"Trobar la manera de contar requereix una mica de m¨¤gia"

Raquel Ricart (B¨¦tera, 1962) t¨¦ la m¨¤ trencada en el m¨®n de la literatura: aquesta dona d'aspecte fr¨¤gil, mirada profunda i somriure agrad¨®s i c¨¤lid ¨¦s autora d'un text teatral, Ferrabr¨¤s (1990), representat per Bambalina Titelles, de la novel¡¤la negra Un mort al sindicat (1999) o de novel¡¤les juvenils com ara El quadern d'?ngela (2010). No obstant aix¨°, ha estat amb Les ratlles de la vida (3i4, 2010), premi Andr¨°mina dels Octubre i Premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians, que el seu nom ha guanyat pes espec¨ªfic. La ra¨®: una hist¨°ria senzilla, la d'una nissaga familiar vista a trav¨¦s de les seues dones, trenada amb un elaborat artefacte narratiu d'eixos temporals superposats i informacions ben administrades, adobat amb una prosa elegant i intel¡¤ligent. Un llibre que, curiosament, no ha estat f¨¤cil de donar a con¨¦ixer. Amb l'autora parl¨¤rem instants despr¨¦s d'arreplegar el Premi de la Cr¨ªtica que ha compartit amb Andreu Sevilla.

"Vaig pensar que guardaria el llibre en un calaix i en faria un altre"

"La novel?la ha estat reescrita un parell de vegades"

"M'agraden molt els g¨¨neres que s¨®n considerats menors"

En el discurs d'acceptaci¨®, Ricart havia confessat que no tenia molt clar que Les ratlles de la vida s'anara a publicar. "Personalment no he desconfiat mai del llibre, perqu¨¨ no ¨¦s el primer que escric i perqu¨¨ crec que ha assolit un nivell d'exig¨¨ncia amb l'escriptura. Per¨°, com que no es publicava, vaig pensar que el guardaria en un calaix, en faria un altre i, si tenia m¨¦s sort, ja el trauria. Afortunadament, la novel¡¤la guany¨¤ l'Andr¨°mina, ara el Premi de la Cr¨ªtica, i he de dir que estic molt contenta", confessa amb un to pacient i prec¨ªs, una cad¨¨ncia que recorda una mica la seua escriptura. La manera com est¨¤ escrita ¨¦s, precisament, un dels m¨¨rits m¨¦s ressaltats de la novel¡¤la, un valor que t¨¦ a veure amb el talent per¨°, tamb¨¦, amb una faena constant. "Hi ha molt de treball. La novel¡¤la ha estat reescrita un parell de vegades, no tant per la prosa com per la construcci¨® i l'estructura de la hist¨°ria. Fins que vaig trobar la manera, que va ser a trav¨¦s del llenguatge, fent que tots els personatges d'¨¨poques diferents anaren presentant-se al mateix temps i unint tot all¨° sense que el lector es perd¨¦s i sense desvetllar els secrets abans d'hora. Tot aix¨° requeria una mica de m¨¤gia. I sobre la prosa, hi ha una part que ¨¦s el do, que no se sap ben b¨¦ d'on procedeix, i despr¨¦s hi ha el treball", explica. I revela un dels trucs d'aquella m¨¤gia, el fet de llegir all¨° escrit en veu alta, una mec¨¤nica que l'ajuda "amb el ritme, la sonoritat...". "M'agrada provar com sona", confessa l'escriptora.

"Tinc sort de tindre una mare que ¨¦s una gran narradora

L'escriptora aprofita el costum familiar de contar coses

Despr¨¦s hi ha l'organitzaci¨® dels elements, cosir sense atropellaments, oblits ni p¨¨rdues -els defectes de construcci¨® m¨¦s habituals en les novel¡¤les que acumulen moltes trames-, personatges i fils narratius diferents. "La dificultat m¨¦s gran cada vegada que afrontava un cap¨ªtol era llegir amb els ulls del lector que no sap res, treballar amb la informaci¨®, i trobe que me n'he eixit prou b¨¦", diu amb satisfacci¨®.

Tamb¨¦, l¨°gicament, hi ha una hist¨°ria. O unes hist¨°ries, m¨¦s aviat, fils que intu?m amb una certa g¨¨nesi biogr¨¤fica que no sempre correspon a la realitat. "Hi ha un poc de tot. Hi ha un homenatge a les dones de la meua fam¨ªlia, que no vol dir que hagen tingut eixes vides, exactament, per¨° tinc la sort de tindre una mare que ¨¦s una gran narradora. I tamb¨¦ d'haver viscut en una fam¨ªlia on eren molt presents el fet de raonar, contar coses, o fins i tot escenificar-les", relata. No debades, son pare feia teatre i el seu germ¨¤ ¨¦s l'actor Pep Ricart. Per¨° insisteix, com a motor, en els dots per a la narraci¨® de sa mare: "Ella ens ha contat moltes coses i hi ha fragments que s¨ª que remeten a episodis familiars. Uns altres, segurament els m¨¦s impactants, s¨®n fabulaci¨®. Llavors hi ha una barreja de tot aix¨°, sense una pretensi¨® historicista, per¨° deixant una aroma de tot el que va ser i mostrant l'evoluci¨® de les dones, com ha anat canviat la seua situaci¨® al llarg del temps... afortunadament". Les ratlles de la vida no ¨¦s una novel¡¤la sobre la mem¨°ria hist¨°rica, ni una vindicaci¨® feminista avant la lettre. El tema de la dona i la literatura, amb tot, plana sobre totes les entrevistes que li han fet. "Si ets dona i escrius i ixen personatges femenins, una de les preguntes ¨¦s si les dones escrivim d'una manera diferent. O si hi ha una narrativa femenina. Estava llegint un assaig molt interessant, Maternitat i creaci¨®, en qu¨¨ apareixen escriptores que han tingut fills. Evidentment, ¨¦s m¨¦s dificult¨®s per a les dones. Quan llegia que la dona de Garc¨ªa M¨¢rquez entrava en el seu despatx i li deixava la sopa en la safata sense fer soroll, per no molestar-lo, pensava que aix¨° era l'ideal, el respecte al silenci de l'escriptor. Per a escriure, jo he d'anar-me'n fora de casa, perqu¨¨ no vols que ning¨² et moleste. Hi ha moltes coses. ?s cert que hi ha moltes dones escriptores al Pa¨ªs Valenci¨¤, sobretot quant a literatura infantil i juvenil. Per¨° en aquell assaig tamb¨¦ parlava Ursula K. Le Guin, que ¨¦s una escriptora de ci¨¨ncia-ficci¨®, i deia que les dones no hem assumit prou llibertat interior per a dir les coses que volem dir i de la manera com les volem dir. I assegurava que per aix¨° havia triat g¨¨neres considerats menors, per poder sentir-se m¨¦s lliure en l'escriptura. Vull reflexionar sobre aix¨°".

Un altre tret ressenyable de Les ratlles de la vida ¨¦s que no cau en el defecte, recurrent de la nostra literatura, de l'excessiva i redundant contextualitzaci¨® hist¨°rica. Un fet que no significa que no hi haja un treball documental previ. "He fet moltes lectures hist¨°riques per a la novel¡¤la, perqu¨¨ aix¨° em donava un solatge, una seguretat, perqu¨¨ els personatges navegaren en aquell temps, per a imaginar el context i l'espai sense q¨¹estionar-me si era aix¨ª", diu, i assegura que gr¨¤cies a aix¨° ha trobat, fins i tot, solucions narratives eficaces.

La conversa arriba a l'espai recurrent de les influ¨¨ncies liter¨¤ries, en el cas de Raquel Ricart inesperadament heterog¨¨nies. "M'agraden moltes coses. Hi ha temporades: m'agrada molt¨ªssim la ci¨¨ncia-ficci¨®, la novel¡¤la negra... No tinc manies, per¨° m'agraden molt els g¨¨neres que s¨®n considerats menors, trobe que aporten coses molt interessants", diu, gustos que fa compatibles amb la lectura a hores d'ara de la traducci¨® que va fer Carles Riba de l'Odissea. O amb l'intent, a voltes frustrat, d'estar un poc al dia pel que fa a la literatura en catal¨¤. En acabant, al¡¤lega que la lectura est¨¤ condicionada al "temps limitat" que t¨¦ per a escriure. Darrerament, tamb¨¦ el temps de l'escriptura s'ha ressentit, tot i que ha estat pel tr¨¤fec positiu dels premis rebuts per Les ratlles de la vida o per El quadern d'?ngela, aquesta darrera englobada en un tipus de narrativa, la dirigida als joves, que reivindica i que no descarta reprendre en un futur. "Afronte l'escriptura d'una novel¡¤la juvenil o per a adults de la mateixa manera. En l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic o d'hist¨°ria, l'exig¨¨ncia ¨¦s la mateixa, no crec que siga un g¨¨nere menor", sost¨¦, tot i recon¨¦ixer que els reptes que plantejava Les ratlles de la vida eren m¨¦s complexos. All¨° substancial, en tot cas, ¨¦s que l'autora ha creuat amb sufici¨¨ncia els ¨¤mbits no sempre permeables entre universos creatius amb codis diferenciats. I que, gr¨¤cies a aix¨°, l'espectre dels seus lectors s'ha eixamplat.