Una m¨²sica complexa i vulnerable

Quan Vict¨°ria Sousa, Victorieta, una de les millors cantaores d'estil vives, va prendre lli?ons de cant l¨ªric, not¨¤ que "a mesura que avan?ava les classes, anava perdent estil", de manera que ho va "haver de deixar c¨®rrer, perqu¨¨ de poc" li "destrossen la veu". Ho contava a l'investigador i m¨²sic d'Al Tall Jordi Reig i aquest ho recorda en el llibre La m¨²sica tradicional valenciana. Una aproximaci¨® etnomusic¨°logica, que acaba de publicar l'Institut Valenci¨¤ de la M¨²sica (IVM), per parlar de la relativitat de la "compet¨¨ncia musical" i de la manera com "la t¨¨cnica vocal de la m¨²sica culta occidental aniquila l'expressivitat popular temperada". L'an¨¨cdota il?lustra alhora un dels dos elements del llenguatge musical tradicional valenci¨¤ analitzats en el llibre que, segons Reig, la diferencien d'aqueixa m¨²sica culta i d'altres m¨²siques populars.

El perill ja no ¨¦s tant la desaparici¨® d'algun g¨¨nere, sin¨® d'una manera d'interpretar

No ¨¦s estrany notar semblances entre formes del flamenc i del cant valenci¨¤

Els m¨²sics de folk han recuperat g¨¨neres i els han dif¨®s entre altres audi¨¨ncies

Aqueixa marca de la casa ¨¦s, d'una banda, la utilitzaci¨® de melodies modals, que s¨®n m¨¦s riques en possibilitats sonores que les melodies tonals del sistema culte occidental, amb "el pathos expressiu corresponent". Un pathos que apel.la a la transmissi¨® d'emocions i sentiments, i que en aquest cas est¨¤ associat, ens aclareix Jordi Reig, "a l'afinaci¨®, a la manera de llan?ar la veu, al ritme lliure, a les ornamentacions, als melismes...". Tornant a l'exemple de partida, "per a cantar cant d'estil", explica el music¨°leg, "es necessita emetre la veu de manera natural", i no impostada, com en la m¨²sica culta, "i temperar l'afinaci¨® en gammes modals", i no en les limitades gammes tonals que prescriu la m¨²sica culta.

L'altre element diferencial s¨®n "els ritmes irregulars i equ¨ªvocs" (en tant que aparenten all¨° que no s¨®n) i, especialment, els anomenats ritmes aksak, "m¨¦s abundants en la m¨²sica tradicional i folkl¨°rica valenciana del que caldria esperar". Curiosament, els aksak s¨®n ritmes que tenen m¨¦s a veure amb els Balcans, per exemple, que amb els nostres ve?ns m¨¦s immediats.

La bona not¨ªcia ¨¦s que, en el treball de camp, l'investigador ha trobat un llenguatge i un patrimoni musicals m¨¦s amplis i diversos del que pensava ("no donava cr¨¨dit, per exemple, a tot el que trobava pel que fa a polifonies"). La mala not¨ªcia ¨¦s que els dos elements singulars d'aqueix llenguatge "estan en franca recessi¨® quant a l'¨²s, en tant que estranys, apartats de la norma i dels mitjans de comunicaci¨® que s'encarreguen de difondre-la". ?s a dir, el perill ja no ¨¦s tant la desaparici¨® d'algun g¨¨nere en particular, sin¨® d'una manera d'interpretar que, a m¨¦s, ¨¦s dif¨ªcil "per a qui no tinga una habilitat o una educaci¨® especial".

Premiar i promoure aqueixes qualitats sembla una actitud conservacionista raonable. Per¨°, per a fer-ho, cal con¨¦ixer-les i recon¨¦ixer-les, que ¨¦s la tasca assumida per Jordi Reig en una investigaci¨® que pivota al voltant dels elements ling¨¹¨ªstics de la m¨²sica valenciana (mel¨°dics, r¨ªtmics i harm¨°nics) d'una manera que, sorprenentment, no s'havia fet fins ara sistem¨¤ticament. Obt¨¦, aix¨ª, una radiografia que ultrapassa l'encarnadura sonora i mostra l'esquelet de la m¨²sica tradicional valenciana, a partir de la qual fa afirmacions tan suggeridores com ara: "el misteri de la jota ¨¦s essencialment m¨¨tric". O felices troballes ling¨¹¨ªstiques com els esmentats "ritmes equ¨ªvocs".

Un sistema expressiu vigor¨®s

"Des del m¨®n de la cultura oficial i durant tot el segle XX", escriu el m¨²sic d'Al Tall, la m¨²sica tradicional valenciana "s'ha vist com la manifestaci¨® sonora d'uns analfabets musicals a qui hi havia certa obligaci¨® moral d'escoltar pel simple fet de ser paisans, per¨° que queien en l'oblit tan prompte com quedaven atrapats en [...]transcripcions de versemblan?a m¨¦s que dubtosa". Ra¨® per la qual Reig no ha pogut utilitzar moltes transcripcions que estudiosos com Salvador Segu¨ª van recopilar en milers de documents al llarg de d¨¨cades. "No me'n refie", assegura prudent un investigador per a qui la m¨²sica tradicional valenciana es resisteix a ser explicada a trav¨¦s de la notaci¨® convencional en pentagrama de la m¨²sica culta occidental. Per aix¨°, ha anat directament a les fonts. En particular, a la Fonoteca de Materials, una notable compilaci¨® sonora de m¨²sica tradicional gravada directament dels seus int¨¨rprets naturals, promoguda per l'IVM i dirigida per un altre m¨²sic d'Al Tall, Vicent Torrent.

Partint de l'an¨¤lisi sistem¨¤tica, minuciosa i exhaustiva dels materials disponibles, el treball de Jordi Reig suposa un salt formidable en la literatura sobre la m¨²sica tradicional valenciana que la situa en el terreny cient¨ªfic com cap estudi no ho havia fet fins ara. Ha dissecat les entranyes d'aquesta m¨²sica sense deixar d'analitzar-la, alhora, en el seu context cultural i separant amb nitidesa els elements del llenguatge musical de la seua reordenaci¨® en g¨¨neres i de les funcions exercides per les distintes manifestacions. Hi afig un CD amb una bateria ben ¨¤mplia d'arxius MP3 per a sentir de qu¨¨ es parla. "Faig l'estudi a partir de la ignor¨¤ncia i la vergonya que em fa la ignor¨¤ncia", reconeix Reig. La doble condici¨® de professor del conservatori i de m¨²sic que, amb Al Tall, ha treballat en la reelaboraci¨® de la m¨²sica tradicional valenciana i mediterr¨¤nia, li fa estudiar-la amb una ¨°ptica i una metodologia diferents dels seus predecessors. "Quan vaig comen?ar a treballar al conservatori, em va sobtar la manca d'estudis sobre les particularitats del llenguatge utilitzat, primerament, en els cants de batre i, despr¨¦s, en altres manifestacions de la nostra m¨²sica tradicional".

En aqueix cam¨ª s'ha trobat m¨¦s sorpreses que constatacions. Entre les sorpreses, una constant en el llenguatge musical tradicional valenci¨¤ que marca singularment la interpretaci¨® vocal. Es tracta del mode de mi, tot un "sistema expressiu vigor¨®s" de "forta personalitat" que l'orella no avesada pot passar per alt, per¨° que ha acompanyat hist¨°ricament els valencians a trav¨¦s de les can?ons que han interpretat o escoltat al llarg del seu cicle vital, des del bressol fins als boleros de maduresa, passant pels jocs infantils, les festes, la feina o les rondes de festeig. "En comen?ar, pensava que trobaria algunes can?onetes en mode de mi, algunes mostres de m¨²sica modal com a reminisc¨¨ncia antiqu¨ªssima. I a?¨° passava en les can?ons de batre. Per¨°, despr¨¦s, quan vaig veure les can?ons de bressol, resulta que estaven totes en mode de mi. I en estudiar el funcionament del cant d'estil, encara que du un acompanyament tonal, resultava que la melodia era modal i funcionava tamb¨¦ en mode de mi...". No ¨¦s estrany, doncs, que sovint l'oient note fortes semblances entre algunes formes del flamenc i del cant valenci¨¤, perqu¨¨ "el flamenc est¨¤ ple del mode de mi, encara que ¨¦s m¨¦s exuberant i caragolat que el cant d'estil". I des de la perspectiva etnomusicol¨°gica, extrau en el llibre hip¨°tesis i conseq¨¹¨¨ncies ben atrevides que entren plenament en el terreny social, com ara que "els cants articulats pel mode de mi s¨®n una demostraci¨® de personalitat llibert¨¤ria i individualista".

A pesar d'avisar del perill que corren els trets m¨¦s caracter¨ªstics del llenguatge musical tradicional valenci¨¤, Reig constata la vig¨¨ncia social del cant d'estil, de les albades de l'horta, de les polifonies religioses tradicionals o de les distintes aproximacions a la dol?aina i el tabal. "El cant d'estil t¨¦ ara una visibilitat que fa un temps era impensable i ara pegues un puntell¨® i apareix un dol?ainer. A?¨° passa gr¨¤cies a la tasca pedag¨°gica dels ¨²ltims anys". Els m¨²sics de folk han recuperat g¨¨neres i els han dif¨®s entre altres audi¨¨ncies i, fins i tot, reconeix que "el rock en valenci¨¤ ha girat la vista cap a la m¨²sica tradicional". En la introducci¨® del llibre, Jordi Reig es donaria per satisfet si aconseguira "que els m¨²sics i els bons aficionats valencians conegueren la seua pr¨°pia m¨²sica". Per¨°, per a con¨¦ixer-la, calia reconstruir i classificar l'imaginari sonor tradicional valenci¨¤. Tasca feta. Ara continua pendent el fet de difondre-la respectant i aprofitant aqueixa manera singular de gestionar el fet sonor dels valencians, el vigor dels seus sistemes expressius, i completar-la amb altres estudis de caire estad¨ªstic i socioling¨¹¨ªstic.