Noves veus de la can?¨®

Diu Clara Andr¨¦s que "hi ha molta m¨¦s desinhibici¨® ara de la m¨²sica en valenci¨¤". M¨¦s desinhibici¨® i un arc de propostes d'una pluralitat que molts no haurien gosat imaginar fa nom¨¦s una d¨¨cada. La mateixa cantant d'Oliva, que prepara la presentaci¨® del seu segon disc, Huit, el pr¨°xim mes de febrer, ¨¦s un exemple de l'originalitat que alguns dels nous camins de la m¨²sica en valenci¨¤ poden arribar a oferir.

"Intente sempre buscar una imatge a l'hora d'escriure, com si les can?ons foren haikus", explica la compositora d'unes peces breus, senzilles, on la veu ocupa sempre un primer pla, sobre delicades pinzellades instrumentals que subratllen o reforcen les paraules. El seu primer disc, Dies i dies (2007), va rebre premis i va cridar l'atenci¨® sobre una veu fresca i evocadora. Ara avan?a un pas m¨¦s, amb un ¨¤lbum m¨¦s coherent que ha de donar impuls a la seua carrera.

"intente sempre buscar una imatge a l'hora d'escriure, com si les can?ons foren haikus"

"Necessitem una generaci¨® cantaora que genere un estimul"

"Aquest disc representa el tancament del triangle jazz, flamenc i m¨²sica tradicional valenciana, que s¨®n els tres puntals fonamentals que sostenen la meua m¨²sica", explica al seu torn Carles D¨¦nia de l'¨¤lbum Tan alta com va la lluna, un passeig estilitzat per la m¨²sica d'arrel valenciana que ha merescut tota classe d'elogis.

D¨¦nia defensa que el cant d'estil, els cants de l'horta de Val¨¨ncia, s¨®n una branca del flamenc, encara que hi ha "algunes difer¨¨ncies que cal no oblidar". La seua irrupci¨® ha insuflat aires nous a la ja consolidada tradici¨® d'artistes valencians que han fet de la m¨²sica tradicional la seua font d'inspiraci¨® i el seu brollador de recursos creatius.

Dues vies, dues veus, entre moltes, en el panorama encoratjador de qu¨¨ pot presumir la m¨²sica actual en valenci¨¤, a pesar de la falta de suport institucional i la desatenci¨® dels mitjans p¨²blics.

CLARA ANDR?S Cantautora

La irrupci¨® de Clara Andr¨¦s (Oliva, 1977) va ser sonada. Amb el seu primer disc, Dies i dies (2007), un cridaner treball de pop fr¨¤gil tractat amb gust i delicadesa i descansat sobre la c¨¤lida veu de l'artista, aconsegu¨ª els premis Ovidi Montllor a la millor can?¨® i als millors arranjaments. La inclusi¨® d'un dels temes, Hui fa vent, en la pel.l¨ªcula de Marc Recha Dies d'agost va ser tamb¨¦ un punt d'inflexi¨® en la difusi¨® de la seua estilitzada proposta. Amb aquests precedents, s'esperava amb expectaci¨® el seu segon disc. I Huit (2010), gravat de nou a la Garriga amb els seus m¨²sics habituals, no defrauda: huit temes, tan sols vint minuts enregistrats (un "disc...cret", com el defineix ella de manera ocurrent), que tenen gust de poc i que aposenten l'encara incipient carrera d'Andr¨¦s amb un can?oner de volada i fites perdurables, com ara F¨¤cil, Perfils, o l'enjogassada Par¨¤bola.

"El que s'ha pret¨¦s ¨¦s recollir can?ons i ordenar-les de manera que, quan s'escolte el disc sencer, transmeta la idea de conjunt, que conte una hist¨°ria", revela. "La difer¨¨ncia amb el disc anterior ¨¦s que l'arranjament i les can?ons s'han fet al mateix temps. El primer era un recull de can?ons que estaven disperses en el temps, temes que havia anat fent. En Huit es nota una l¨ªnia comuna. M'agraden els discos redons, que escoltes de dalt a baix", insisteix. Una defensa del concepte unitari d'¨¤lbum que ja sembla heroica.

Can?ons amb la veu en primer terme ("per a donar import¨¤ncia tamb¨¦ a la lletra", indica), amb delicades pinzellades instrumentals que subratllen o reforcen les paraules. Una atenci¨® als detalls visible tamb¨¦ en la web o en l'espl¨¨ndid v¨ªdeo de Perfils, una animaci¨® dirigida per Mariano Melman. "Tinc molta sort amb la gent que m'ajuda. En el v¨ªdeo pr¨¤cticament no hi hem participat, ha estat com un regal. I tamb¨¦ tinc molta sort amb els m¨²sics", reconeix. "Jo duc una idea de can?¨® amb l'estructura bastant s¨°lida, amb la lletra m¨¦s o menys acabada, per¨° a partir d'ac¨ª hi ha un treball dels m¨²sics, de bandautor, on la banda t¨¦ molt de pes en l'acabat final".

A molts m¨²sics no els ¨¦s f¨¤cil parlar dels seus referents. "Quan em fan aquesta pregunta, de vegades en dic uns i en un altre moment puc dir-ne uns altres. El que passa ¨¦s que en el disc hi ha els meus referents i els de cadascun dels m¨²sics", assenyala. Per¨° esmenta diverses voltes la catalana Maria Coma, una altra cantautora emergent, i reconeix, a l'hora de confeccionar les lletres, l'influx de l'uruguai¨¤ Jorge Drexler. "Intente sempre buscar una imatge a l'hora d'escriure, com si les can?ons foren haikus", assegura, una funci¨® de la imatge ben present en temes com ara Par¨¤bola. Comptat i debatut, el que Clara Andr¨¦s destaca, no tan sols amb refer¨¨ncia a la seua creaci¨®, ¨¦s que "hi ha molta m¨¦s desinhibici¨® ara en la m¨²sica en valenci¨¤, la gent va un pas m¨¦s enll¨¤". Huit es presenta oficialment el proper 25 de febrer a Oliva.

CARLES D?NIA Cantant

Carles D¨¦nia (Gandia, 1971) ha vingut al m¨®n per cantar i perqu¨¨ l'escoltem; de moment ho ha aconseguit i, a m¨¦s, amb el reconeixement de la cr¨ªtica i del p¨²blic. El seu disc Tan alta com va la lluna (Carles D¨¦nia i La Nova Rimaire, Comboi Records), un passeig estilitzat per la m¨²sica d'arrel valenciana, ha merescut tota classe d'elogis i ha insuflat aire a la nova onada de treballs a partir de la m¨²sica popular. "Aquest disc", diu Carles D¨¦nia, "representa el tancament del triangle jazz, flamenc i m¨²sica tradicional valenciana, que s¨®n els tres puntals fonamentals que sostenen la meua m¨²sica". Sobre els seu ADN musical, el flamenc i el cant d'estil, assenyala: "La meua afici¨® pel flamenc i pel cant d'estil arranca en un mateix moment. Ha sigut un aprenentatge paral.lel. A m¨¦s, considere, com diuen alguns especialistes del flamenc, que els cants de l'horta de Val¨¨ncia s¨®n una branca del flamenc, i molta gent no sap, segurament, que molts dels grans mestres del cant d'estil han cantat tamb¨¦ flamenc, tot i que hi ha difer¨¨ncies substancials que cal no oblidar". Diu que des de molt menut ha estat fascinat per la m¨²sica. "A 11 anys", assenyala Carles D¨¦nia, "em vaig comprar una bateria amb els meus estalvis i vaig comen?ar a tocar amb un grupet de ball. Despr¨¦s vaig comen?ar a tocar la guitarra amb diversos grups locals fins a arribar al m¨®n del blues i, despr¨¦s, del jazz. Aleshores comen?¨¤ la meua professionalitzaci¨® i vaig marxar a Holanda per estudiar guitarra. Paral.lelament, el flamenc i el cant d'estil eren mons que m'apassionaven i que finalment s'han convertit en les branques centrals de la meua activitat".

Entre els encerts del disc Tan alta com va lluna cal fer menci¨® del treball literari pel que fa als textos, uns quants d'escrits en col.laboraci¨® amb la seua germana, la cantant Eva D¨¦nia, que tamb¨¦ participa en el disc. "Escriure quarteta", diu D¨¦nia, "o qualsevol forma de versar a la manera tradicional em sembla extraordin¨¤riament dif¨ªcil". Una faena que, com assenyala, li ha donat molts maldecaps. "Aconseguir arrancar l'emoci¨® amb unes poques paraules", continua D¨¦nia, "amb una rima i una m¨¨trica tan tancades ¨¦s un suplici. ?s una altra disciplina, un altre m¨®n. S'ha de saber triar b¨¦ les paraules i distribuir b¨¦ els accents per a donar a la cobla el ritme adequat. Ha de tenir un cl¨ªmax i una resoluci¨® emotiva. Tot aix¨° ¨¦s un art que m'intimida molt¨ªssim i del qual he d'aprendre encara molt".

No li agraden els termes mestissatge ni fusi¨® per a definir el seu treball. Tan alta com va la lluna, indica Carles D¨¦nia, ¨¦s un disc modern de cant d'estil i m¨²sica tradicional valenciana. La meua manera de cantar ¨¦s tradicional; tal volta les caracter¨ªstiques i el so de la meua veu s¨®n una mica at¨ªpics dins del cant d'estil, per¨° res m¨¦s". Reconeix la utilitzaci¨® d'elements d'altres m¨²siques en les can?ons. "Es tracta de proposar una visi¨® menys anquilosada d'aquesta m¨²sica sense preocupar-me en absolut de qu¨¨ pensaran els m¨¦s 'puristes' i nom¨¦s tenint com a censura la meua devoci¨® per aquesta m¨²sica. Per¨° he de dir, continua, "que fins i tot els m¨¦s conservadors l'han acollit molt b¨¦; si no haguera sigut aix¨ª, tant em fa. El meu criteri ja est¨¤ format i hi s¨®c fidel per damunt de tot". Sobre el futur de la m¨²sica tradicional reconeix que "tindr¨¤ ¨¨xit en la mesura que siguem capa?os de portar aquesta m¨²sica al gran p¨²blic i, en especial, a la joventut". I indica: "Necessitem una generaci¨® cantaora que genere un est¨ªmul, que cree compet¨¨ncia sana entre els cantaors i aquest ¨¦s l'¨²nic marc possible perqu¨¨ proliferen artistes de veritat que facen anar avant el cant d'estil, per¨° aconseguir aix¨° dependr¨¤ de molts factors". Ara, mentrestant, els projectes s'ordenen en la seua taula. "En aquests moments produ?sc un treball en qu¨¨ he posat m¨²sica als poetes ¨¤rabs valencians en versi¨® de Josep Piera. ?s un projecte en qu¨¨ he pogut contar la hist¨°ria que he volgut sense cap responsabilitat estil¨ªstica, per dir-ho d'alguna manera. Nom¨¦s obrint la meua maleta musical i agafant elements d'ac¨ª i d'all¨¤ o simplement deixant-me endur per la fantasia. ?s, sens dubte, el treball m¨¦s creatiu que he fet fins ara". I conclou: "I tan bon punt finalitze aquest disc, vull acabar de compondre i de donar forma al seg¨¹ent de La Nova Rimaire".