Pintura sense atributs

L'exposici¨® 'Doro Balaguer, pintura, pol¨ªtica, vida', que dem¨¤ s'inaugurar¨¤ a la Fundaci¨® Chirivella Soriano de Val¨¨ncia, s'acosta a un artista abstracte que, integrat en l'avantguarda, va deixar de pintar als anys seixanta i va reprendre l'ofici quatre d¨¨cades despr¨¦s. Balaguer cerca una pintura lliure de qualsevol significat no pict¨°ric

Fins i tot l'abs¨¨ncia de tema em semblava una mena de depuraci¨®

Podem trobar obres excel¡¤lents en qualsevol tend¨¨ncia, en qualsevol intenci¨® subjectiva

Els humans saben dibuixar de manera realista des d'Altamira

Vaig pintar abstracte cinc o sis anys en la primera etapa i ara ja en fa nou o deu

Al cap d'uns quants anys d'haver acabat els estudis a l'Escola de Belles Arts, el 1956, quan encara era una manera una mica ins¨°lita per a molta gent, vaig comen?ar a pintar abstracte. Despr¨¦s d'algunes proves i de con¨¦ixer l'obra d'iniciadors i de representants il?lustres de la tend¨¨ncia em vaig sentir c¨°mode a l'hora de pintar. Em va semblar que gaudia d'una mena de llibertat, que fins aleshores mai no havia experimentat, en utilitzar colors i materials sense servituds imitatives. Podia no ajustar-me a res que no fos la mateixa pintura. Alliberar la pintura de qualsevol significat no pict¨°ric, de retrats i paisatges, d'escenes hist¨°riques o folkl¨°riques, d'adher¨¨ncies liter¨¤ries, de suggeriments simb¨°lics... Tot plegat, temes que sempre fan refer¨¨ncia a la realitat, una realitat que, personalment, considerava inimitable pels mitjans de la pintura, almenys, des de les possibilitats de la meua habilitat i dels meus coneixements. Fins i tot, l'abs¨¨ncia de tema em semblava una mena de depuraci¨®. Naturalment, aquest sentiment, fill de manies personals, es limitava a la meua pintura. No afectava la meua admiraci¨® per obres amb significat expl¨ªcit o suggerit, figuratives o abstractes, d'artistes excel?lents o genials, que pinten amb refer¨¨ncies liter¨¤ries, suggeriments cr¨ªtics, continguts pol¨ªtics o socials, de manera realista, simb¨°lica o el que siga. M'agrada tota la pintura, fins i tot la pintura no gens innovadora, ni original, no necess¨¤riament comercial, feta amb intenci¨® d'afalagar el contemplador, amb l'objectiu que li agrade, que l'admire. O sense cap altra pretensi¨® per part de l'artista que gaudir del fet de pintar. Entra en una categoria diferent de la pintura de l'innovador, del capdavanter, que investiga amb intenci¨® creativa, que vol anar m¨¦s enll¨¤ de la pintura del seu temps i que, de vagades, pot ser genial. Per¨°, crec que no cal menysprear la dedicaci¨® i el treball del pintor que vol fer una obra que siga acurada, f¨¤cil per a tothom, i que sovint presenta aspectes instructius pel coneixement de l'ofici.

La recerca de pintura diferent, la valoraci¨® d'obres que tracten d'avan?ar-se al seu temps, de no entrar en els patrons i en les maneres d'una ¨¨poca, ha creat una mena d'obsessi¨® en els artistes per fugir del que consideren pintura convencional, que, al capdavall, configura un patr¨® i unes maneres igualment convencionals en conjunt i, molt sovint, tamb¨¦ d'intenci¨® comercial dirigida a una altra clientela. La clientela de l'avantguarda art¨ªstica, a la qual tothom vol pert¨¤nyer. Les comparacions sobre la qualitat i la import¨¤ncia d'aquesta pintura o de l'altra sempre s¨®n in¨²tils. Podem trobar obres excel?lents en qualsevol tend¨¨ncia, en qualsevol intenci¨® subjectiva. Un pintor extraordinari com Renoir pinta flors, bodegons, nus femenins, paisatges, com molts altres artistes del final del segle d¨¨nou, influ?t per artistes anteriors, sense pretensions innovadores. Per¨° la gran qualitat de les seues obres, l'inter¨¦s de la seua magn¨ªfica pintura, depassa els seus contemporanis i, d'alguna manera, eixampla el cam¨ª de l'impressionisme. En qualsevol cas, no tracte, amb aquest exemple de gran nivell, de demostrar res. Simplement voldria valorar una manera de pintar tradicional, de paleta i pinzells, llen? i model, sense pretensions d'aportar novetats a la hist¨°ria de la pintura, que mostra un treball que pot ser excel?lent o dolent, per¨° que ser¨¤ tan art¨ªstic com la genialitat m¨¦s revolucion¨¤ria. Del costat de la innovaci¨®, de l'aportaci¨® creativa, de la invenci¨® art¨ªstica, de la recerca pl¨¤stica, podem trobar igualment treballs excel?lents i dolents, per¨° amb les mateixes intencions art¨ªstiques. Com en qualsevol altra activitat comercial, ¨¦s la novetat l'aspecte m¨¦s valorat en l'¨¨poca actual, tot i que l'atractiu per la novetat ¨¦s una cosa de sempre, la qual cosa ¨¦s raonable en un electrodom¨¨stic nou que supere les funcions del vell, per¨° no cal exagerar-ne la import¨¤ncia en activitats art¨ªstiques i culturals.

Em vaig incorporar a la tend¨¨ncia no figurativa quan ja s'havien esgotat les variants m¨¦s innovadores. Com passa amb tots els estils art¨ªstics, i amb les diferents escoles i maneres, singularment amb les m¨¦s noves de la meua ¨¨poca, les possibilitats de trobar altres propostes es van esvaint, les obres presenten repeticions, tot i que no siguen intencionades, i la tend¨¨ncia, en conjunt, es fa convencional. I aix¨° no significa l'abs¨¨ncia d'obres interessants d'artistes excel?lents. Al capdavall, un pintor no ¨¦s un inventor (per m¨¦s que, de vegades, es produeixen confusions) i la creaci¨® art¨ªstica es pot manifestar en qualsevol obra escassament innovadora de qualsevol tend¨¨ncia. En la meua etapa, a mesura que els grans noms de la pintura abstracta van quedant al seu lloc m¨¦s o menys hist¨°ric, la modalitat no figurativa es consolida, ¨¦s acceptada com una variant "normal" i obri camins a unes altres modalitats que se'n deriven: art conceptual, instal?lacions, etc.; modalitats, aix¨ª mateix, no figuratives, que jo no conec gaire. Avui hi ha milers de pintors abstractes, comercials i no comercials, bons i dolents, aix¨ª com tamb¨¦ hi ha milers de pintors figuratius, realistes, impressionistes..., comercials i no comercials, bons i dolents. Els diferents moviments art¨ªstics tenen el seu recorregut m¨¦s o menys vigent, per¨° sempre queden acceptats i deixen un rastre, almenys, durant tota una ¨¨poca Fins i tot, una tend¨¨ncia tan ef¨ªmera en el temps d'aparici¨® com el cubisme, amb escassos iniciadors, tot i que il?lustres, continua influint en tota la pintura. L'est¨¨tica cubista est¨¤ present, sovint, en moltes obres actuals no cubistes. Elements pl¨¤stics del dadaisme, com ara objectes quotidians, s¨®n utilitzats en instal?lacions o incorporats a l'obra art¨ªstica. Per a produir-se la substituci¨® completa d'un estil per un altre ¨¦s necessari un canvi radical en la idea de l'art determinat per canvis hist¨°rics d'una altra naturalesa, que afecten inquietuds socials i culturals molt diverses. Els humans saben dibuixar de manera realista des d'Altamira, per¨°, molts segles m¨¦s tard, a cap artista rom¨¤nic o g¨°tic no se li acud¨ª no desdibuixar, ni desproporcionar les figures com exigia la m¨ªstica religiosa d'aleshores, la qual cosa no vol dir que no estigueren dotats per a dibuixar. En una etapa posterior la devoci¨® cat¨°lica espanyola va inspirar imatges magn¨ªfiques d'un gran realisme i una proporci¨® perfecta. Cada tend¨¨ncia exigeix uns c¨¤nons, una certa unitat pel que fa a les formes o a les deformacions, que responen a les idees d'una ¨¨poca hist¨°rica. Igualment, ¨¦s dif¨ªcil pensar que es puga repetir una etapa amb una gran quantitat d'artistes amb la capacitat, la pot¨¨ncia i la qualitat del conjunt d'artistes renaixentistes. ?s segur, tanmateix, que sorgirien si les necessitats de la societat i de l'ambient cultural de l'¨¨poca ho exigiren.

Abans de l'any seixanta quatre vaig deixar de pintar. A banda de motivacions familiars, circumst¨¤ncies pol¨ªtiques i unes altres que no tenien res a veure amb la pintura, tamb¨¦ crec, per¨° no n'estic segur, que la decisi¨® de deixar-ho c¨®rrer va tenir alguna relaci¨® amb una certa confusi¨®, alguna inseguretat sobre el que estava pintant aleshores i una impressi¨® contradict¨°ria d'inutilitat que, de vegades, no puc evitar, per m¨¦s que, alhora, pense que el m¨®n est¨¤ ple d'activitats i de productes in¨²tils. Vaig abandonar la pintura de manera radical fins l'any 2001 o 2002, ja jubilat i quan ning¨² no podia considerar ins¨°lita la pintura no figurativa. ?s a dir, vaig pintar abstracte cinc o sis anys en la primera etapa i ara ja en fa nou o deu. No ¨¦s gaire pr¨¤ctica, i ¨¦s tamb¨¦ una vida professional escassa. En tornar a pintar vaig decidir no capficar-me per possibles mancances d'informaci¨®, ni per intents de posar-me al dia, i em vaig limitar a gaudir de pintar, pensant, com aix¨ª ha estat, que sense preocupacions ni pretensions, sense recerques complicades, treballaria amb m¨¦s llibertat i m¨¦s satisfacci¨®. Vaig reprendre els pinzells com si els hagu¨¦s deixat la vespra, sense tenir en compte els m¨¦s de quaranta anys passats. No he tingut mai cap problema a practicar una pintura derivada d'altres pintures, en principi com fan tots els pintors del m¨®n, fins i tot els m¨¦s capdavanters i genials. La meua formaci¨® ha estat molt determinada per la pintura que he vist. Em queda l'aspiraci¨® de no fer pintura repetitiva, procurant assimilar variants m¨¦s o menys universals, amb l'inconvenient i l'avantatge de no seguir una l¨ªnia constant determinada, de gaudir de m¨¦s llibertat pel fet de no estar lligat a cap comprom¨ªs professional i poder satisfer tranquil?lament el senzill plaer de pintar. Potser he aconseguit que algunes obres, m¨¦s o menys encertades, mostren cert inter¨¦s i altres, no. No s¨¦ apreciar-ho. L'estimaci¨® art¨ªstica de l'obra pr¨°pia, a l'autor li ¨¦s, m¨¦s aviat, impossible de tractar d'a?llar-la i d'objectivar-la per tal de valorar-la. ?s gaireb¨¦ impossible mantenir la neutralitat. Almenys per a mi. En qualsevol cas, la consideraci¨® que mereix l'obra personal a l'autor no t¨¦ import¨¤ncia ni orienta sobre l'inter¨¦s que pot tenir. Malgrat, com ja he dit, l'abs¨¨ncia de significat i una lleugera sensaci¨® d'inutilitat, sempre he estat segur que m'agrada pintar, per¨° no estic tan segur que m'agrade all¨° que pinte. De vegades m'agrada, de vegades no m'agrada. Com ¨¦s natural.