Un activisme possible

A les acaballes gelades de l'any 2010 difunt recentment, els m¨¦s de 800 socis de l'ateneu alternatiu amb m¨¦s tradici¨® de la ciutat, Ca Revolta, han celebrat sense estar-se de res la seua d¨¨cada d'exist¨¨ncia. Un viatge a Berl¨ªn de diversos activistes fa deu anys els va fer veure la llum. All¨¤ van veure el futur de la nova cultura alternativa urbana.

Un espai de trobada, sense subvencions p¨²bliques ni influ¨¨ncia de partits pol¨ªtics. Un recipient on cap la comunicaci¨® i l'est¨ªmul del pensament cr¨ªtic. Assetjats per l'ajuntament del PP des que van obrir les portes, han mantingut el tipus. A Ca Revolta no parlen, actuen i ja anuncien connexions amb tot el Pa¨ªs Valenci¨¤. Castell¨® i Alacant tamb¨¦ es mouen.

Un ateneu com els que van funcionar durant els anys de la Segona Rep¨²blica

Un dels seus recipients estrela ¨¦s el Centre de Recursos Just Ram¨ªrez

"Intervenir en positiu, donar reespostes", ¨¦s una de les idees centrals de Ca Revolta

Un centre on pogueren confluir el moviment cultural dispers i els nombrosos moviments socials que agiten de tant en tant la ciutat de Val¨¨ncia. Un espai de llibertat expressiva i art¨ªstica on els creadors de tota mena pogueren produir idees i escapar de l'asf¨ªxia cultural valenciana. Ciutat adormida, contaminada no sols pel boirum del CO2 sin¨® per una pseudofilosofia de menfotisme faller que separa barris i ciutadans.

Impulsar la coordinaci¨®, interconnectar ansietats i lluites. Aqueix ha estat l'objectiu que a l'inici del tercer mil?lenni es van plantejar un grup de veterans lluitadors antifranquistes, majorit¨¤riament procedents del Moviment Comunista d'Espanya (MCE). En perspectiva i a contracorrent l'han assolit. Sortejant l'assetjament incessant del consistori de dreta que els t¨¦ inclosos, per descomptat, en la llista negra. Ca Revolta ha hagut de pagar a l'ajuntament m¨¦s de 60.000 euros de multes i sancions. I ac¨ª continua.

El Moviment Comunista va ser una llegend¨¤ria organitzaci¨® popular i antifranquista especialitzada en l'agitaci¨® i la conscienciaci¨® pol¨ªtica dels barris populars de la ciutat. Dissolta l'organitzaci¨®, amb la democr¨¤cia els militants van mudar a activistes i a la lluita per una nova concepci¨® de l'agitaci¨® popular.

Al cap d'una d¨¨cada formen una xarxa de col?lectius que fan seu un espai multidisciplinari: art¨ªstic, musical, social, artes¨¤. Qualsevol dia de la setmana, a les ¨¤mplies estances de Ca Revolta, poden estar reunits obrers de la Renfe contraris a l'AVE, un grup de xicotes que estudien serveis socials o els actors d'una companyia de teatre de carrer.

"Aquesta casa est¨¤ oberta a totes les mogudes", sentencia Enric Valero, ¨¤lies el Gat, un dels veterans, "¨¦s un recipient amb molts continguts. Facilitem el funcionament de col?lectius tem¨¤tics, sobre territori, antiglobalitzaci¨®..., etc. Un ateneu, en suma, com els que van funcionar durant els anys de la Segona Rep¨²blica".

El seu objectiu ¨¦s una nova visi¨® de la mobilitzaci¨® ciutadana. Fer xarxa, diuen, i no es queden en les paraules. De vegades organitzen accions ben sonades. Com el dia que es van concentrar m¨¦s de dos mil activistes davant de la seu del PP d'Elx per protestar per la seua pol¨ªtica de destrucci¨® sistem¨¤tica del litoral, de convertir el territori del Pa¨ªs Valenci¨¤ en un negoci. El Gat, amb el seu barret ben collat al cap, sentencia en l'entrevista que "l'objectiu ¨¦s anar acumulant forces i pensament cr¨ªtic".

Per aix¨° han contribu?t a crear En moviment, una iniciativa que no vol ser una coordinadora nova de col?lectius ja existents com els Salvem, ni s'assembla gens als sindicats i als partits pol¨ªtics. ?s un intent de reinventar un activisme urb¨¤ efica?. M¨¦s enll¨¤ de l'anquilosat i jer¨¤rquic sistema dels partits de les esquerres, els homes i les dones de Ca Revolta s'esforcen a demostrar que l'¨²nica cosa ¨²til per a combatre el sistema injust ¨¦s treballar m¨¦s que per disciplina, com els partits, per convenciment. Mobilitzar persones per coses concretes. No oferir peixos, sin¨® ensenyar a pescar.

Edifici comprat bitllo-bitllo per una cooperativa d'activistes, despr¨¦s d'anys de brega i amb el suport de la il¡¤lustraci¨® ind¨ªgena, aquell incert 2000 es va donar el tret d'eixida. Cristina Piris, Josep Vicent Marqu¨¦s, Rafa Xamb¨®, Ernest Garcia, Carles Dol?, Marc Granell, Alfons Cervera, Virgili Latorre, Toni Canet..., un ram de cineastes, soci¨°legs, arquitectes, escriptors, juristes, va donar la cara des del principi en defensa d'un kultturcentrum a la manera holandesa. Llavors ni tan sols existia el Centre Octubre, un altre dels grans referents de la dissid¨¨ncia heterodoxa del Pa¨ªs Perplex (Marqu¨¦s).

No ¨¦s casual que un dels seus recipients estrela siga el Centre de Recursos Just Ram¨ªrez, que serveix per a trenar iniciatives i vincular col¡¤lectius que lluiten en la mateixa direcci¨®. Just Ram¨ªrez, difunt fa uns anys, ha estat un dels l¨ªders ciutadans m¨¦s emblem¨¤tics que ha tingut aquesta ciutat. El seu paper en la creaci¨® de la Junta Democr¨¤tica que va unir els partits antifranquistes a l'inici dels setanta i va accelerar la caiguda del r¨¨gim va ser essencial. L¨²cid arquitecte, era un home de consens. Un l¨ªder de masses genu¨ª, un comunista somrient amb qui era impossible enfadar-se. Hauria de tenir una pla?a o un jard¨ª amb el seu nom al barri d'Orriols-Torrefiel. Durant els setanta, hi havia barris dormitoris sense enllumenat, jardins ni asfaltat, considerats com a ravals pels ajuntaments feixistes de l'¨¨poca. La lluita incessant de les associacions de ve?ns va accelerar el canvi.

Al cap de trenta anys aqueix moviment ve?nal (que va impedir barbaritats franquistes com la destrucci¨® del barri del Carme per a prolongar l'avinguda de l'Oest o la construcci¨® de carreteres al vell llit del T¨²ria) ha desaparegut. En el seu lloc hi ha els col¡¤lectius ciutadans de base que lluiten per salvaguardar la seua ciutat i cultura.

Dinamitzar, diuen els portaveus de l'entitat, dinamitar valors vells. Maria Jos¨¦, activista de Ca Revolta, rebutja la utilitat de publicar fullets ni premsa. "Comen?ar a fer faena. Ajuntar col¡¤lectius dispersos per a oferir una alternativa pol¨ªtica als problemes que t¨¦ la ciutat. Intervenir en positiu, donar respostes".

Arriba al local un grup de xicotes d'aspecte indie, v¨¦nen per ser jurat d'un concurs de v¨ªdeos. Arantxa, la m¨¦s jove, interpel¡¤lada pel reporter, respon contundent, i les seues paraules demostren fins a quin punt les noves generacions han ent¨¦s el missatge de Ca Revolta: "La clau ¨¦s reviure les relacions humanes que s'han perdut. Reviscolar els impulsos que bullen en la colla per a la cooperaci¨®. Cal desutopitzar".

Els homes i les dones de l'edifici del carrer de Santa Teresa, Ca Revolta, continuen sembrant. Siguem realistes, demanem l'impossible.