Radiografia de la ciutat

Com l'argument d'una novel.la d'Arthur Conan Doyle ?o en la versi¨® best-seller global, de Dan Brown?, fa trenta anys que els arquitectes Luis Perdig¨®n i Amando Llopis exploren pl¨¤nols i mapes de la ciutat de Val¨¨ncia com si tractaren de trobar la pista d'un tresor ocult o el corredor per a arribar a una tomba secreta en algun rac¨® del paisatge urb¨¤. Ara, aquesta insist¨¨ncia cartogr¨¤fica s'ha condensat en un llibre, Cartograf¨ªa hist¨®rica de la ciudad de Valencia (1608-1944), que recull i amplia investigacions anteriors i que ha estat editat per la Universitat Polit¨¨cnica. "Des de la meitat dels anys setanta", assenyala Luis Perdig¨®n, "podem dir que comen?a el nostre inter¨¦s per la ciutat i la seua representaci¨®. A nosaltres ens interessava molt l'obra de Manuel Sanchis Guarner, els seus treballs d'investigaci¨®, de geografia, d'hist¨°ria, etc., i all¨° que podem dir l'espai f¨ªsic que ocupa la ciutat, la seua forma i com es fa. "I, a m¨¦s", continua Tito Llopis, "com que som arquitectes, aix¨° suposa un espai per a intervindre i entendre on intervenim". L'any 1983 Llopis i Perdig¨®n organitzaren una exposici¨® al Col.legi d'Arquitectes sobre cartografia municipal de la ciutat de Val¨¨ncia que va ser el punt de partida de la seua investigaci¨®. "Quan comen?¨¤rem a plantejar-nos fer un altre llibre de cartografia", assenyala Llopis, "la primera idea fou fer un segon volum del primer llibre publicat, per¨° a partir de la documentaci¨® nova que hav¨ªem trobat, sobretot pel que fa la part m¨¦s antiga, ens vam animar, en veure tot el nou material gr¨¤fic que havia anat apareixent, a fer una nova publicaci¨® des dels or¨ªgens de la cartografia local."

La fotografia a¨¨ria produeix canvis a l'hora de representar la ciutat

El llibre est¨¤ dividit en una s¨¨rie de cap¨ªtols que inclouen la hist¨°ria de la ciutat i la seua representaci¨® amb els mapes de Manceli i de Tosca del 1608 i del 1704, respectivament, com les primeres cartes municipals fiables o els intents successius d'eixamplament per part de la burgesia del vuit-cents."Els pl¨¤nols", diu Llopis, "es poden manipular, per descomptat. En el per¨ªode de la Il?lustraci¨® es van dibuixar els jardins d'una manera determinada i la influ¨¨ncia dels francesos va fer que alguns jardins, com la Glorieta, es mostraren com si foren jardins francesos".

El fenomen urb¨¤

"Tot aix¨°", continua Llopis, "canviar¨¤ profundament amb l'aparici¨® de la fotografia, que mostra la realitat per primera vegada". "La cartografia municipal", assenyala Perdig¨®n, "ens permet veure quina ha estat la l¨°gica de la transformaci¨® de la ciutat, quines coses han hagut de passar perqu¨¨ es produ?sca aquesta transformaci¨®". "I tamb¨¦ al contrari", fa Llopis, "quan el projecte no es tira endavant, perqu¨¨ no ha acabat fent-se". "De vegades", apunta Perdig¨®n, "amb la paradoxa interessant que no s'ha arribat a fer, per¨° s¨ª que, per contra, continua influint all¨° que no s'ha fet. I aix¨° determina q¨¹estions molt estructurals de la ciutat. I ac¨ª tenim un exemple molt discutit, pol¨¨mic, i que continua debatent-se, com la prolongaci¨® del passeig a la Mar de la ciutat. Tot aix¨° ens ajuda a recon¨¦ixer avui en dia en quina ciutat vivim".

El volum anterior de cartografia municipal que van editar amb l'editorial Faximil Edicions Digitals acabava l'any 1929, a l'¨¨poca en qu¨¨ es comen?a a dibuixar el gran pl¨¤nol de la ciutat moderna. "Aquest gran mapa Plano del T¨¦rmino Municipal de Valencia, que nosaltres anomenem cadastral", comenta Llopis, "¨¦s un pl¨¤nol que s'inicia l'any 1929 i que s'acaba l'any 1944; ¨¦s un treball excepcional, que podia haver donat material per a fer un llibre sencer, i que servir¨¤ com a base del Pla General d'Ordenaci¨® General de la ciutat que redact¨¤ la Direcci¨® General d'Arquitectura l'any 1944". "A partir dels anys trenta", continua Perdig¨®n, "naixer¨¤ un nou ¨¤mbit, la ciutat i el territori que la circumda, que nosaltres hem definit com la ciutat dispersa i inacabada". "Un altre factor decisiu", interv¨¦ Llopis, "¨¦s l'arribada de la fotografia a¨¨ria, que produeix canvis significatius a l'hora de representar la ciutat". "Podem dir", afegeix Perdig¨®n, "que fa desapar¨¦ixer la imatge o la noci¨® d'harmonia que havia estat una de les constants de les imatges i de les planimetries fetes des del segle XVI i es comen?a a veure la ciutat com un fenomen urb¨¤ dispers". Com a novetat respecte dels treballs anteriors, el llibre ha incorporat uns DVD com a eines de treball que en faciliten la lectura, tant per als especialistes com per a un lector dom¨¨stic. "Una de les coses", diu Llopis, "que hem comprovat ¨¦s la gran fascinaci¨® que hi ha entre la gent per la representaci¨® de la ciutat on viu i aix¨° ho hem confirmat en les exposicions que hem organitzat. Fem aquesta faena perqu¨¨ sempre hem pensat que qui no coneix b¨¦ la seua ciutat dif¨ªcilment podr¨¤ aportar alguna cosa positiva. I aquest ¨¦s el sentit dels nostres treballs. Ning¨² no pot queixar-se del fet que no t¨¦ documents per a con¨¦ixer la seua ciutat. I aquest treball que hem fet ara ¨¦s un pas absolutament definitiu". "Ara, els ciutadans", assenyala Perdig¨®n, "tenen un instrument per a saber i estudiar com era la ciutat en el segle XIX o al comen?ament del segle xx". "Veure", conclou Llopis, "una ciutat on s'inicien molts projectes que no s'acaben mai".