hockney i la seua famosa obra sobre el Grand Canyon del Colorado, un quadre de quasi tres metres de llarg¨¤ria. Vaig sentir la temptaci¨® d'imitar-lo, amb el nostre Naro...".

Li pregunte en qu¨¨ treballa a hores d'ara i em mostra el retrat d'un home. "?s Alfonso, un dels companys de la meua infantesa, que ¨¦s llaurador. Una persona que sempre m'ha acompanyat, amb la qual he viatjat molt, un veritable amic... M'interessa el seu rostre angul¨®s, i les seues mans, aspres i enormes". I, en efecte, aquelles mans s¨®n cezannianes i tot el quadre atresora alguna cosa temperamental molt pr¨°pia del pintor d'Ais. Trau una altra obra dedicada al seu amic ("aquesta est¨¤ en bajoqueta, vull dir que encara no est¨¤ acabada") i la deixa sobre el cavallet. ?s sorprenent l'energia que condensa. Per¨° l'homenatge a l'amic tamb¨¦ ¨¦s emotiu: "Mon pare s'estranyava que pass¨¤rem tant de temps junts i em preguntava de qu¨¨ parl¨¤vem... De tot, li deia jo: de la vida. ?s poc aix¨°?".

La conversa se centra en el seu estudi i el fet que va estar quasi dos anys sense poder pintar quan es va traslladar des de casa dels pares a la casa reformada dels avis. "A Joan Mir¨® tamb¨¦ li va passar el mateix: en el nou estudi no podia pintar, va estar dos anys sense fer-hi res de profit. Recorde que, quan ho vaig llegir, em va divertir, tan exagerat com em semblava! I a mi em va passar exactament igual al cap de poc de temps! L'estudi ¨¦s fonamental: no saps les vegades que he canviat les taules de lloc, a la recerca de la millor llum, del millor espai". Trau un cat¨¤leg, una retrospectiva de la seua obra, i me'l regala. Li demane que me'l dedique. Remuga una mica, perqu¨¨ no li agrada escriure, per¨° per fi es decideix: "A Mart¨ª Dom¨ªnguez, amb la promesa de pintar la quebrant¨¤ del Naro. Molina Ciges". Estic segur que complir¨¤ la seua paraula. Del Colorado al Naro: aix¨° ¨¦s, al capdavall, la vida.